Les més de 20.000 mentides de Trump, l'inici de la fi de la democràcia als Estats Units?
Mai cap president nord-americà havia mentit amb tanta desimboltura, tan sovint i amb tanta convicció
T'imagines algú que menteixi almenys 23 vegades al dia? T'imagines que ho faci amb rotunditat i malgrat que els fets i els experts el desmenteixin? T'imagines que aquesta persona sigui el líder més poderós del planeta? Aquesta situació, que no fa gaire ens podia semblar distòpica, ara és una realitat.
El que va començar com una explosió de fatxenderia --la firma compulsiva de decrets, els tuits amb afirmacions falses, el maltractament a la premsa-- s'ha institucionalizat. La democràcia nord-americana és prou resilient per sortir-ne indemne? O el populisme de dretes radical de Donald Trump i les seves pràctiques tòxiques malmetran irreversiblement el bressol de la democràcia liberal?
Segurament, tots els presidents han mentit en alguna ocasió i aquesta mentida els ha perseguit la resta de la seva vida.
Li va passar a Clinton: "No he tingut relacions sexuals amb aquesta dona." I a Bush: "No hi ha cap dubte que el règim iraquià té armes de destrucció massiva."
Amb Trump, però, s'ha entrat en una nova dimensió. Ell no té una afirmació falsa o enganyosa, en té milers. Mai cap president nord-americà havia mentit amb tanta desimboltura, tan sovint i amb tanta convicció.
Hi ha vegades que, directament, no diu la veritat; d'altres, la diu a mitges; i d'altres, fa afirmacions que no tenen cap font que les sostingui.
El politòleg Lluís Orriols adverteix dels perills d'aquesta pràctica, que es va estenent a molts països, fins al punt que té la la sensació que "les democràcies s'estan morint a poc a poc".
"Estem en un procés de regressió en les nostres democràcies. No estem parlant de països exòtics, estem parlant d'Europa, del nostre país, Espanya. Estem parlant dels Estats Units. I els acadèmics que estudien els processos de regressió democràtica diuen que són processos petits, pas a pas. El primer pas no el notes; el segon, tampoc. És quan acabes, després de 3 o 4 anys, que dius: 'Ostres, aquí hi ha hagut un deteriorament sever que no he notat.'"
El Washington Post va decidir contrastar aquestes afirmacions dubtoses des del primer dia del mandat de Trump i donar-li d'un a quatre Pinotxos segons el grau de falsedat. El resultat va tenir un gran èxit, però no va servir per aturar gens ni mica el president, que sempre qualifica de "fake news" el que no li interessa.
Orriols explica que, en situacions de gran polarització i confrontació social, el "fact checking" no serveix per a res, perquè cada grup escolta només els seus. A uns els serveix per enfadar-se més amb les mentides del president; els altres ni s'immuten perquè ho atribueixen a intoxicacions.
Donald Trump va passar la barrera de les 10.000 mentides l'abril del 2019, i la barrera de les 20.000 aquest juliol; és a dir, que va dir tantes mentides el tercer any de mandat com els dos primers anys junts. Va passar de 12 al dia a 23, i s'ha disparat encara més de cara a les eleccions, amb la pandèmia i les protestes contra la discriminació racial.
És tal l'actitud desafiant del president que el Washington Post ha hagut d'inventar una nova categoria: els Pinotxos sense límit. Per exemple: "Tenim la millor economia de la història del país". Ho ha dit almenys 360 vegades, en multitud de mítings i entrevistes... i no és veritat. El creixement va ser superior, per exemple, amb Clinton.
És la seva veritat. No es tracta d'errors, sinó de propagar informació falsa sabent-ho. "Fets alternatius", com va dir, acabat de començar el mandat, la seva exassessora de comunicació.
I aquests fets alternatius ara són perillosos, com quan hi ha vides en joc i diu que no cal portar mascareta, o afirma, sense proves, que el vot per correu és fraudulent.
Per Orriols, només es podrà corregir aquesta situació si s'atén l'arrel del problema, que és la crisi de representació que viuen les democràcies. Afirma que, en l'última dècada, les nostres democràcies no han estat capaces de respondre a les demandes dels ciutadans.
En comptes de buscar respostes per als ciutadans, Trump ha normalitzat dos conceptes: "fake news" i postveritat. Semblava que el sòlid equilibri de poders als Estats Units --executiu, legislatiu i judicial-- frenaria l'envestida, però el fet que els republicans dominin el Senat li ha donat ales. Li ha servit per evitar l'"impeachment" i per deixar un poder judicial perillosament esbiaixat cap a la dreta.
Si Trump torna a guanyar el dia 3 de novembre, estarem davant del crepuscle de la democràcia als Estats Units?
