Llarena acusa Mossos de no fer prou per detenir Puigdemont i vol que un jutge ho investigui
El magistrat diu que, en l'informe policial, els Mossos no donen prou explicacions sobre per què no van poder arrestar-lo abans o després de l'acte a Barcelona
El jutge Pablo Llarena considera que els Mossos no van fer prou per detenir Carles Puigdemont durant la seva aparició a Barcelona, a l'agost, i hi veu possibles delictes que vol que els jutjats de Barcelona investiguin.
El magistrat diu que, en l'informe policial, els Mossos expliquen la dificultat per detenir Puigdemont enmig de l'aglomeració que l'esperava i la col·laboració de tres agents, però creu que no donen prou explicacions sobre per què no van poder arrestar l'expresident abans d'arribar a l'acte al passeig Lluís Companys ni tampoc un cop va acabar la intervenció.
"Els informes no reflecteixen impediments perquè el dispositiu policial pogués abordar la detecció del processat rebel en el trànsit fins al lloc on es va unir a l'aglomeració de persones que l'esperaven, ni la impossibilitat d'abordar amb efectivitat el seu posterior seguiment i detenció."
En l'escrit, de només dues pàgines, el jutge traspassa el cas al jutjat d'instrucció, perquè considera que en la fugida de Puigdemont hi van participar altres persones implicades i aquest fet és el que Llarena vol que s'investigui, per deixadesa de funcions i encobriment.
En concret, Llarena indica que el contingut dels informes "impedeix excloure la participació d'altres responsables no aparents en els delictes previstos en els articles 408 i 415.3r b del Codi Penal", que es refereixen a l'omissió del deure de perseguir delictes per part de funcionaris i a l'encobriment o col·laboració en la fugida d'un responsable d'un delicte.
Què deia l'informe dels Mossos remès al Suprem
En l'informe que els Mossos van enviar a Llarena, el cos va fer autocrítica i va admetre que no havia previst la fugida de Puigdemont i que el seu dron va perdre la pista a l'expresident perquè creien que aniria al Parlament.
El document recollia que un únic mosso de paisà va observar com Puigdemont marxava i com, en adonar-se'n, va començar a córrer darrere del cotxe per atrapar-los, però els va acabar perdent perquè el semàfor de vehicles es va posar en verd a l'altura del carrer Ramon Trias Fargas amb el passeig de Circumval·lació.
En un inici, l'agent va intentar comunicar els fets a través de l'emissora, però el col·lapse dels canals de comunicació l'hi va impedir i va haver de trucar per telèfon al seu superior. Els Mossos, mentrestant, continuaven pensant-se que Puigdemont avançava en comitiva cap al Parlament, segons constava a l'informe.
La fugida de Puigdemont davant dels ulls de tothom va posar en el focus de la polèmica els Mossos i la conselleria que aleshores pilotava Joan Ignasi Elena.
La fiscalia s'oposa a les querelles de Vox i Hazte Oír
També sobre la fugida de Carles Puigdemont, aquest dijous la Fiscalia Superior de Catalunya s'ha oposat a l'admissió a tràmit per part del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de tres querelles de Vox i Hazte Oír contra l'exconseller d'Interior Joan Ignasi Elena i el president del Parlament, Josep Rull.
Es refereix a l'informe dels Mossos sobre l'operatiu i considera que no es pot concloure que hi hagi cap intenció d'Elena de permetre la fugida de Puigdemont, tot i que el dispositiu "pot ser criticat i fins i tot censurat" com fan els querellants.
Sobre Rull, veu "d'escassa rellevància" que encapçalés la comitiva de càrrecs públics que es van dirigir al Parlament, moment que va aprofitar Puigdemont per fugir, i nega que entorpís l'actuació policial.
Les querelles també s'adreçaven contra Pere Aragonès, Eduard Sallent, Pere Ferrer i Gonzalo Boye, però cap d'ells és aforat.
