Llibres recomanats pels periodistes de Cultura de TV3 en aquest Sant Jordi confinat

En un Sant Jordi tan singular com aquest, els periodistes de la secció de Cultura de TV3 ens fan una sèrie de recomanacions dels llibres que podem llegir. Enmig d'aquest confinament per la Covid-19, ara és també un bon moment per triar el llibre que més ens pot interessar i dedicar-hi un temps.

Carolina Rosich

"La ciutat i la casa", Natalia Ginzburg. Club Editor

Ara que les ciutats s'han buidat i que les cases s'han convertit en el nostre gran refugi, em sembla pertinent recomanar-vos l'última novel·la que va escriure la italiana Natalia Ginzburg: "La ciutat i la casa".

D'entrada us desconcertarà perquè té format epistolar, però aquest és el gran valor de la novel·la: com, a través de cartes aparentment trivials i senzilles, Ginzburg descriu tota la complexitat de les relacions humanes i les crisis d'una colla d'amics que viuen entre els Estats Units i Itàlia. Uns personatges que s'aferren a les cases quan el seu món s'enfonsa".


Pere Gaviria

"L'estilita", Uri Costak. Amsterdam

Per aquests dies de confinament he pensat recomanar-vos una novel·la optimista i amable, amb una escriptura que recorda un conte o una faula i que arrenca amb un fet natural inesperat que canvia la vida de la gent.

A "L'estilita", la primera novel·la del periodista barceloní Uri Costak editada per Amsterdam, tot passa en un petit poble de França on una tempesta gegant fa caure l'estàtua de l'heroi local de dalt d'una columna. Hi arriba un rodamon que puja en aquesta columna amb la intenció de passar-hi el màxim temps possible.

O sigui, un estilita contemporani que, en un mon que va a tota velocitat, decideix aturar-se per observar i sentir la vida. I així és com estem una mica tots aquests dies, enfilats en un tancament inesperat, que no podem controlar, i on no tenim més remei que aturar-nos, com l'estilita, per veure la vida passar.
 

Olga Miró

"La Ilíada"

Tot un repte per a aquest confinament és La Ilíada. Un clàssic entre els clàssics, el poema èpic atribuït a Homer i datat al segle VIII abans de Crist. Narra 51 dies del setge dels aqueus a la ciutat de Troia, per recuperar Hèlena, raptada pels troians.

La Ilíada és, amb l'Odissea, una de les composicions més importants de l'antiga Grècia. Les traduccions al català són excel·lents. La primera traducció completa data del 1875 i la va fer Conrad Roure. Des dels anys 70 se n'han fet vuit versions, en vers o en prosa. Jo tinc aquestes dues dels anys 90, de Joan Alberich i de Manuel Balasch. La de Balasch va rebre el Premi de la Crítica i el Ciutat de Barcelona.

I faig aquesta recomanació perquè hi ha dues traduccions més molt recents: Una, en prosa, de Montserrat Ros (editorial Adesiara), i una altra de Pau Sabaté (La casa dels clàssics), que ha optat per mantenir el vers, amb un català absolutament accessible.
 

Jofre Font

"Gent normal", Sally Rooney. Edicions del Periscopi

Una de les síndromes d'abstinència més dures que hem viscut aquest any després d'una lectura ha sigut amb aquest "Gent normal", de Sally Rooney.

No sé si fa de bon recomanar, doncs, però vaig arribar a trobar a faltar molt els seus dos protagonistes, una enyorança que a partir de la setmana que ve potser podrem mitigar amb una sèrie que se n'acaba de fer i que hauria de recollir la muntanya russa emocional a què t'arrosseguen aquest parell i la seva relació, en una novel·la brillantment estructurada en salts temporals.

Òscar Costa

"El club de lectura de David Bowie", John O'Connell. Blackie Books

Repassa els 100 llibres que el mític Bowie va reconèixer que li havien canviat la vida. Hi ha "Lolita" o "1984". I cada llibre el "marida" amb una cançó del Duc Blanc. O sigui que et lliga cada llibre de capçalera de Bowie amb una cançó seva.
 

Ignasi Gaya

"Tots els contes", Víctor Català. Club Editor

Us voldria proposar la lectura d'aquest volum de contes de la Víctor Català. L'editorial Club Editor ja fa temps que malda per reivindicar l'obra d'aquesta escriptora, amb la publicació, ara mateix, de tres volums de les seves narracions curtes.

El que jo m'acabo de llegir és el primer de tots, que engloba la producció d'una Víctor Català que ja fregava la vuitantena. L'autora, llavors, vivia mig oblidada, allunyada dels cenacles literaris.

Però la seva prosa esmolada persistia. I així ho demostra un llibre que, sobretot, m'ha captivat pel seu lèxic extraordinari, que posa de relleu les possibilitats, no sempre aprofitades, de la nostra llengua.

Toni Puntí

"Si aquest carrer fos meu", Stefanie Kremser. Edicions de 1984

Què és una casa? Què vol dir casa? De quina manera ens fan els llocs on vivim? Us proposo un llibre de Stefanie Kremser, "Si aquest carrer fos meu".

L'autora, que viu a Barcelona, recorre les 22 adreces, en 5 països, on ha tingut casa. En dies sedentaris -o confinats- com aquests, una lectura nòmada per definició".


Ismael Martín

"El cine que ens va obrir els ulls", Gemma Nierga i Jaume Figueras. Rosa dels Vents

Ara que el confinament està fent revisitar grans clàssics de la història del cine i creant, segur, nous cinèfils, sembla un moment particularment escaient per llegir aquest "El cine que ens va obrir els ulls". Una conversa molt entretinguda entre el nostre savi i cronista cinematogràfic Jaume Figueras i la periodista Gemma Nierga.

Asseguts a les enyorades butaques d'un cine, rememoren les pel·lis de les seves vides, i els riures, llàgrimes i xiscles de por que els van despertar en el seu dia. Hi desfilen Marlon Brando, Meryl Streep, Bardot, Hitchcock, Berlanga o Bayona, un bon llibre prescriptor per passar un confinament de cine.
 

Carme Roldán

"Màquines com jo", Ian McEwan. Editorial Anagrama

La possibilitat d'arribar a crear robots a imatge dels humans i la reflexió sobre els límits de la intel·ligència artificial han donat arguments fascinants per a obres de ficció. També han seduït l'escriptor britànic Ian McEwan, que explora aquestes idees a "Màquines com jo".

La novel·la reescriu la història i ens transporta a un Londres distòpic dels anys 80 del segle XX on arriba una nova generació de robots pràcticament perfectes, fins i tot amb la capacitat de tenir sentiments. Semblarien humans si no fos perquè no són capaços de reproduir algunes de les nostres misèries morals, com la mentida o com la venjança.

L'autor d'"Expiació" ens planteja d'aquesta manera nous dilemes ètics sobre la condició humana en una novel·la molt recomanable.
 

Virgínia Martí

"Feliz final", Isaac Rosa. Seix Barral

Una parella s'enamora i pensa, com tantes, que la seva història d'amor és única i indestructible. Nosaltres els coneixerem anys després, quan decideixen separar-se.

A "Feliz final", l'escriptor i periodista Isaac Rosa ens relata la descomposició d'aquesta parella, l'Antonio i l'Ángela, desgastada per la precarietat laboral, les rutines del dia a dia i els somnis no complerts, un desencant que les fotos que recorden aquella vida aparentment feliç no podien captar. I ho fa confrontant la mirada de l'un i de l'altra, tots dos punts de vista i com cadascun, l'Ángela i l'Antonio, van viure aquell amor i viuen, ara, el desamor.

Un llibre molt recomanable, que ens recorda, inevitablement, la magistral "Historia de un matrimonio", la pel·lícula on el director Noah Baumbach dissecciona la ruptura entre Scarlett Johansson i Adam Driver, el final de la seva història d'amor, que creien única i indestructible.

Maria Sancho

"El nus la flor", Enric Casasses. Edicions Poncianes

"No haver-te conegut seria terrible, però terrible, terrible i no ho sabria. A sobre, no ho sabria". Segur que aquests versos us sonen. A banda de petar-ho a Twitter i Instagram formen part de "El nus la flor", el poemari d'Enric Casasses, que a mi aquests dies m'agrada molt llegir perquè és molt eclèctic. Hi ha poesia, hi ha narrativa, hi ha assaig, hi ha aforismes, hi ha haikus, i es pot anar llegint com un joc, sense haver de seguir un ordre predeterminat.

De fet, està escrit una mica amb aquesta idea. El joc que sorgia quan una persona li deia una paraula al poeta, i, a partir d'aquesta paraula, ell escrivia la majoria de textos que hi ha en aquest llibre.