L'IEC defensa la reducció d'accents diacrítics amb l'argument que han perdut la funció que tenien

L'Institut d'Estudis Catalans ha defensat la proposta de reducció dels accents diacrítics del català que té previst aprovar al novembre i que ha aixecat polseguera a les xarxes socials.

En un comunicat, l'IEC argumenta que "la major part" dels accents de les paraules actuals ja no fan la funció de "desambiguar el sentit d'un mot o facilitar-ne la lectura als qui no són parlants natius". L'organisme al·lega que, a l'hora de desfer ambigüitats, el que ajuda són les frases i els enunciats, és a dir, el context, i que no serveix fixar-se en els mots fora de context.

També explica que el nombre de diacrítics s'ha multiplicat des de l'època de Fabra i alerta: "El nombre de diacrítics no determina ni la riquesa ni la genuïnitat del català. De fet, tenen accents diacrítics moltíssimes llengües, mentre que moltes altres no en tenen cap."

En resposta a les frases que han corregut per la xarxa sobre les confusions que pot generar, hipotèticament, la simplificació d'aquests accents, l'IEC planteja altres exemples:

Si la simplificació dels diacrítics pogués ser un problema greu, com ens ho faríem per no confondre soc (basar) i soc (calçat), ambdós sense accent, amb el verb sóc? I com distingiríem deu (nombre) de deu (doll d'aigua)? D'altra banda, per què hem de reclamar un accent diacrític per a vénen (de venir) i no per a venien, si també conflueix amb l'imperfet del verb vendre? I per què no hauríem de fer el mateix entre venia (jo venia) i venia (ell o ella venia)?

L'IEC proposa reduir la llista de paraules amb accent diacrític a catorze: bé/be, déu/deu, és/es, mà/ma, més/mes, món/mon, pèl/pel, què/que, sé/se, sí/si, són/son, té/te, ús/us, vós/vos.