Les noies que deixen els estudis són menys que els nois però en surten més perjudicades

Els professionals demanen a les administracions que comparteixin dades per identificar els joves en situació de risc i evitar que les noies quedin invisibilitzades

Mireia Rom SalvadorActualitzat

Una de cada deu noies d'entre 18 i 24 anys abandona els estudis de manera prematura. Són la meitat que els nois, que representen dos de cada deu, però en pateixen més les conseqüències al mercat laboral.

Un 35,4% de les joves no tenen feina, mentre que entre els nois la taxa d'atur juvenil és una mica inferior, del 31,9%.

Les noies també tenen més contractes temporals, un 36,1% en comparació amb el 20,4% dels nois. I entre les persones que cobren menys de 820 euros al mes i tenen un nivell d'estudis baix, un 40% són noies i un 36% són nois.


Abordar l'abandonament amb perspectiva de gènere

Una possibilitat per als joves que no acaben l'ESO són els programes de formació i inserció, on completen els estudis i aprenen un ofici.

En el programa especialitzat en informàtica que ofereix l'escola d'adults municipal L'Olivera, de Sant Quirze del Vallès, hi estudien deu nois i dues noies.

"A elles els costa més accedir a aquests recursos i, sense aquesta formació, els és més difícil entrar al mercat laboral", assenyala Hungría Panadero, directora de projectes de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia i una de les autores de l'estudi:

"L'abandonament escolar prematur des de la perspectiva de gènere: on són les noies que abandonen?"

Una de les causes, segons la investigadora, és que bona part de l'oferta està relacionada amb "professions històricament masculinitzades com la tecnologia, la informàtica o els automòbils".

Per això, creu que "cal ampliar l'oferta integrant la perspectiva de gènere" i prestar més atenció a les noies mentre són a l'institut, perquè moltes vegades "queden més invisibilitzades, perquè protesten menys i tenen menys conductes disruptives".

L'Angie i l'Alba, de 17 anys, són les primeres noies que s'han matriculat en el programa d'Auxiliar de Muntatge i Manteniment d'Equips Informàtics de L'Olivera, que fa cinc cursos que s'ofereix. Cap de les dues es veia amb cor de seguir a l'institut.

"A l'ESO no entenia res, perquè tot eren apunts i teoria. Aquí, en canvi, és més fàcil, perquè som pocs alumnes, els professors ens dediquen més temps i podem entendre millor les coses", afirma l'Angie.

A les noies les van convèncer en veure que tenien moltes habilitats manuals (TV3)

Al principi, aquests estudis no els atreien perquè els associaven al món masculí, però professionals del centre i l'institut les van convèncer en veure que tenien moltes habilitats manuals. "Primer venia desmotivada, però ara estic treballant força bé i trec bones notes", explica l'Alba. L'Alba, fins i tot, es va plantejar fer un any sabàtic després d'haver repetit quart d'ESO.

Per a totes dues, l'acompanyament ha estat clau perquè decidissin seguir estudiant, com subratlla la directora de l'escola d'adults, Yolanda Corral Chércoles:

"Hem picat molta pedra, però al final hem aconseguit coordinar-nos amb les orientadores dels instituts, i això és molt important."


Les claus per reconduir aquests joves

"Quan hi ha algun cas amb dificultats, en què a l'institut detecten que un jove no podrà acreditar l'ESO o que s'està despenjant, el comentem i mirem si li podem donar un suport des d'aquí", posa com a exemple Corral.

Al seu centre tenen 12 alumnes per classe, cosa que els permet oferir una atenció més especialitzada, i en la majoria dels casos, expliquen, aconsegueixen motivar els joves amb un enfocament més pràctic, que inclou pràctiques en empreses.

On costa més trobar xifres, en canvi, és per saber quants joves estan en risc d'abandonar els estudis. Per això, docents i investigadors demanen a les administracions públiques que comparteixin dades per identificar-los, fer polítiques de prevenció i oferir-los alternatives perquè no tirin la tovallola.

L'Angie encara no sap què farà l'any que ve, mentre que l'Alba té clar que es matricularà a un cicle formatiu de grau mitjà:

"Feia un o dos anys que no em motivava estudiar, però no volia que ho sabessin els meus pares i em vaig dir a mi mateixa que havia de tenir un futur. Ara estic molt bé aquí, crec que puc arribar bé a final de curs i continuar estudiant."

 

ARXIVAT A:
Educació Formació Professional
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut