Les banderes dels Vint-i-set a l'exterior del Parlament Europeu (Europa Press)
Les banderes dels Vint-i-set a l'exterior del Parlament Europeu (Europa Press)

L'oficialitat del català a la UE torna a encallar-se i queda en mans de la presidència belga

El govern espanyol ha decidit no portar a votació la qüestió davant els dubtes d'alguns estats membres

RedaccióActualitzat

La cursa del català a Europa torna a encallar-se. El Consell Europeu ha debatut aquest dimarts la qüestió, però com estava previst, no s'ha votat. 

Tot i que el cost de la proposta l'assumirà Espanya, hi ha països com Suècia que expressen dubtes jurídics. És per això que l'executiu de Pedro Sánchez no ha volgut forçar la votació a risc de perdre-la i això ha fet que l'oficialitat del català quedi ajornada.

La d'aquest dimarts era l'última oportunitat perquè es votés durant la presidència espanyola de la Unió.

I és que l'Estat que ostenta la presidència rotatòria pot sol·licitar les votacions sobre un tema concret. Per això, a partir del mes de gener, Espanya haurà de convèncer Bèlgica --que presidirà el Consell Europeu-- perquè inclogui la proposta a l'ordre del dia.

En aquest sentit, el secretari d'Estat per la UE, Pascual Navarro, ha assegurat que l'Estat ja té converses amb Bèlgica perquè la proposta tiri endavant.

Banderes europees a la seu de la Comissió Europea
Banderes europees a la seu de la Comissió Europea (Europa Press/Vincent Isore)

Les sis condicions que proposa Espanya

Amb l'objectiu de convèncer els altres estats membres, el govern espanyol ha fet una proposta fixant sis condicions perquè una llengua passi a ser oficial:

  • Ser llengües "originàries" d'un estat membre
  • Tenir "reconeixement constitucional"
  • Ser "llengües de treball" al Parlament nacional
  • Haver-se utilitzat durant almenys deu anys a les institucions de la UE per acords administratius
  • Que els tractats s'hagin traduït a aquestes llengües amb còpia certificada al Consell
  • Que sigui un Estat qui en demani l'oficialitat i n'assumeixi el cost

Són condicions que només compleixen el basc, el gallec i el català, un fet que impedeix que altres comunitats lingüístiques també demanin l'oficialitat, una qüestió que preocupa alguns estats membres.

Perquè la proposta tiri endavant, és imprescindible la unanimitat.

El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, aquest dilluns a Brussel·les
El ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, aquest dilluns a Brussel·les (EFE/Olivier Hoslet)

Quatre debats, cap votació

La negociació entre el PSOE i els partits independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez ha situat l'oficialitat del català a la Unió Europea al centre del debat. Al juliol, l'impuls de la llengua catalana a l'Eurocambra ja va formar part de la reunió de la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol.

L'oficialitat del català a la UE va ser un dels acords a què van arribar Junts i el PSOE perquè els independentistes votessin a favor de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats.

Fins ara, l'oficialitat del català, el basc i el gallec s'ha debatut tres vegades al Consell d'Afers Generals de la UE, però mai s'ha arribat a votar. La primera va ser al setembre, quan alguns Estats van demanar "més temps", segons va explicar Albares.

A l'octubre, va tornar a incloure's a l'ordre del dia i Espanya va plantejar que la reforma es limités al català, el basc i el gallec, per evitar obrir la porta a altres llengües minoritàries.

Finalment, al novembre el govern espanyol va fer una nova proposta per dissipar les pors d'altres estats membres, però alguns es van queixar que l'havien rebut tard i només en castellà.

Les reticències que l'oficialitat del català, el basc i el gallec genera en alguns socis europeus han fet que el govern espanyol s'hagi mostrat disposat a assumir el cost de l'oficialitat. Un cost que, segons un càlcul de la Comissió Europea, seria de 132 milions sumant tots tres idiomes, és a dir, 44 milions cada un.
 

 

 

ARXIVAT A:
Unió EuropeaCatalà
Anar al contingut