Aquest dimecres, finalment, ha de declarar davant la sala segona del Tribunal Suprem Albert Batlle, ex-director general dels Mossos d'Esquadra. Batlle havia de comparèixer aquest dimarts, però que no ho va fer per un error en la citació.

Destaquen també l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras, i el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.

Abans declararan l'expresident, l'exdirector financer i un extreballador d'Unipost.

També serà el torn del mosso d'esquadra Albert Donaire, coordinador de Mossos per la Independència, que va denunciar amenaces a casa seva la setmana abans d'anar a declarar. Donaire ha demanat poder declarar en català.

A la tarda només es preveuen dos testimonis: l'eurodiputat d'ERC Jordi Solé i la cap del Gabinet de Relacions Externes i Protocol, Anna Teixidó.

Recupera el minut a minut d'aquest dimarts, diada de Sant Jordi.

Els fiscals de sala Consuelo Madrigal i Javier Zaragoza assisteixen a la sessió d'avui al judici del procés. Avui declaren l'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), Neus Lloveras; el portaveu del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena, i l'ex-director general dels Mossos d'Esquadra Albert Batlle.
 

Andreu Van den Eynde ha assegurat a "Els matins" que al judici "s'ha configurat un escenari en què la mentida se sent segura i la nostra veritat se sent qüestionada i insegura". Segons l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, "quan no ens deixen interrogar o exhibir vídeos, la lesió al dret de la defensa ja està feta".
   

Comença la vista d'aquest dimecres. Els primers de declarar són diferents càrrecs de l'empresa Unipost.
 

L'advocat de l'acusació popular de Vox formula les seves preguntes al primer testimoni del dia.
 

El testimoni Xavier Barragan explica que, com que van entrar cartes sense l'albarà d'entrega, fet no comú, "es va donar ordre d'aturar els enviaments".

Diu que la mitjana de facturació d'Unipost a la Generalitat era d'entre 250.000 i 300.000 euros al mes i afirma que no feien serveis gratuïts a la Generalitat: "No em consta que Unipost hagi prestat serveis gratuïts a la Generalitat."

Manté que hi havia factures proforma, l'origen de les quals desconeix, i admet que es va emetre factures proforma a diversos clients, al marge de la Generalitat.

Interroga ara la fiscal Consuelo Madrigal, que també pregunta sobre les facures proforma. El testimoni explica que passava amb més clients que s'emetés una factura errònia, s'anul·lés i, després, es fes la factura proforma. Diu que l'empresa es trobava en una situació crítica i que passaven aquestes coses.

Madrigal insisteix sobre si amb cinc factures que sumaven un milió d'euros no es va tenir una cura especial i el testimoni manté que, en el moment que vivia l'empresa, no: "Em sap greu dir-ho, però és així. No s'hi va posar l'atenció que requerien, malgrat que eren factures de tants diners."
 

Comença l'interrogatori del segon testimoni del dia, que diu que era president del consell d'administració.
 

Juan Cremades, advocat de l'acusació popular de Vox, interroga el testimoni.

Raventós afirma que tots els serveis que feien eren retribuïts, que la Generalitat era un dels seus clients més importants i que ell no s'encarregava de la part comptable.

"Vaig saber que havien requisat material electoral del referèndum a les seus d'Unipost per la premsa i pel director general, Pau Raventós", explica el testimoni, que hi afegeix que, en aquell moment, Pau Raventós va dir al consell d'administració que desconeixia que fos material electoral:

"El president d'Unipost va comunicar al consell d'administració que no sabia que hi havia material electoral de la Generalitat a l'empresa."

El testimoni, que és cosí de l'exdirector general d'Unipost, Pau Raventós, també parla de la situació crítica que vivia l'empresa el setembre del 2017: "A Unipost, vam arribar a una situació en què no podíem pagar als treballadors ni als clients."

Anton Raventós afirma que la Generalitat pagava tard, a 150 dies.

Fins aquí la declaració.

És el torn de l'últim testimoni d'Unipost que ha de declarar aquest matí. Era cap de zona.
 

L'extreballador d'Unipost parla sobre un correu electrònic i un "excel" que va entregar a la policia. Diu que era una comanda d'un enviament de la Generalitat i que l'"excel" indicava el nombre de trameses, unes 2.000, dividides per codis postals, i que tenia ordre de donar-hi prioritat. 

Assegura que, oficialment, no sabia què era, però hi havia el rumor que repartirien material electoral "Ho suposàvem, presumptament", diu:

"Tot i que no hi havia confirmació oficial, era 'vox populi' entre els treballadors que Unipost treballaria amb material del referèndum."

L'extreballador d'Unipost, a preguntes de Madrigal, diu que entre els empleats no s'entenia què passava. "Com ens fiquem en aquest embolic en la situació en qupe estem, posava en risc els clients de tot Espanya", assegura el testimoni, que hi afegeix, però, que entén l'empresa, perquè es trobava en una situació molt crítica i hauria enviat qualsevol cosa.

El pròxim testimoni és mosso d'esquadra i és el coordinador de Mossos per la Independència. Comença responent mig en català i mig en castellà i diu que està processat per un delicte de calúmnies.

L'interroga Ortega Smith, de l'acusació popular de Vox.
 

A la primera pregunta de Vox, l'agent dels Mossos respon que no a ell no se l'està jutjant i Marchena li crida l'atenció. El president del Tribunal li recorda que està citat com a testimoni i que la seva obligació és respondre a les preguntes que li formulin, sempre que el tribunal les consideri pertinents.

L'agent admet que va publicar tuits en defensa del referèndum i que és soci de l'ANC, d'Òmnium i de la Plataforma per la Llengua.

Assegura l'agent a preguntes d'Ortega Smith.

Sobre l'1-O, explica que estava destinat a Ribes de Freser i que no van poder requisar material perquè hi havia molta gent i els va ser impossible: "Vaig treballar en l'operatiu de l'1-O a Ribes de Freser. No vam poder requisar material d'una escola perquè hi havia molta gent."

L'agent dels Mossos d'Esquadra també diu que tenien les ordres que es van fer públiques i que no va rebre cap instrucció que diferís del que s'ordenava a les interlocutòries judicials.
 

Responent a preguntes de Xavier Melero, advocat de Quim Forn, l'agent afirma que ha estat investigat per Assumptes Interns del cos dels Mossos d'Esquadra per les seves manifestacions públiques.
 

L'exportaveu del Pacte Nacional pel Referèndum respon a les preguntes de l'acusació popular de Vox.
 

"El Pacte Nacional pel Referèndum va néixer d'una iniciativa parlamentària que mai ha estat recorreguda i continua vigent", explica Joan Ignasi Elena. Hi afegeix que l'objectiu era buscar un acord amb el govern espanyol per poder celebrar un referèndum i que hi estaven adscrites una multitud d'entitats cíviques i socials.

Elena manté que el Pacte Nacional pel Referèndum sempre ha tingut visions polítiques diferents i que tots compartien que hi hagués un acord entre el govern de Catalunya i el govern d'Espanya per celebrar un referèndum acordat. Assegura que no va rebre mai finançament públic:

"El Pacte Nacional pel Referèndum no va rebre mai cap aportació pública de diners."

A preguntes de Marina Roig, advocada de Jordi Cuixart, Joan Ignasi Elena afirma que tant Òmnium com l'ANC formaven part del Pacte Nacional pel Referèndum. Explica també que es va posar en marxa una web des d'on es gestionaven els voluntaris i les activitats que es proposaven.
 

"En un manifest, el Col·legi d'Advocats de Barcelona va manifestar la seva conformitat per celebrar un referèndum constitucional", assegura Joan Ignasi Elena. Marchena intervé per dir que no es facin preguntes que facin opinar al testimoni sobre la legalitat o no de la celebració del referèndum.

Acaba aquí el testimoni d'Elena.
 

A les 12.30 es reprendrà la sessió amb la declaració de Neus Lloveras, expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència.
 

L'expresidenta de l'Associació de Municipis per la Independència testifica en el judici del procés. Explica al tribunal que ha estat investigada i processada pel procés però que ha estat absolta.
 

L'advocat de l'acusació popular de Vox Juan Cremades interroga Neus Lloveras. L'expresidenta de l'AMI afirma que l'Associació de Municipis per la Independència té prop de 800 ajuntaments adscrits i que és un espai de debat polític d'ajuntaments.

Sobre la participació dels ajuntaments en la celebració del referèndum, assegura que "la Generalitat mai ens va demanar la cessió de locals per a la celebració del referèndum" i que l'AMI no va tenir res a veure amb l'organització, la gestió i la celebració del referèndum. En aquest sentit, manté que ni com a presidenta de l'AMI ni com a alcaldessa de Vilanova i la Geltrú no va participar mai en cap reunió per a la celebració de l'1-O.
 

A preguntes de Vox, Lloveras explica que el 20 de setembre estava citada a declarar davant la Fiscalia pel manifest de l'AMI a favor del referèndum i que, en sortir, va passar per la Conselleria d'Economia: "El 20S vaig estar una estona per la zona de la Conselleria d'Economia. Tot estava tranquil i hi havia passadissos per circular."

Marchena fa notar a l'acusació popular de Vox que Lloveras no ha estat citada per parlar del 20 de setembre.

El president del Tribunal diu al fiscal Javier Zaragoza que no pot preguntar a Neus Lloveras sobre l'1 d'octubre perquè l'ha citat Vox i no li ha preguntat sobre el dia del referèndum.
 

Manuel Marchena crida a declarar l'exdirector general dels Mossos d'Esquadra.