Alumnes de 1r d'ESO en l'inici de curs a l'Institut Escola Badia, a Badia del Vallès
Alumnes de 1r d'ESO en l'inici de curs a l'Institut Escola Badia, a Badia del Vallès (CCMA)

L'ESO a Espanya: 30 dies més a l'aula que la mitjana de la UE i un 27% de joves no l'acaba

Als instituts de l'Estat es fan 181 hores lectives més a l'any que la mitjana europea, segons un estudi de l'OCDE

Georgina Pujol Viñeta/Irene Vaqué Reig

El 27% dels adults d'entre 25 i 34 anys a Espanya no han acabat l'Educació Secundària Obligatòria i no segueixen cap tipus d'estudi o formació per entrar al mercat laboral. Un percentatge elevat, perquè, de mitjana, entre els 38 països de l'OCDE, la proporció cau fins a la meitat.

Aquest fet encara és un gran desavantatge històric d'Espanya en comparació amb els països de l'entorn, segons l'estudi "Panorama de l'Educació 2023, indicadors de l'OCDE", que l'organització ha publicat aquest dimarts.

És paradoxal, perquè a Espanya continua havent-hi abandonament escolar durant l'ESO, mentre que els alumnes que cursen aquesta etapa són els que passen més hores a les aules, en comparació amb els altres països de la Unió Europea.

Als instituts de l'Estat es fan 181 hores més a l'any que a la UE, i 161 hores més que a Alemanya, segons l'últim informe de l'OCDE. Només superen en hores obligatòries a secundària Dinamarca, Xile, Colòmbia i Costa Rica. Partint de la base d'una jornada lectiva de sis hores, això vol dir que es fan 30 dies més de classe a l'any.




 

El percentatge de ni-nis, encara per sobre de la mitjana

El 17,2% de les persones d'entre 18 i 24 anys a Espanya són ni-nis. Aquesta és una de les xifres preocupants que es desprenen de l'últim informe de l'OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics), publicat aquest dimarts, sobre el sistema educatiu espanyol. Això situa Espanya a 2,5 punts per sobre de la mitjana dels 38 països associats a aquesta organització.

Tot i que el nombre de ni-nis (joves que ni estudien ni treballen) ha disminuït dos punts respecte a l'any anterior i ha passat del 17,2 al 19%, el percentatge continua sent superior a la mitjana de l'OCDE.

Aquest és un dels grans reptes compartits entre tots els països de l'estudi, ja que aquestes persones tenen més dificultats a l'hora de trobar feina o mantenir-la en etapes posteriors de la vida.

Una dada especialment positiva és que a Espanya ha augmentat fins al 88% el nombre de joves d'entre 15 i 19 anys que estan escolaritzats: sis punts més que fa una dècada. Aquesta xifra supera la mitja dels països de l'OCDE i se situa en nivells similars a la dels 25 països membres de la Unió Europea.


Millora la inversió per estudiant

Des del punt econòmic, l'estudi posa l'accent en el fet que els països amb més renda són els que inverteixen més en l'educació per estudiant. I Espanya, tot i que està lleugerament per sota de la mitjana de l'OCDE, l'any 2020 ja hi va invertir el 5% del PIB. És un avenç important, perquè de mitjana, l'any 2019, era del 4,2%.

Alumnes al pati de l'Escola Minerva, de Lleida, en l'inici de curs 2023-2024
Alumnes al pati de l'Escola Minerva de Lleida en l'inici de curs 2023-2024 (CCMA)

I com a recompensa per als que estudien més, l'informe revela que en la majoria de països, les persones que tenen estudis universitaris tenen sous més alts.

A Espanya, els treballadors d'entre 25 i 34 anys que tenen el batxillerat (o equivalent) guanyen un 80% més que els companys que no tenen l'educació secundària superior. I aquells que tenen graus universitaris guanyen de mitjana un 55% més que les persones amb els estudis finalitzats de segona etapa secundària.  

 

ARXIVAT A:
Educació
Anar al contingut