Un nou càlcul amb supercomputadores preveu un escalfament global més ràpid del que es creia

L'increment serà molt superior al que preveien fins ara, que era de 3,4 ºC si no es fa res per limitar les emissions

Cori CaleroActualitzat

El descobriment ha sorprès els científics de tot el món que es dediquen a fer simulacions de com canviarà el clima a causa de les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Van introduir les mateixes dades en els seus models climàtics i, 10 anys després de l'última simulació, es van endur la desagradable sorpresa: l'augment de temperatura a finals de segle seria de fins a 5 graus, en lloc dels 3,4 que havien previst abans, si continuem amb el nivell d'emissions actual. Això suposa un 50% més respecte a l'anterior predicció.

 

Ens trobem amb Francisco Doblas, director del Barcelona Supercomputing Center, l'únic equip de científics de l'estat amb capacitat per fer aquesta previsió, i un dels 30 que hi ha a tot el món.

"El resultat és molt preocupant perquè és una notícia pitjor encara del que pensàvem."

Francisco Doblas és també investigador d'ICREA (la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), i membre del grup d'experts climàtics de l'ONU (IPCC). El seu equip, al Centre de Supercomputació de Barcelona, aplega científics de diferents disciplines.

Francisco Doblas, director del Barcelona Supercomputing Center

Ens mostra la computadora amb què treballa, una de les més potents que existeixen, i que permet fer càlculs com aquest, tan complexos que, un cop introduïdes les dades en què interaccionen paràmetres de la terra, els oceans i el gel, es triguen 6 mesos a obtenir els resultats.

L'anterior simulació de com augmentaran les temperatures a finals de segle es va fer fa 10 anys.

"Havíem infraestimat el nivell d'escalfament i ara tenim resultats més preocupants perquè els mètodes de càlcul van millorant, els models climàtics que utilitzem són més potents i precisos i la informació és més fiable."

Però amb els càlculs actuals també se sap ja que a la Mediterrània occidental on vivim, l'augment serà encara molt més acusat.

 

I si amb el que es creia fins ara els escenaris eren aterridors, quins es creu ara que seran els efectes?

"Encara estem treballant per detallar-ho, perquè són resultats molt recents. Però ja podem intuir que tot el que sabíem s'accelerarà. Per exemple, que la desaparició dels esculls de corall serà abans, i això és una pèrdua doble perquè el corall és un gran captador de CO2 i, per tant, ajuda a reduir l'escalfament global. També podem deduir que el desgel de l'Àrtic arribarà abans. Això, si no es fa res per reduir les emissions."

I, per tant, entre altres efectes, les pluges seran encara més irregulars, o sigui que cada cop n'hi haurà menys i les que hi hagi seran més torrencials.

S'arribarà a temperatures que seran molt més extremes a l'estiu. Per exemple, a l'interior de la península Ibèrica, les màximes poden arribar a ser 8 graus més altes que en època preindustrial.

 

Així que es fa més evident que s'han de reduir les emissions més ràpid encara del que es reclamava fins ara.

L'últim informe del grup d'experts de l'ONU en canvi climàtic ja deia que per no passar la línia vermella d'1,5 graus calia reduir les emissions fins a arribar al zero net el 2050. Però els acords dels països per aconseguir-ho fins ara eren insuficients.

"Les mesures pactades als Acords de París perquè els països reduïssin emissions ja no eren suficients ni tan sols per no traspassar l'augment de la temperatura de 2 graus. Aquestes noves dades impliquen que el temps que tenim per reduir les emissions i adaptar-nos a un sistema que serà més calent, es va reduint. Per això necessitem objectius encara més ambiciosos i plans d'adaptació a un entorn climàtic que serà més agressiu del que ens esperàvem."

Aquests càlculs són els que serveixen per elaborar informes com el del panell d'experts climàtics de l'ONU, però també per comprendre cada cop millor com funciona el canvi climàtic i tenir més eines per combatre'l.

 

ARXIVAT A:
Crisi climàticaMedi ambientEcologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut