L'Iran executa un segon manifestant condemnat a mort pel delicte de "guerra contra Déu"

El règim dels aiatol·làs ha executat aquest dilluns una segona persona condemnada a mort després de ser detinguda quan participava en les protestes que van esclatar a l'Iran arran de la mort de Jina Mahsa Amini a mans de la policia de la moral.

Es tracta de Majid Reza Rahnavard, de 23 anys, penjat en una execució pública a Mashhad, al nord-est del país, la segona localitat més poblada de l'Iran i ciutat santa per als xiïtes.

Segons el digital Mizan, òrgan de l'autoritat judicial iraniana, Rahnavard va ser condemnat a mort en ser considerat culpable del delicte de "guerra contra Déu".

Detingut el 19 de novembre quan intentava fugir del país, el 24 va ser acusat d'haver mort amb arma blanca dos basijs, integrants de la Basij, la milícia islàmica que forma part dels Guardians de la Revolució, i de ferir quatre persones més.

Va ser condemnat cinc dies després, el 29 de novembre.

La televisió estatal iraniana ha fet públic un vídeo en què Rahnavard explica a un tribunal que odia la Basij després de veure, en vídeos penjats a la xarxa, com havia reprimit protestes i mort manifestants.

La Basij, de fet, és la força de seguretat al capdavant de la repressió d'unes manifestacions que s'han convertit en un clam de protesta contra el règim sorgit arran de la revolució del 1979.

Gairebé mig miler de morts

Una repressió que ha costat la vida a 488 persones, entre les quals 68 menors, segons l'agència Hrana, de defensa dels drets humans, que parla de 18.259 persones detingudes. 

L'ONU té constància d'almenys 14.000 detencions i de més de 300 víctimes mortals, mentre que el règim iranià ha reconegut la mort de 200 persones, entre manifestants i integrants de les forces de seguretat.

"L'execució pública d'un jove manifestant és un altre crim greu comès pels dirigents de la república islàmica i una escalada significativa del nivell de violència contra els manifestants", ha declarat a l'agència AFP Mahmood Amiry-Moghaddam, director de l'ONG Iran Human Rights (IHR), amb seu a Oslo (Noruega).

IHR, que parla de 15.000 detencions, també ha denunciat que la confessió de Rahnavard va ser obtinguda sota coacció en un judici que qualifica de "procés espectacle".

Amnistia Internacional també acusa el règim dels aiatol·làs de fer "judicis falsos amb l'objectiu d'intimidar les persones que participen en l'alçament popular que ha sacsejat l'Iran".

En aquests processos s'han dictat almenys 21 sentències de mort, segons aquesta ONG, per bé que el règim parla d'11 persones condemnades a la pena capital.

Des de l'ONG Democracy for the Arab World Now (DAWN), l'analista Omid Memarian també parla de "processos ficticis" per "aturar les manifestacions a escala nacional".

L'execució de Rahnavard arriba quatre dies després que dijous el règim iranià pengés Mohsen Shekari, també de 23 anys i també acusat de "guerra contra Déu" per haver ferit un basij i haver participat en el bloqueig d'un carrer de Teheran.

Grups de defensa dels drets humans van denunciar que la confessió de Shekari va ser obtinguda mitjançant tortura.

Crida a noves protestes

Ara per ara, el primer efecte de la segona execució d'un manifestant ha generat una nova crida a sortir al carrer contra el règim. 

Diversos grups d'activistes han convocat concentracions a les principals places de les ciutats iranianes i marxes silencioses per a aquest dimarts.

Condemna internacional i guerra de sancions

L'execució de Shekari va generar una onada de condemnes de la comunitat internacional que aquest dilluns s'hauria de traduir en un nou paquet de sancions a l'Iran imposades per la Unió Europea (UE).

Segons fonts diplomàtiques de la UE, s'afegiran 20 persones i una entitat iraniana a la llista de sancionats per la repressió de les manifestacions, i vuit persones i entitats iranianes per haver venut drons a Rússia, que Putin utilitza en la invasió a Ucraïna.

"L'Iran han de comprendre que la Unió Europea condemnarà fermament aquests actes i adoptarà totes les mesures possibles per donar suport a les joves [iranianes], als manifestants pacífics i per rebutjar la pena de mort", ha declarat Josep Borrell, alt representant exterior de la UE.

Igualment, aquest dilluns, d'altra banda, el govern de l'Iran ja ha fet públiques sancions a deu persones i cinc entitats europees, a les quals acusa de suport al terrorisme i violació dels drets humans del poble iranià. També a persones i empreses del Regne Unit.

És la resposta de Teheran a sancions imposades anteriorment.

Entre les empreses sancionades hi ha el setmanari satíric francès Charlie Hebdo, víctima d'un atemptat el 2015, després de publicar caricatures del profeta Mahoma, en què van morir 12 persones i quatre més van resultar ferides greus.

Tres mesos de la mort de Jina Mahsa Amini

Aquest dijous farà tres mesos de la mort, el 16 de setembre, de Jina Mahsa Amini, una jove kurda iraniana, després de ser detinguda a Teheran per la policia de la moral amb l'argument que duia mal posat el vel.