Les persones que superen la Covid mantenen les defenses activades durant mesos

La resposta immunitària al coronavirus SARS-CoV-2 es manté en els pulmons mesos després de passar la infecció. Això fa possible que, en cas de reinfecció, la resposta de l'organisme sigui molt més ràpida.

Això és el que s'ha descobert en un estudi liderat pel Grup de Recerca en Malalties Infeccioses del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR). El treball, amb Judith Grau i Nerea Sánchez com a primeres autores, es publica aquest divendres a la revista Nature Communications.

L'estudi es va fer amb mostres de 46 pacients amb diferents nivells de gravetat durant la primera onada de la pandèmia de Covid-19: 14 persones amb símptomes que no van requerir hospitalització, 20 pacients lleus, però que van requerir hospitalització, i 12 pacients greus hospitalitzats.

Concretament, els investigadors han trobat, per primer cop per a aquest virus, que als pulmons de les persones que han passat la infecció hi queden limfòcits T –un tipus de glòbul blanc o leucòcit– de memòria residents de llarga durada.

Els limfòcits T de memòria residents s'havien descrit prèviament per a altres infeccions per virus i bacteris en òrgans i teixits diferents. En pulmó, per exemple, n'hi ha que es dirigeixen als virus del refredat o de la grip, però és la primera vegada que s'identifiquen per a SARS-CoV-2.

Resposta inflamatòria

L'estudi s'ha centrat primer en les interleucines, unes proteïnes que actuen com a missatgeres químiques per a la comunicació a distància entre cèl·lules.

Segons la gravetat, les interleucines presents eren de tipus diferent. Així, els pacients hospitalitzats tenien nivells més alts de les interleucines IFNg i IL-4. En canvi, els que presentaven símptomes més lleus tenien més interleucina IL-10, que té un paper important per controlar la inflamació, com explica la doctora Meritxell Genescà, investigadora principal del Grup de Recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

"Si va acompanyada d'una resposta antiviral, la IL-10 crea un ambient que afavoreix que es resolgui la infecció sense promoure una inflamació exagerada, que s'associa a la gravetat de la Covid-19."

Efectivament, moltes de les conseqüències greus de la Covid s'atribueixen a una reacció inflamatòria excessiva de l'organisme, un procés que la IL-10 podria controlar.

Els autors també han comprovat que els pacients més greus, a més, tenen menys limfòcits T, perquè moltes d'aquestes cèl·lules moren per la sobreestimulació que provoca la gran inflamació que es genera.

Aquesta mort es produeix sobretot a les cèl·lules que generen la IL-10 i això empitjora la situació de la persona.

Els limfòcits T són responsables de la immunitat cel·lular, una resposta del sistema de defensa de l'organisme que activa macròfags, cèl·lules que devoren altres cèl·lules que han estat infectades.

És un procés diferent de la immunitat humoral, en què se secreten anticossos que s'uneixen a la superfície de virus i bacteris per evitar que puguin infectar les cèl·lules.

Limfòcits T al pulmó fins a deu mesos després de la infecció

Els investigadors també van observar que els limfòcits activats per lluitar contra la infecció pel virus tenen marcadors que indiquen que es desplaçaran des de la sang cap al pulmó.

Per aquest motiu van analitzar la persistència de cèl·lules T residents al pulmó, que servirien com a cèl·lules de memòria per lluitar contra possibles reinfeccions futures.

L'estudi es va fer en set pacients convalescents de Covid que havien tingut evolucions clíniques diferents, aprofitant que se'ls havien de practicar biòpsies per altres causes.

Es van trobar limfòcits T de memòria al pulmó fins a deu mesos després de la seva infecció. Seria, per tant, una memòria de llarga durada. Si hi hagués una nova infecció pel SARS-CoV-2, la resposta contra el virus seria localitzada al pulmó, com explica la doctora Genescà.

"El tracte respiratori és la via d'entrada del virus; per tant, aquestes cèl·lules donarien una resposta molt més ràpida i eficient, essencial per limitar la seva propagació i la malaltia."

Això podria servir com a mètode per saber si una persona té resposta immunitària contra el coronavirus, perquè la no detecció d'anticossos no significa que el sistema de defensa no estigui preparat, com explica la doctora María José Buzón, responsable de la línia de Recerca Translacional del VIH al Grup de Recerca en Malalties Infeccioses del VHIR.

"Per saber si una persona té memòria immunitària o no davant una infecció, analitzar anticossos o cèl·lules de la sang no ens dona tota la informació, ja que també és important la presència de limfòcits T residents de memòria al pulmó."

Tot i això, en la pràctica clínica no es podrien identificar fàcilment, perquè requereixen una biòpsia, que és un procediment invasiu.

Els autors destaquen la importància que aquestes cèl·lules s'hagin trobat fins i tot en persones que van passar la infecció de manera molt lleu, no només en els casos més greus.

Noves vacunes

Però l'estudi encara té més resultats rellevants. Així, han vist que el tipus de resposta immunitària en els pacients es relaciona amb la proteïna o proteïnes del SARS-CoV-2 que el sistema immunitari reconeix quan el coronavirus entra en el cos.

I això podria permetre desenvolupar noves vacunes per a la Covid. Les actuals van dirigides a la proteïna S, una proteïna clau perquè el virus entri a les cèl·lules. Les noves vacunes podrien incloure altres parts del virus.

Els autors destaquen que estudiar els tipus de resposta immunitària i a quines parts del virus responen els diferents perfils de memòria generada ajudarà al desenvolupament de vacunes més efectives.

Ara, els investigadors del VHIR porten a terme estudis per analitzar les diferències entre la resposta immunitària que es dona en pacients infectats naturalment o en persones vacunades.