L'IBI ja genera 1 de cada 3 euros dels ingressos dels municipis de la costa
La massificació de segones residències en els últims vint anys ha transformat el model de finançament dels municipis més turístics
Sol, platja, totxo i IBI. La meitat o més dels ingressos de municipis costaners com Creixell, Cunit o Altafulla ja prové de l'impost sobre béns immobles (IBI). I és que la recaptació per aquest impost s'ha disparat a gairebé tota la costa en els últims vint anys. L'IBI ja genera 1 de cada 3 euros que recapten els municipis litorals de Catalunya. Fa dues dècades no arribava al 20%.
La revalorització del valor cadastral dels immobles després de la crisi del totxo i la pujada dels rebuts en els darrers anys ha contribuït que l'IBI es converteixi en la columna vertebral dels comptes municipals, sobretot a les comarques on hi ha molts menys habitants que habitatges construïts: la Costa Brava, la Costa Daurada i bona part del Pirineu.
Aquest mapa interactiu permet comparar com ha canviat entre 2003 i 2023 el pes de l'IBI en els ingressos dels ajuntaments. Les dades s'han obtingut creuant la recaptació per IBI d'habitatges urbans i finques rústiques que publica d'Idescat amb les dades del Ministeri d'Hisenda sobre les liquidacions pressupostàries dels municipis.
On es paga més IBI
De mitjana, a Catalunya, els rebuts de l'IBI dels habitatges són de 505 euros, però hi ha diferències substancials entre municipis. Altafulla és el municipi on es paga més IBI, amb 1.907 euros de mitjana, seguit de la Canonja (1.801 euros) i Santa Susanna (1.585 euros).
A l'altre extrem, hi ha municipis amb rebuts simbòlics, com Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Jussà, que cobra 50 euros de mitjana. També hi ha municipis que fa més de 30 anys que no actualitzen el valor cadastral dels habitatges. Seva, a Osona, ho va fer per últim el cop el 1984.
Per Joaquim Solé, catedràtic d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona, l'IBI és "l'impost més sòlid, estable i segur per als ajuntaments". A diferència d'altres impostos i taxes municipals, "l'IBI no es pot evadir i és fàcil de cobrar i ajustar", apunta Solé.
"Cal que els municipis tinguin polítiques fiscals actives. Un municipi que no hagi actualitzat el valor cadastral dels immobles durant dècades i ingressi molt poc IBI podrà oferir pocs serveis al veïnat."
Pots buscar el teu municipi per saber quin és l'import mitjà dels rebuts de l'IBI:
Darrere del protagonisme de l'IBI en les arques dels municipis més turístics hi trobem, en essència, la proliferació de segones residències. Pau Bosch, vicepresident de SOS Costa Brava, lamenta que "no aprenem dels errors del passat" i considera que la recaptació més alta d'IBI "no compensa" els veïns que hi viuen tot l'any:
"Només es construeixen urbanitzacions allunyades dels nuclis urbans que no generen llocs de treball ni serveis. Mentrestant, tenim els serveis col·lapsats, i l'enllumenat i el paviment en mal estat. No compensa si són habitatges que només es fan servir pocs dies l'any."
En municipis com el Port de la Selva o Pals, quatre de cada cinc habitants a l'estiu no viuen regularment al municipi. Per això, explica Bosch, "els serveis es desborden perquè estan dimensionats per cobrir les necessitats dels qui vivim aquí tot l'any".
L'entitat calcula que a la Costa Brava s'hi poden construir encara 40.000 habitatges més, i reclamen que es prioritizi la construcció d'habitatge de protecció oficial a prop dels nuclis urbans. "Hem de trobar alternatives al finançament via IBI de les segones residències", assenyala Bosch.
Ara bé, el de la Costa Brava no és un cas únic a Catalunya. El preu de l'habitatge expulsa els joves de la Cerdanya, on el 63% són segones residències, i la situació es repeteix a bona part del Pirineu i a la Costa Daurada.
En aquest mapa interactiu pots consultar el percentatge d'habitatges que són segones residències en municipis de més de 1.000 habitants. Les dades s'han obtingut en base als consums elèctrics del 2021.
Com es calcula l'IBI?
El rebut de l'IBI es paga cada any i l'import és fàcil de calcular. Primer cal saber el valor cadastral de l'immoble, és a dir, el valor fiscal que fixa l'Estat a través de la Direcció General del Cadastre i que no pot ser mai superior al valor de compravenda de l'immoble. Els Ajuntaments poden demanar a aquesta entitat que revisi el valor cadastral dels immobles del seu municipi.
El segon element clau és el tipus de gravamen, que decideix lliurement cada Ajuntament dins la forquilla que permet la Llei Reguladora de les Hisendes Locals. En immobles urbans, el gravamen se situa entre el 0,4% i l'1,1%, tot i que pot arribar a l'1,3% a les grans ciutats.
Així doncs, el propietari d'un habitatge que tingui un valor cadastral de 200.000 euros en un municipi amb un gravamen del 0,5% pagarà cada any 1.000 euros d'IBI.
L'import, però, podria ser menor si s'hi aplica algunes de les bonificacions de l'IBI. N'hi ha per habitatges de protecció oficial i per famílies nombroses, per exemple. En els útlims anys, alguns municipis han decidit bonificar fins al 50% de la quota si s'hi instal·len sistemes d'autoconsum energètic.
