El James Webb permet estudiar l'univers de la manera més extensiva que s'ha fet mai

L'espai com no l'havies vist abans: les millors imatges del telescopi James Webb

Des del seu llançament el 2021, aquest telescopi de la NASA ha recopilat dades i imatges que apropen els investigadors a la comprensió de l'univers

RedaccióActualitzat

Es tracta del telescopi espacial més avançat del món. El James Webb es va posar en òrbita el 25 de desembre del 2021 com el més gran i costós que ha arribat mai a l'espai, llençat per l'agència aeroespacial nord-americana NASA, l'europea ESA i la canadenca CSA.

És 100 vegades més potent que el Hubble, el que el precedeix, i capta sis vegades més llum gràcies al seu conjunt de miralls de fins a 6,5 metres de diàmetre.

El James Webb opera en freqüència infraroja, i és capaç d'observar el que no és visible per l'ull humà. Estudia totes les fases de la història de l'univers: des del big-bang fins a l'evolució del nostre sistema solar. 

Des que està en òrbita, ha enviat imatges inèdites i sorprenents de plantes, estrelles o galàxies que permeten als científics descobrir nous secrets del cosmos.

Aquestes són algunes de les millors:
 

La nebulosa de l'anell captada amb una imatge gairebé infraroja, que mostra la seva estructura amb detall (NASA/ESA)
La galàxia espiral NGC 1512, que es troba a 30 milions d'anys llum (NASA/ESA)
Imatge dels penya-segats còsmics de la nebulosa de la Carina, una de les més grans de la Via Làctia (NASA/ESA)
Els tres cinturons de l'estrella Fomalhaut, una de les més brillants del cel, de la constel·lació Peix Austral (NASA/ESA)
El cúmul globular NGC 210, situat al Gran Núvol de Magallanes, la galàxia satèl·lit de la Via Làctia (NASA/ESA)
Primer pla del sistema estel·lar Rho Ophiuchi i la del seu núvol molecular gegant, dins la Via Làctia (NASA/ESA)
Una part de la nebulosa d'Orió, una de les poques que es poden veure a simple vista al cel (NASA/ESA)
Imatge d'una nebulosa planetària gràcies a la NIRCam del James Webb (NASA/ESA)
L'estrella massiva WR 124, també coneguda com a estrella de Merrill, que és 30 vegades la massa del nostre Sol (NASA/ESA)
Imatge de la nebulosa del Cranc, les restes d'una supernova que va explotar (NASA/ESA)
Columnes de gas i pols que emergeixen de la nebulosa de l'Àguila, un cúmul de la constel·lació Serp (NASA / ESA)
Imatge de la galàxia espiral Messier 74, com la nostra Via Làctia (NASA / ESA)

 

compartir a Whatsapp
Següent
Anar al contingut