L'Hospitalet, en emergència educativa per les escoles saturades: sobreràtio i 29 bolets

A l'Hospitalet de Llobregat fa anys que denuncien una situació d'emergència pel que fa a l'escolarització. A la majoria d'aules hi ha més alumnes de la ràtio màxima, i alguns centres fan classe en barracons, a l'espera d'obres que no arriben o de solars per construir edificis nous.

La falta de places és un problema endèmic de l'Hospitalet, que es repeteix en altres ciutats com Badalona, on el curs passat més d'un centenar de famílies no van aconseguir plaça a cap escola o institut públic del seu barri. 

Sobreràtio a la majoria de centres i 29 grups bolet

El 60% dels centres del municipi superen la ràtio màxima, i als barris de la zona nord, on hi ha més densitat de població, la sobreràtio afecta totes les escoles i instituts.

La gran quantitat d'alumnes de la ciutat també ha fet que no s'hagi pogut rebaixar, de manera generalitzada, la ràtio per sota dels 20 alumnes als cursos d'I3 i I4, com marca el Departament i que, al setembre, s'estendrà a tota l'educació infantil.

El curs vinent, el 90,7% dels centres públics catalans sortiran, al període de preinscripció, amb una ràtio de 20 alumnes o menys per aula a I3. A l'Hospitalet, en canvi, tenen aules amb sobreràtio a la majoria de centres, i en tots els cursos.

A l'etapa d'infantil hi ha 22 alumnes de mitjana, a primària 25 alumnes per aula, i en el cas de l'ESO, se superen els 30 estudiants per aula en dues zones educatives i a pràcticament tots els centres concertats. Aquesta situació afecta, especialment, els barris de la zona nord de la ciutat, on hi ha més centres d'alta i màxima complexitat.

L'Institut Escola Pere Lliscart és un d'aquests centres. La directora, Mercedes Alcaraz, explica que "es va construir a finals dels anys 70 i estava pensat com una escola d'infantil i primària d'una sola línia". Amb el temps, però, ha anat obrint grups bolet --una línia més per nivell-- fins a convertir-se en un institut escola de dues línies.

"No tenim espais per atendre la diversitat, ni espais de reunió, ni gimnàs, al menjador hem de fer quatre torns…"

En el conjunt del municipi, en els últims cursos s'han hagut d'obrir 29 grups bolet –24 a primària i 5 a secundària– per escolaritzar tot l'alumnat.

Obres aturades i sense previsió

La directora de l'Institut Escola Pere Lliscart lamenta que fa sis anys que esperen un nou edifici per a secundària --on fan classe en barracons-- i una ampliació del de primària, que ocuparà una part del pati.

"Hi ha hagut dues ocasions en què el projecte estava licitat i les obres estaven a punt de començar, però no sabem per quina raó això s'ha fet enrere."

A l'Hospitalet, hi ha quatre centres més que fan classe totalment o parcialment en barracons, i sis centres que estan inclosos en un pla d'urgència, amb edificis que fa 14 anys que s'han de renovar o que s'han de construir de nou.

Són les escoles Frederic Mistral, Milagros Consarnau, Busquets i Punset, Bernat Metge i Joaquim Ruyra, i l'Institut Rubió i Ors.

El coordinador de Comissions Obreres al Barcelonès, Carles Nadal, denuncia que, al ritme d'inversió actual, trigaran 10 anys a acabar les obres. El sindicat calcula que, almenys, caldrien quatre escoles i un institut nous per atendre les necessitats d'escolarització de la ciutat.

Moció per construir nous centres educatius

A instàncies del sindicat, l'Ajuntament de l'Hospitalet va aprovar per unanimitat, en el ple del 26 de febrer, una moció per demanar permís a la Generalitat per construir nous centres en solars més petits del que marca la normativa.

El tinent d'alcaldia i regidor d'Educació, David Quirós, menciona l'exemple de l'Escola Ernest Lluch, que "es va inaugurar el curs passat en un solar més petit, però que reuneix les condicions necessàries".

La prioritat, assegura, és donar resposta a la matrícula viva. En aquest curs, 2.500 alumnes en edat escolar han arribat a la ciutat un cop tancat el procés de preinscripció.
 

Pendents de la cessió de terrenys

La consellera d'Educació, Anna Simó, reconeix que els centres de la zona nord tenen "tota la capacitat esgotada per acollir grups classe" i assegura que el departament està "a l'espera de la cessió de terrenys útils i vàlids per construir nous centres a la zona nord".

Mentrestant, assegura, s'han adoptat mesures específiques per pal·liar la situació, com incorporar més docents als 13 centres amb ràtios més elevades i també més professors d'aula d'acollida, que han passat de 39 a 63 en quatre cursos.

A llarg termini, afegeix la consellera, s'està treballant en un nou conveni amb l'Ajuntament de l'Hospitalet perquè les dues institucions tinguin més pes en la governança de l'educació a la ciutat, com passa a Barcelona amb el Consorci d'Educació, creat pel Departament i l'Ajuntament de Barcelona.