Patates emplatades dins d'una bossa de plàstic convencional
Patates emplatades dins d'una bossa de plàstic convencional (iStock)

Les patates cuites en bossa al microones absorbeixen plàstics de l'envàs

Un estudi de la Universitat d'Almeria descobreix un component desconegut que es crea en el procés que, amb les proves actuals de seguretat dels plàstics per la cocció, no es detectaria

Judith Casaprima SaguésActualitzat

La cocció d'unes simples patates pot afectar la nostra salut en funció de com les cuinem. Científics de la Universitat d'Almeria han demostrat que les patates que es venen en bosses per coure al microones, amb l'escalfament, absorbeixen plàstics de l'envàs.

L'estudi, publicat a Food Chemistry, ha descobert que no només transfereixen a l'aliment substàncies existents, sinó que en el procés se'n creen de noves, de les quals no se'n coneixen les conseqüències, però que per la seva composició serien "potencialment tòxiques".

Els investigadors alerten que les actuals proves de seguretat alimentària que es fan per autoritzar aquests plàstics no són suficients, ni fiables per detectar substàncies com la que s'ha descobert, diu el text de l'estudi.

"La migració de substàncies conegudes i desconegudes preexistents, a més de compostos formats in situ a partir de materials considerats segurs, indica que calen controls més estrictes sobre aquests materials."

El treball destaca la importància dels hàbits quotidians en relació amb l'exposició que tenim a productes químics, sobretot a través del que mengem, i remarca que "petits canvis en com es preparen els àpats poden tenir un efecte significatiu en l'exposició química a llarg termini" i evitar-ne les "conseqüències actualment imprevisibles".

A més, consideren que "els envasos d'aliments haurien d'alertar el públic dels riscos potencials" que comporta aquest tipus de cocció.  
 

Diferents maneres de bullir una patata

Aquest treball ha avaluat per primera vegada aquesta transferència i formació de noves substàncies experimentant amb aliments naturals i observant-ne la reacció en la cocció al microones. Després, s'ha fet l'avaluació seguint el sistema de "simulants alimentaris" exposats a diverses substàncies, una via que s'utilitza per autoritzar els embolcalls segons la legislació vigent.   

Les patates llestes per cuinar al microones es van comprar en un supermercat local d'Almeria. La bossa de plàstic estava feta de tereftalat de polietilè (PET) i polipropilè (PP) a les capes exterior i interna, respectivament.

Els científics van analitzar diferents formes de cocció de les patates al microones
Els científics van analitzar diferents formes de cocció de les patates al microones (iStock)

Cada bossa contenia aproximadament 400 g de patates crues sense pelar, que es van processar de manera diferent com a quatre tipus de mostres: crua (sense cuinar), bullida amb aigua, bullida al microones en un recipient de vidre, bullida al microones dins la bossa de plàstic a 800 W durant 7,5 minuts.

L'exploració exhaustiva de les mostres va permetre identificar a través d'una tècnica analítica anomenada "espectrometria" de masses d'alta resolució, totes les substàncies sorgides durant el procés de cocció de les patates als envasos plàstics.

"Actualment, hi ha multitud de materials en contacte amb aliments (FCM), inclosos additius químics com plastificants, antioxidants, fotoiniciadors i tintes, que poden ser una font de substàncies tòxiques exògenes" 

Els resultats van ser que hi ha una gran transferència del polipropilenglicol (PPG) del plàstic de l'embalatge a les patates, que no passa en els altres modes de cocció, ja sigui bullida o cuita dins d'un recipient de vidre al microones. 

Els PPG es consideren additius segurs, tot i que recentment s'ha demostrat que no són biològicament inerts i són capaços de creuar les membranes cel·lulars humanes

Però les anàlisis van detectar una substància desconeguda creada per la interacció del midó de la patata i un fotoiniciador: la maltosa HMPP, de la qual, segons els autors de l'estudi, "no hi ha dades disponibles sobre risc o toxicitat" però que per la seva estructura "suggereix una toxicitat potencialment alta".

Es desconeixen els efectes a curt, mitjà i llarg termini sobre la salut humana d'aquest derivat de la maltosa. Tanmateix, altres estudis, apunten al fet que podria afavorir l'acumulació en òrgans com el fetge o la melsa, i derivar en efectes metabòlics desconeguts.
 

Com es decideix que un plàstic és segur?

Els plàstics que utilitzen les bosses de patates per cuinar al microones estan considerats segurs i tenen les autoritzacions oficials per a ser utilitzats. 

L'autorització dels plàstics en contacte amb aliments (FCM) per a l'ús en la indústria l'alimentària ve regulat pel Reglament de la Unió Europea de gener de 2011.

Estableix les proves que han de passar aquests materials, que no es fan amb el producte i els aliments naturals sinó que s'analitza la interacció  amb uns "simulants alimentaris". Hi ha sis simulants, cinc d'ells líquids —àcid acètic, oli vegetal i tres dilucions en diferent proporció d'etanol i aigua—, i un últim de sòlid.

Patates pelades envasades al buit (iStock)

Francisco José Díaz Galiano, que ha liderat l'estudi, considera que aquestes anàlisis amb "simulants" no són del tot fiables, com han demostrat. 

"El derivat HMPP-maltosa descrit en aquest treball no s'hauria detectat si només s'haguessin emprat "simulants d'aliments" en el flux de treball experimental i si no s'haguessin utilitzat tècniques avançades."

L'estudi conclou que a mesura que hi ha més coneixement sobre additius químics i els FCM i es fan més investigacions també cal utilitzar tècniques i instruments més avançats per entendre millor la química i la composició dels aliments, i la interacció amb els materials amb què s'envasen i cuinen, a més de descobrir i avaluar els efectes de noves substàncies inesperades.

 

ARXIVAT A:
SalutCiènciaAlimentacióSeguretat
Anar al contingut