"Llàgrimes de sirena": les 250.000 tones de pèl·lets de plàstic que acaben al mar cada any

Com molts altres nens, quan era petita i anava a les platges de Tarragona i Vila-Seca, buscar les diminutes boletes de plàstic, sovint transparents o blanques, que abundaven entre la sorra era un joc. Les consideràvem una "joia" i pensàvem que eren pedretes. Però en realitat són un dels grans contaminants dels nostres mars i oceans. Concretament, la segona font de contaminació per microplàstics més important del món.

Popularment se'ls coneix amb el nom de "llàgrimes de sirena", un nom poètic per a un granulat industrial que és la matèria primera amb què es fabriquen la majoria de plàstics d'ús quotidià que coneixem.

Cada any acaben al medi ambient 250.000 tones d'aquestes boletes a tot el món. La xifra és esfereïdora, i encara més si tenim en compte que aquestes boletes són diminutes. Si existissin les sirenes, sens dubte plorarien.

Però, com hi acaben, a les platges i al mar? És el que s'ha proposat descobrir un grup de catalans amants del mar que durant dècades han comprovat com aquestes boletes contaminen platges i mars. Primer van fundar l'ONG Good Karma Projects per tal d'organitzar recollides de plàstics amb l'ajut de voluntaris. I gràcies al projecte van identificar 22 punts d'acumulació de pèl·lets de plàstic i van recollir-ne gairebé dos milions en 200 m2.

Aviat van veure com la neteja no era suficient. Perquè els pèl·lets hi continuaven apareixent, i van decidir atacar l'arrel del problema. Descobrir quin és el seu origen. Així que, per aconseguir més dades, més pistes, han recorregut a l'ajut de la ciència.

Descobrir el DNI de cada boleta de plàstic

Han fet arribar diverses mostres recollides en platges de Tarragona i Balears fins als Centres Científics i Tecnològics de la Universitat de Barcelona, on, gràcies a la tecnologia d'infrarojos, els analitzen un a un i saben quina és la seva composició exacta.

Descobreixen el DNI de cada boleta de plàstic. I han descobert que són de 14 compostos diferents, la gran majoria polietilè i polipropilè, que, la majoria, es fan servir per fabricar envasos de plàstic d'un sol ús.

Liam de Haan forma part d'aquest equip de científics. És investigador del Departament de Geociències Marines de la UB i fa anys que ha centrat la seva activitat en la investigació per lluitar contra la contaminació per microplàstics.

"La principal importància d'aquest estudi tan exhaustiu és tenir la quantitat suficient de dades per saber quin és el seu origen, qui són els productors i com es mouen els pèl·lets", explica. Així, argumenta, es poden saber quines lleis i mesures "s'han d'implementar per reduir la seva arribada al medi ambient".

I és que, encara que sembli inversemblant, hi ha un buit legal sobre les llàgrimes de sirena a la Unió Europea. Per començar, no es consideren un microplàstic contaminant. Així que no hi ha lleis ni sancions encaminades a regular el seu tractament i evitar que acabin al medi.

"L'objectiu final és oferir una base de coneixement a l'administració i al sector de producció per promoure una regulació i un seguiment dels pèl·lets i poder frenar aquesta contaminació d'una vegada." Ens ho explica Marta Sugranyes, que, a banda de formar part de Good Karma Projects, també és biòloga i oceanògrafa.

"Aquesta contaminació és persistent, crònica. Hem observat que fa més de 30 anys que dura."

D'estudis sobre aquest microplàstic gairebé no n'hi ha enlloc del món. I ells han aconseguit fer-ne el més ampli fins ara. Han documentat 1.500 boletes de plàstic per metre quadrat.

La platja on han trobat més concentració de llàgrimes de sirena és la de la Pineda, a Vila-Seca. Això, segons l'estudi, demostra que les pluges fortes les arrosseguen des dels polígons com el complex petroquímic de Tarragona, el més gran del sud d'Europa. En aquest polígon se n'hi fabriquen dos milions de tones a l'any, el 60% de la producció de l'Estat segons l'Associació d'Empreses Químiques de Tarragona.

"Cada segon acaben al mar 2,5 quilos de pèl·lets al mar", ens explica Albert Font de Rubinat, enginyer industrial, surfista, gran amant del medi marí i un dels fundadors de Good Karma Projects.

"Volem fer arribar els resultats de l'estudi als governs i el Parlament Europeu. Aquest greu problema s'ha de regular ja!"