L'odissea d'anar en cadira a rodes a una escola plena d'escales, sense rampes ni ascensor

El calvari del Martí, un alumne de l'Escola Montseny de Barcelona, comença cada matí a la porta del centre. A tocar del Park Güell i amb cinquanta anys d'història, aquest centre escolar no té rampes ni ascensors.  

L'única opció per esquivar la gran quantitat d'escales i arribar a l'edifici és a collibè del seu pare o assegut a la cadira de rodes transportada per dues o més persones. 

Des que el Martí s'ha trencat la cama no pot anar al menjador ni al pati i les dificultats per traslladar-lo fan que alguns dies es perdi una part de les activitats lectives. La seva lesió puntual, fins que es recuperi del trencament de tíbia, ha servit per fer palesos els problemes d'accessibilitat del centre.  

L'any 2018 les famílies van promoure una reforma que va aconseguir una subvenció municipal de 14.000 euros perquè un estudi d'arquitectes fes un projecte per solucionar els problemes d'accessibilitat del centre. A dia d'avui les obres no s'han executat.

Les famílies denuncien que les moltes barreres físiques del centre qüestionen el model d'escola inclusiva. El mateix argumenten des del col·lectiu d'entitats de suport a persones amb discapacitat física. Asseguren que les queixes per problemes d'accessibilitat en centres educatius són recurrents i demanen al Departament d'Educació que elabori un mapa de les escoles amb barreres físiques per corregir els problemes d'accessibilitat.

Des de fa un any, a Catalunya està en vigor el nou codi d'accessibilitat, un reglament exhaustiu per garantir l'autonomia i la participació de les persones amb una discapacitat permanent o puntual.