L'extrema dreta torna a guanyar unes eleccions a Alemanya per primer cop des de la II Guerra Mundial

Els pronòstics s'han confirmat i Alternativa per a Alemanya (AfD) ha aconseguit la victòria electoral a les eleccions del land de Turíngia amb més del 33% dels vots. Es converteix en el primer partit d'extrema dreta que guanya unes eleccions legislatives de cap estat a Alemanya des de la Segona Guerra Mundial. 

Amb tot, és poc probable que acabi governant al Parlament del land, a causa del cordó sanitari que la resta de partits mantenen fins ara contra l'extrema dreta. . 

A Saxònia, AfD ha estat a punt de guanyar. Ha quedat en segona posició, en una disputa molt ajustada amb el partit cristianodemòcrata, la CDU. Els cristianodemòcrates, que han estat els segons més votats a Turíngia amb prop del 24% dels suports, ja han assegurat que no pactaran amb Alternativa per a Alemanya en cap dels dos lands, mentre que el partit d'ultradreta ha reclamat que es respecti la voluntat dels votants i se'ls deixi governar.

La participació ha estat especialment alta: dels 5,5 milions de ciutadans dels lands de Turíngia i Saxònia, n'han votat més d'un 70%, per sobre de la de fa 5 anys.

Així i tot, aquest partit nacionalista, antiimmigració i amistós amb Rússia podria sumar prou escons als dos estats per bloquejar decisions que requereixin una majoria de dos terços, com ara el nomenament de jutges o alts càrrecs de seguretat, fet que li donaria un poder sense precedents.

Càstig a l'esquerra 

El partit de l'Esquerra, del fins ara primer ministre de Turíngia Bodo Ramelow, ha estat el gran perdedor dels comicis. Si fa cinc anys va imposar-se amb el 31% dels vots, en aquestes eleccions hauria tret només un 12% dels sufragis.

L'altre derrotat d'aquests comicis és el Partit Socialdemòcrata (SPD) del canceller Olaf Scholz, que només ha recollit el 7% dels vots. A més a més, els seus socis de govern, Els Verds i el Partit Liberal, no aconseguirien representació al Parlament de Turíngia.

De moment, Ramelow ha instat la CDU a començar les converses per formar govern a Turíngia. Juntament amb els socialdemòcrates i l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW) --una escissió de l'Esquerra--, els democratacristians tindrien un lleuger avantatge respecte a l'AfD.

A Saxònia, l'altre land cridat aquest diumenge a les urnes, la CDU s'ha imposat amb el 31,5% dels vots, però a poca distància de l'extrema dreta, que ha recollit el 30% dels suports electorals. Els Verds sí que han superat el 5% dels vots per entrar al Parlament de Dresden, de manera que es podria reeditar una coalició com la dels últims quatre anys, formada per democristians, socialdemòcrates i ecologistes sota el lideratge del conservador Michael Kretschmer.

Tensió a un any de les eleccions nacionals

Tots els partits del govern federal, l'SPD del canceller Olaf Scholz, els Verds i els liberals de l'FDP han estat castigats. Una situació que afegeix tensió a la conflictiva coalició de Scholz, que podria agreujar les baralles internes. Només el nouvingut partit populista d'esquerres, l'Aliança Sahra Wagenknecht (BSW), fundada per un antic membre del Partit Comunista d'Alemanya de l'Est, en va sortir més ben parat que els tres socis de coalició a les seves primeres eleccions d'un land, en què ha quedat en tercer lloc.

De moment, no s'espera cap moviment per part del canceller que puguin fer pensar en un avançament de les eleccions al Bundestag previstes però, "els resultats de l'AfD a Saxònia i Turíngia són preocupants", ha declarat Sholz. 

"El nostre país no pot ni s'ha d'acostumar a això. L'AfD està perjudicant Alemanya. Està debilitant l'economia, dividint la societat i arruïnant la reputació del nostre país."

Kretschmer ha estat molt contundent amb el govern de Scholz. "La gent està molt decebuda amb el que passa a Berlín. Però la gent a Saxònia ha confiat en nosaltres, no han fet un vot de protesta", ha dit entre aplaudiments.

En els anteriors comicis, el 2019, Alternativa per Alemanya també va quedar al darrere, amb el 27,5% dels vots, d'una triomfant CDU que va aconseguir el 32,1% dels sufragis.

La cita amb les urnes d'aquest diumenge ha tingut lloc en un context polític favorable per l'extrema dreta, després de l'atemptat islamista de Solingen, el passat 23 d'agost. L'atacant és un home de 26 anys, de nacionalitat siriana i amb una ordre d'expulsió d'Alemanya.

L'atac ha precipitat el gir en les polítiques de migració, asil i seguretat del govern federal d'Olaf Scholz, que ha promès un enduriment de les lleis polítiques enmig de les crítiques de l'oposició, sobretot, d'extrema dreta.