Lletra petita del pla de recuperació europeu: qui el paga, qui se'n beneficia més?

Els caps d'Estat i de govern de la Unió Europea van aconseguir la matinada de dimarts un acord per crear un fons de recuperació de 750.000 milions d'euros per ajudar els països més afectats, que inclou 390.000 milions en transferències directes que no s'han de tornar, una xifra mai vista fins ara.

Després de quatre dies maratonians del Consell Europeu, els líders dels 27 van aconseguir tirar endavant l'esperat pla de rescat per salvar les seves economies del col·lapse sense precedents de la crisi del Covid-19, entre elles les d'Espanya i Itàlia.

D'on sortiran els diners per pagar aquest pla?

Aquest pla de reconstrucció serà finançat per una emissió sense precedents de deute conjunt per part de la Comissió Europea i tindrà una durada de tres anys. A més, se sumarà a un pressupost comunitari per al període 2021-2027 d'1,074 bilions d'euros.

Això últim suposa un canvi històric en el model pressupostari que va establir fa 30 anys el marc financer plurianual. Experts que segueix de prop la Unió Europea qualifiquen l'acord de pas sense precedents cap a una possible unió fiscal, extrem impensable fins ara.

I l'altre fet sorprenent és que la Comissió s'endeuti per fer front a aquesta mena de Pla Marshall. Tal com ha destacat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, "és un fet inèdit que la Comissió Europea estigui disposada a endeutar-se per primera vegada".

La UE es finança sobretot amb les aportacions nacionals i recapta impostos duaners i l'IVA. La idea per als pròxims set anys és ingressar més gràcies a una taxa sobre els plàstics o la possibilitat de peatges per l'emissió de carbó.

És una victòria dels països frugals o l'Europa del sud?

El fons de reconstrucció neix després que els autodenominats països frugals -Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia- hagin aconseguit imposar la seva austeritat a base d'una bona tisorada tant en les ajudes directes com en el pressupost europeu.

Tot i així, els països del nord no han aconseguit reduir la quantitat global del fons, que està dotat amb els 750.000 milions previstos inicialment, però, a canvi, han obligat la resta de socis a retallar els diners que es distribuirà als països en forma de subvencions a fons perdut.

Finalment, les transferències es quedaran en 390.000 milions d'euros, 110.000 milions menys que els que recollia la primera proposta que va arribar a la taula dels líders. La resta del fons, 360.000 milions, arribarà als estats membres en forma de préstecs que hauran de retornar.

Tornaran els "homes de negre" per controlar les reformes?

Els desemborsaments dependran del compliment d'una sèrie d'objectius preestablerts, però Holanda no aconsegueix el dret de veto que buscava. Per tant, els plans de reforma de cada país s'aprovaran per majoria qualificada.

Però el nord ha aconseguit que es pugui activar "un fre d'emergència" que permet aturar tot el procés en cas que algun país no faci bé els deures, tal com especifica l'acord.

"Si un o més estats membres -diu el text- consideren que hi ha desviacions greus del compliment satisfactori dels terminis i els objectius, pot requerir al president del Consell Europeu que es tracti la qüestió en el pròxim Consell Europeu."

A més, mentre duri la consulta, no es podran distribuir aquests fons. Per això, es fixa un termini màxim de tres mesos per a tot el procés de frenada, de manera que s'eviti escanyar les economies afectades.

Com es compensarà els països que aporten més al pla de rescat?

Una altra de les victòries que s'han apuntat els països del nord és l'augment dels seus "xecs" de descompte del qual es beneficien els contribuents més importants al pressupost de la UE.

En concret, Països Baixos, Dinamarca, Suècia, Àustria i Alemanya veuran reduïdes les seves aportacions durant tot el període en 53.000 milions que hauran de completar la resta d'estats membres.

Cal tenir en compte que Alemanya, França, Itàlia i Espanya, com la majoria dels 27, volien com a mínim 400.000 milions d'euros en subvencions, mentre que els frugals proposaven 350.000 milions.

Finalment, el compromís es queda més a prop de la primera xifra. Però suposa una retallada de 110.000 milions en les ajudes directes respecte als 500.000 milions d'euros que va proposar la Comissió Europea, una concessió als anomenats frugals.

On s'han fet les retallades més importants

La joia de la corona -la Iniciativa per a la Recuperació i la Resiliència-, la partida més rellevant del fons de reconstrucció, anirà destinada a finançar reformes i inversions, i augmenta la seva dotació a 672.500 milions, però la resta de programes del fons pateixen importants retallades.

El Fons de Transició Justa per al Clima, que ha d'ajudar els països a dur a terme la transició energètica, passa de 30.000 milions a només 10.000 milions.

També hi ha retallades en programes de recerca i desenvolupament (Horitzó Europa), que passen de 13.500 a 5.000 milions, i en el d'inversions Invest EU, de 30.300 a 5.600 milions.

A més, l'Instrument de Solvència proposat per Brussel·les per ajudar empreses amb problemes s'ha eliminat.