Exterior del convent de Belorado, a Burgos, on es refugien les monges clarisses (Europa Press/Tomás Alonso)

Les monges rebels de Burgos truquen a la Guàrdia Civil per fer fora l'enviat del papa

L'arquebisbe de Burgos constata la "nul·la intenció" de les monges de Belorado d'acceptar l'autoritat del Vaticà, però creu que encara s'hi poden "establir ponts"
Redacció
TEMA:
Església

Nou episodi en l'enfrontament de les monges clarisses de Belorado amb la jerarquia catòlica: han rebutjat la visita de l'enviat del Vaticà, i han trucat a la Guàrdia Civil perquè el faci marxar.

Ha passat aquest dijous al migdia, i ho ha explicat hores després l'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta, del qual depèn el convent de Santa Clara de Belorado, on viuen les monges que s'han rebel·lat.

La visita era per comunicar-los oficialment que s'ha obert un procés canònic per excomunicar-les, per haver-se declarat fidels a l'exbisbe Pablo de Rojas Sánchez-Franco.

El convent de les clarisses a Belorado (EFE/Santi Otero) 

No deixen entrar l'enviat del Vaticà i truquen a la Guàrdia Civil

La delegació estava formada per la secretària de la federació de les clarisses, l'apoderat d'Iceta com a comissari pontífex i el notari del tribunal eclesiàstic, a més d'una notària civil convocada per l'arquebisbe.

L'abadessa rebel, sor Isabel, només va deixar entrar la notària civil, que li va entregar els requeriments judicials i canònics que insten les 16 monges de la comunitat a acceptar l'obediència al papa o a marxar.

La resta de la delegació es va quedar a la porta, i les monges van trucar a la Guàrdia Civil perquè els fes fora: una patrulla hi va anar, i l'apoderat pontifici va marxar després de parlar amb els agents.

En el comunicat en què va explicar l'incident, Iceta va dir que tot plegat és mostra de "la nul·la intenció" de les monges de tenir "cap mena de diàleg" amb l'enviat del Vaticà i el seu equip.

Malgrat tot, l'arquebisbe va assegurar que "manté la voluntat d'establir ponts" amb les monges i de trobar "les vies adequades per arribar a una solució" a aquest conflicte que va aflorar fa un mes.

L'arquebisbe de Burgos, Mario Iceta, el 29 de maig a Burgos (Europa Press)

La venda del convent com a detonant del conflicte

A mitjans de maig es va saber que les monges de Belorado havien decidit posar-se sota la tutela de Pablo de Rojas, antic bisbe excomunicat el 2019 per acusar els papes posteriors a Pius XII d'"heretges".

El conflicte s'havia originat per la intenció de les monges de vendre el convent de Belorado per comprar el d'Urduña, de la diòcesi de Vitòria, una operació que es va frustrar pels dubtes de la jerarquia eclesiàstica.

A finals de maig l'arquebisbe de Burgos va ser nomenat pel Vaticà comissari pontífex de tres monestirs de les clarisses, el de Belorado, el d'Urduña i el de Derio i des d'aquest càrrec delegat del papa va fer un ultimàtum a les monges.

El d'aquest dijous ha estat el primer intent de contactar oficialment amb elles, que s'ha frustrat, i la radicalitat dels posicionaments d'una part i l'altra fa augurar que la cosa no s'acabarà aquí.

El portaveu de les monges, José Ceacero, el 30 de maig davant del convent de Belorado (EFE)

De Rojas està vivint al convent de Belorado

Es dona la circumstància que De Rojas i el seu col·laborador i portaveu, José Ceacero, estan vivint al convent, i que aquest segon està exercint també de portaveu de les mateixes monges.

Per intentar combatre l'aliança de les monges amb l'exbisbe excomunicat, Iceta va prohibir-li a ell i als seus seguidors d'accedir i estar-se a cap recinte de l'Església catòlica, prohibició que no consta que s'hagi complert.

Les monges van contraatacar denunciant l'arquebisbe als jutjats, acusant-lo d'abús de poder i vulneració del dret d'associació entre altres delictes, i afirmant que són les úniques propietàries legítimes del convent.

Tres monges de Belorado amb José Ceacero, el 31 de maig sortint dels jutjats de Burgos (EFE)
ARXIVAT A:
Religió Església
El més llegit
AVUI ÉS NOTÍCIA
Anar al contingut