L'independentisme es retroba a Waterloo per tractar el retorn dels exiliats
La cimera arriba després que el Suprem hagi decidit no amnistiar la malversació i complicar la tornada de Puigdemont
Junts, ERC, la CUP i entitats independentistes s'han trobat aquest diumenge a Waterloo, Bèlgica, per abordar l'estratègia a seguir davant de les dificultats per aplicar la llei d'amnistia i també el retorn dels exiliats a Catalunya.
La trobada de l'independentisme, avançada per La Vanguardia i confirmada per TV3, arriba la setmana en què el Tribunal Suprem ha fet saltar pels aires l'aplicació de la llei, després que ha decidit no amnistiar els líders del procés pel delicte de malversació, perquè hi veu enriquiment personal i afectació als interessos financers de la UE.
La reunió ha durat unes sis hores i s'ha acabat cap a les quatre de la tarda, sense declaracions als mitjans amb la intenció de mantenir la discreció sobre el seu contingut.
Puigdemont ha impulsat la cimera en què, a més dels exiliats Toni Comín, Lluís Puig, també hi ha participat el secretari general de Junts, Jordi Turull, i representants d'Esquerra Republicana (Juli Fernández i Marta Vilaret), de la CUP (Carles Riera), el president d'Òmnium, Xavier Antich i el president de l'ANC, Lluís Llach, a més del consell de la República.
El retorn de Puigdemont
Arran de la decisió del Suprem de no amnistiar la malversació, el jutge Pablo Llarena manté les ordres de detenció de Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, i també la inhabilitació que està vigent per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa.
L'expresident va prometre que tornaria per al debat d'investidura del Parlament, un compromís que, segons Junts, segueix intacte. Però per ara no hi ha data pel debat i, per tant, data de retorn tampoc.
Retorn que, amb l'ordre de detenció vigent, podria comportar-li presó si trepitja territori espanyol. Puigdemont contemplava el risc de detenció, però pensava que seria temporal a l'espera de l'aplicació de la llei per part dels jutges espanyols. Ara l'escenari ha canviat i l'horitzó de presó és incert, perquè caldria esperar la resolució dels recursos al TC i la justícia europea, que poden durar mesos o anys.
Però ara, a més, Llarena podria emetre una altra euroordre de detenció i entrega a Espanya de Puigdemont a petició d'alguna de les parts, i Vox ja ha anunciat que té intencions de fer-ho. Ara l'expresident ja no gaudeix d'immunitat perquè ja no és eurodiputat. La pèrdua d'aquest escut, sumat a la malversació no amnistiada, podria facilitar l'extradició a Espanya per decisió dels jutges belgues.
Amb un retorn unitari dels exiliats, Puigdemont volia escenificar la unitat de l'independentisme, però aquesta imatge s'esvaeix perquè Toni Comín i Lluís Puig ja han dit que no veuen un retorn immediat després del gir de guió d'aquesta setmana.
Amb la decisió del Suprem, Junqueras no es podria presentar en una hipotètica repetició electoral --fixada pel 13 d'octubre si no surt cap candidat de cara al 25 d'agost--, ja que la inhabilitació es mantindria fins al juliol del 2031.
L'ANC fa pinya amb els partits
L'ANC, amb Dolors Feliu al capdavant, s'havia oposat a l'amnistia, però des de l'elecció de Lluís Llach la postura de l'entitat és fer front comú amb els partits.
De fet, l'ANC ha convocat una manifestació dissabte vinent a Barcelona per denunciar el "cop d'Estat" dels jutges que no apliquen la llei. Segons la Vanguardia, a la cimera d'aquest diumenge també s'hi aborda aquesta manifestació de la setmana que ve.
Cimera Puigdemont-Junqueras
Feia temps que no es donava una cimera amb representants de tot el moviment independentista, i menys a Waterloo.
La trobada arriba just una setmana després que Oriol Junqueras i Carles Puigdemont es reunissin més de cinc hores en aquesta mateixa casa de Waterloo amb l'objectiu d'abordar l'aplicació de la llei d'amnistia.
Aquest diumenge, a banda de parlar de com pot afectar el retorn dels exiliats la no aplicació de la llei d'amnistia, en el rerefons de la trobada també hi ha inevitablement el context polític. I és que l'expresident aspira a tenir el suport dels republicans per a una eventual investidura.
Tot plegat, després que en les darreres eleccions l'independentisme ha perdut la majoria absoluta i enmig d'una pugna interna a ERC per la renovació de la cúpula.
Aquesta cimera podria ser l'intent de tornar a plantar una llavor per elaborar algun tipus d'estratègia conjunta que faci virar la caiguda en picat que viu l'independentisme.
