L'exposició al fum de tabac durant l'embaràs i la infantesa accelera l'envelliment

L'exposició al fum del tabac durant l'embaràs i en la primera infància està associada amb una acceleració de l'envelliment biològic. I passa el mateix amb l'exposició al sutge -anomenat també carboni negre- dins del domicili.

Així ho assenyala, per primer cop, un estudi liderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) que s'ha publicat a la revista Environment International. A l'estudi hi han participat també investigadors de Galícia, Lituània, França, els Estats Units, Grècia, Noruega i el Regne Unit.

La recerca s'ha fet estudiant l'edat biològica, que, com se sap, no sempre coincideix amb la cronològica. Per això hi ha persones relativament joves amb problemes de salut que solen aparèixer més tard i gent gran en unes condicions físiques envejables.

L'edat biològica es pot mesurar gràcies als anomenats rellotges epigenètics. Com el seu nom indica, l'epigenètica va més enllà de la genètica. Si l'ADN té una seqüència concreta per a cada individu, al llarg de la vida pot veure's influïda per factors ambientals.

I aquests provoquen canvis que no alteren la seqüència de l'ADN, però sí l'expressió o inhibició de diversos gens i altres processos fisiològics. Això passa bàsicament per un procés anomenat metilació de l'ADN.

"El rellotge epigenètic ens permet avaluar si l'edat biològica d'un individu és superior o inferior a l'edat cronològica", explica Mariona Bustamante, investigadora d'ISGlobal i última signant de l'estudi.

Alguns estudis ja havien demostrat, amb aquest mètode del rellotge epigenètic, que l'exposició a certes substàncies està lligada a una acceleració de l'envelliment.

Però, com mostren els autors a l'article, "les proves són encara escasses i no consistents". La majoria d'aquests estudis s'han fet en adults i en gent gran. A més, la major part estudia només un tipus d'exposició.

Aquest és, en canvi, el primer estudi que avalua diverses exposicions i abasta des de l'embaràs fins a la primera infantesa.

Concretament, s'han analitzat 83 exposicions ambientals en el període prenatal i 103 en els primers anys de vida i s'ha mesurat l'edat epigenètica de 1.173 nenes i nens d'entre 6 i 11 anys.

La població estudiada forma part del projecte HELIX, que coordina Martine Vrijheid, investigadora d'ISGlobal, i comprèn població de sis països europeus.

El fum del tabac i el sutge

Estudiar la població infantil és molt important, perquè tant l'exposició a factors ambientals durant l'embaràs com en els primers anys de vida pot alterar de manera significativa i a vegades irreversible el metabolisme i la fisiologia, i determinar el nostre estat de salut en la vida adulta. I si accelera el procés d'envelliment biològic, augmenta el risc de desenvolupar malalties metabòliques, cardiovasculars o neurodegeneratives.

Els resultats indiquen que l'exposició al fum del tabac provinent de la mare durant l'embaràs està associat amb una acceleració de l'envelliment epigenètic.

En el cas de l'exposició en els primers anys de vida, a més de del fum del tabac provinent de pares fumadors també hi influeixen els nivells de sutge en el domicili. Aquest contaminant es produeix per la combustió incompleta de carburants.

Però l'estudi també revela dades curioses. Així, l'exposició al plaguicida DMDTP (dimethyl dithiophosphate) s'associa a una desacceleració de l'envelliment. I això contrasta amb estudis que relacionen l'exposició a aquest plaguicida amb més risc de desenvolupar malalties lligades a l'edat, com les neurodegeneratives.

Una hipòtesi dels investigadors és que l'exposició al plaguicida es degui a més consum de fruites i verdures i això es relaciona amb efectes beneficiosos per a la salut. Per tant, menjar-ne compensaria els efectes nocius del plaguicida que contenen i el resultat final seria un retard en l'envelliment. Però això requereix més investigacions, segons Paula de Prado-Bert, primera autora de l'estudi.

Un altre resultat sorprenent és que un contaminant orgànic persistent, el bifenil policlorat 138, també està associat a un envelliment més lent. En aquest cas, els autors han observat que un cop tingut en compte un altre factor, l'índex de massa corporal (IMC), el possible efecte positiu del contaminant queda molt reduït. Per tant, l'explicació no seria una acció directa del bifenil, sinó algun lligam encara no establert entre aquest i l'IMC.

Tornant al tabac, la seva influència durant l'embaràs i en els primers anys de vida "concorda amb resultats previs obtinguts en la població adulta", apunta Bustamante. Pot ser degut al fet que les modificacions epigenètiques afectarien les vies implicades en la inflamació, l'eliminació de toxines i el cicle cel·lular, amb un impacte posterior en la salut.

En tot cas, els autors matisen que les associacions observades no demostren que hi hagi forçosament una relació causa-efecte. Però també consideren que aquest i futurs estudis en la mateixa línia permetran establir polítiques de salut orientades a reduir determinades exposicions ambientals i a promoure un "envelliment saludable" des de les primeres etapes de la vida.

El 2019, l'ISGlobal ja va publicar un estudi que mostrava com l'exposició a les partícules fines durant la gestació i els primers anys de vida redueix habilitats cognitives fonamentals com la memòria de treball i l'atenció executiva.