L'evolució de l'acte institucional de la Diada, des de Pujol fins a Illa

Música, dansa, performances i teatre. L'acte institucional de la Diada nacional de Catalunya s'ha convertit en un espectacle, sobretot televisiu, per reivindicar la cultura, la llengua i la identitat catalanes. Avui dia, parlar de l'acte institucional és parlar de concerts i actuacions, de cantants i artistes. Però no sempre ha estat així.

Una recepció d'autoritats al Parlament

Amb Jordi Pujol com a president de la Generalitat, el programa oficial de la Diada consistia en una recepció al Parlament a la qual assistien autoritats i polítics, a més de representants eclesiàstics, càrrecs militars i personalitats de la vida social, econòmica i cultural del país.

Es tractava d'una trobada que anava precedida, al matí, de l'ofrena floral al monument de Rafael Casanova. El govern en ple, encapçalat pel president, així com partits, entitats i organitzacions, retien homenatge a qui va ser el darrer conseller en cap de Barcelona el 1714. Una tradició que encara avui perdura.
 

Nou acte institucional: a l'aire lliure i obert al públic

Canvi de govern i canvi de programa. El tripartit acusa CiU de no haver donat prou "dignitat institucional" a l'Onze de Setembre i el 2004 inaugura un nou format.

Amb Pasqual Maragall com a president, l'acte oficial de la Diada se celebra per primera vegada a l'aire lliure, al passeig dels Til·lers del parc de la Ciutadella. Ret homenatge a la senyera amb una solemne hissada de la bandera.

El 2007, l'acte institucional es trasllada a l'esplanada de la cascada de la Ciutadella, on aconsegueix acollir cada vegada més públic: el 2008 reuneix vora 10.000 persones.

Paral·lelament, la recepció del Parlament passa a fer-se el vespre del dia 10, a l'exterior del Parlament.

S'incorpora la Medalla d'Honor

Arriba la crisi, el pressupost es desinfla. Generalitat i Parlament continuen organitzant l'acte institucional al parc de la Ciutadella, amb actuacions musicals, orquestra i castellers, però cal estalviar costos.

Per això, el 2009 la recepció anual se substitueix per un altre acte, més auster, amb motiu del 150è aniversari del naixement de Francesc Macià.

A partir del 2011, el lliurament de la Medalla d'Honor del Parlament, que la cambra catalana entregava des de l'any 2000, s'incorpora al programa d'actes institucionals de la Diada.

Una Diada més reivindicativa

Amb la commemoració del Tricentenari, el 2014, la Diada institucional torna a introduir canvis. El programa oficial es diversifica amb actes que se celebren en els punts clau de la desfeta de Barcelona: el fossar de les Moreres i la Llotja de Mar. Als barris de la Ribera, el Born i la Ciutadella s'organitza la Nit Blanca, una vetllada que inclou activitats culturals gratuïtes.

La proposta agrada i es redoblen esforços. Els anys següents se celebra entre la plaça de Sant Jaume i la plaça del Born, amb més actuacions musicals, presència d'arts escèniques i arts visuals.

L'èpica creix de la mà del procés i serveix per denunciar la repressió i la situació dels presos polítics i exiliats. Amb Quim Torra al govern, l'acte oficial de la Diada incorpora la flama del Canigó.

Actuacions amb temàtiques diverses

La pandèmia marca un sotrac. L'acte institucional de la Diada no es cancel·la, però se celebra sense públic i s'emet per televisió. La hissada de bandera manté un pes central com a preludi a un conjunt d'actes a cavall entre la plaça de Sant Jaume i el Palau de la Generalitat. Es retransmeten actuacions de diversos grups i artistes amb el focus posat en la crisi de la covid i en record de les víctimes.

El temps passa i torna a canviar la ubicació, que es trasllada a les columnes de Puig i Cadafalch de Montjuïc amb temàtiques diverses. El 2021 té com a eix vertebrador la figura del músic Pau Casals, coincidint amb el 50è aniversari del seu discurs a la seu de les Nacions Unides.

El 2022, les protagonistes són les dones que han contribuït a escriure la crònica del país en els darrers 300 anys. I si l'any passat es van destacar les varietats dialectals del català, aquest 2024 el fil conductor serà Catalunya com a país d'acollida, divers i antifeixista.