L'escalfament global ha fet augmentar un 5% els casos de suïcidi, segons un estudi

La calor agreuja les malalties cardiovasculars, respiratòries o renals, i en alguns casos, fins i tot provoca la mort. Ara, per primera vegada, s'ha trobat una evidència robusta de l'impacte de les altes temperatures sobre les conductes suïcides.

Investigadors de l'Hospital Clínic-IDIBAPS han liderat un treball que s'ha publicat a la revista World Psychiatry. La investigació s'ha fet amb un programa informàtic, que ha reanalitzat i contrastat fins a 284 estudis de tot el món sobre crisi climàtica i salut mental.

Una de les principals conclusions apunta que l'escalfament global ha fet augmentar un 5% els casos de suïcidi i es preveu que aquest augment arribi al 7% de cara al 2050.

També s'ha vist un increment important de comportaments suïcides i ingressos a hospitals a causa d'aquesta problemàtica. "El suïcidi està relacionat amb molts factors. Hem identificat una variable més, que és l'augment de temperatura", explica el cap del Servei de Psiquiatria i Psicologia del Clínic de Barcelona-IDIBAPS i participant de l'estudi, Eduard Vieta:

"Són els canvis extrems de pujada de temperatura el que pot fer que una persona que està en risc de suïcidi acabi cometent el suïcidi."

Per tant, això té una afectació important en salut pública. Les persones que no estan bé o tenen risc de suïcidi no haurien d'estar exposades a temperatures altes. Segons el líder del grup Imatge dels Trastorns Relacionats amb l'Estat d'Ànim i l'Ansietat del Clínic de Barcelona-IDIBAPS, Joaquim Raduà, "la calor és un risc extra que fa que algú arribi a fer una conducta suïcida o a haver d'ingressar per un trastorn mental".

Es desconeixen els causants de l'impacte de la calor sobre la salut mental

Raduà explica que no se saben els motius que provoquen que les persones amb problemes de salut mental siguin més vulnerables a la calor. Les hipòtesis podrien anar des d'un augment de l'ansietat i l'estrès a causa de les altes temperatures a raons de caràcter biològic. "Podrien ser molts mecanismes que hem d'estudiar per tal de mitigar aquest impacte", diu l'investigador.

"No sabem què passa en el cervell d'una persona quan pensa en el suïcidi en el moment en què hi ha un augment important de la temperatura i que ja sabem que és multifactorial, però pot ser que hi hagi disminucions d'alguns neurotransmissors com la serotonina o d'algunes substàncies que protegeixen el cervell", apunta Eduard Vieta. Unes hipòtesis que esperen que es podran analitzar en futurs estudis.

Els contaminants incideixen en la demència i alguns trastorns mentals

Joaquim Raduà i el seu equip també han trobat que l'exposició a llarg termini a dissolvents està relacionada amb una incidència més alta de casos de demència o deteriorament cognitiu.

L'estudi també relaciona la contaminació atmosfèrica amb alguns trastorns, com explica Raduà:

"Vam veure que el diòxid de nitrogen augmenta el risc de demència a llarg termini. També en el cas de les embarassades vam veure que les partícules PM10 suspeses a l'aire augmenten el risc de depressió postpart i també les persones esquizofrèniques poden patir una recaiguda si estan exposades a diòxid de sofre."

Per Vieta, estar exposat a la contaminació és un factor de risc. "Això no vol dir que totes les persones que estiguin en un entorn urbà hagin de desenvolupar aquestes malalties, però afegeix un risc suplementari als que ja puguin tenir per desenvolupar aquests problemes", afirma.

L'estudi vol servir per conscienciar sobre la problemàtica de la crisi climàtica en la salut mental i busca que s'apliquin mesures per limitar l'escalfament global.