L'"Homo sapiens" més antic d'Europa podria haver viscut a la zona de Banyoles

La mandíbula trobada a Banyoles fa 135 anys podria constituir les restes més antigues d'un "Homo sapiens" a Europa. En tot cas, no correspondria de cap manera a un neandertal, com s'havia suposat durant molt de temps.

El nou estudi sobre el fòssil l'ha fet un equip liderat per investigadors de la Universitat de Binghamton, de Nova York, i hi han participat Julià Maroto, del Grup de Recerca en Arqueologia, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Girona, i Juan Luis Arsuaga, de la Universitat Complutense de Madrid. S'ha publicat al Journal of Human Evolution.

La mandíbula la va descobrir accidentalment el 1887 Llorenç Roura mentre treballava en una pedrera. L'hi va comunicar al farmacèutic Pere Alsius, que va eliminar-ne el travertí que la cobria i en va fer els primers estudis. La va atribuir a un individu intermedi entre neandertal i humà modern.

Estudis posteriors van constatar les dificultats per determinar l'adscripció de la mandíbula a una espècie concreta i fins i tot la datació, que es situa entre els 45.000 i els 66.000 anys d'antiguitat.

A més, quan es va descobrir, el registre fòssil encara era poc abundant i a Europa es coneixien tot just algunes restes de neandertal o de cromanyó. I es començava a acceptar l'antiguitat d'aquestes restes i la idea que l'espècie humana també havia evolucionat a partir d'ancestres emparentats amb els simis.

A això s'hi afegia la manca de restes arqueològiques que acompanyessin la mandíbula i ajudessin a adscriure-la a una època o el desgast de les dents, que també comportava problemes per determinar l'espècie.

Un model tridimensional virtual

En aquest nou estudi els investigadors han comparat la mandíbula de Banyoles amb restes del plistocè procedents d'Àfrica i Europa, amb restes de neandertals, amb fòssils d'humans del paleolític inferior i superior i amb mostres d'humans moderns i fins i tot d'humans actuals.

També van realitzar una reconstrucció tridimensional virtual per obtenir el que seria una imatge completa de la mandíbula.

Tot plegat ha portat a concloure que algunes característiques corresponen a les d'"Homo sapiens", tant del registre fòssil com recents, tot i que no encaixa en cap grup concret.

També afirmen categòricament que no té característiques que permetin classificar-la com de neandertal. I això ho consideren sorprenent, tenint en compte l'època a la qual pertany, finals del plistocè.

La falta de mentó també complica l'adscripció a l'espècie "Homo sapiens", tot i que alguns dels fòssils més antics d'aquesta espècie també mostren un desenvolupament divers de la barbeta.

La seva conclusió és aquesta:

"Representa un individu no neandertal del plistocè tardà europeu i subratlla el continu senyal de diversitat en el registre fòssil dels hominins (subfamília que inclou ximpanzés, bonobos i humans i els seus avantpassats extints)".

I afirmen que tot això fa de la mandíbula de Banyoles "un bon candidat a qui fer anàlisis d'ADN antic o de proteïnes, cosa que podria donar més llum sobre les seves afinitats taxonòmiques".

I segons quin resultat donessin les anàlisis, la mandíbula desbancaria o almenys competiria amb les restes trobades a Pestera, a Romania, que amb una antiguitat d'entre 37.000 i 42.000 anys, es consideren les més antigues d'Europa d'"Homo sapiens".