Les joguines sexuals poden tenir usos terapèutics? Els consells de dues sexòlogues

En els últims anys les joguines sexuals s'han popularitzat i això ha contribuït a trencar alguns tabús. El succionador va obrir la conversa sobre l'orgasme femení, per exemple, i en general han posat un granet de sorra en diversificar les pràctiques que ajuda a superar l'imaginari que sense penetració no és sexe.

L'anonimat que permet la compra per internet, alimentat per una conversa a les xarxes més fluida, ha acabat de crear aquest còctel, malgrat els reptes pendents. Però, què en sabem realment, de les joguines sexuals? Més enllà del plaer, són terapèutiques? Ens aporten beneficis? Poden ajudar-nos si tenim alguna disfunció sexual? 

En parlem amb dues membres de la Societat Catalana de Sexologia, la metgessa Laura Clotet i la psicòloga Neus Franquesa. Les dues sexòlogues són clares pel que fa a què les joguines, per si soles, no poden "solucionar" coses que considerem que no ens funcionen en l'àmbit sexual. Ho explica Clotet: 

"La gran majoria de disfuncions sexuals que la gent creu que té no ho són. Són problemes de falta d'educació sexual, de motivació, de poca comunicació... I això és difícil de resoldre amb una joguina." 

En aquest sentit, si mai hem tingut un orgasme o ens costa arribar-hi, el succionador no té per què solucionar-nos-ho de cop: "S'ha venut aquesta idea que si mai has tingut un orgasme, amb això el tindràs, quan normalment darrere d'això hi ha molta part psicològica i vivencial". 

És innegable que la nostra societat, avui en dia, dona molt pes a l'orgasme, però les expertes alerten en centrar-ho tot en això. "Estem en una societat on sense orgasme no ets ningú. Hi ha molta càrrega cap a aquestes persones, quan darrere d'això sovint hi ha educacions rígides, relacions anteriors dolentes o fins i tot, abusos". 
 

Les joguines, un "complement" al plaer 

Per tot plegat, les joguines són un "complement" pel plaer, que es poden utilitzar en solitari o amb la parella sexual, i poden ser un "potenciador" d'una relació sexual satisfactòria, segons Franquesa: "La sexualitat és per divertir-se, per tenir plaer, i les joguines ens hi poden ajudar".

Un dels avantatges és que incorporen un element nou, fet que "diversifica" els estímuls i comporta "novetat" i trencar la rutina.

"El gran canvi és que augmenten el coneixement, diversifiquen les pràctiques i estímuls a partir dels quals tenir plaer."

Utilitzades de manera específica, també tenen efectes terapèutics, més enllà del propi plaer, però les sexòlogues remarquen que no s'ha de perdre l'objectiu lúdic. 

Per exemple, les boles xineses, utilitzades per fer els exercicis de Kegel, són unes de les joguines més conegudes, molt sovint receptades després del part per enfortir el sòl pelvià, tot i que són beneficioses en qualsevol moment de la vida.  

No són les úniques: "Hi ha joguines que, fetes servir amb tempos o freqüències concretes, poden ser més receptables, però tot passa perquè la persona tingui ganes d'explorar i provar", insisteix Clotet. 

En aquest sentit, els vibradors poden contribuir també a fortificar la musculatura vaginal, o es poden fer servir dilatadors o plugs anals i vaginals per fer front a disfuncions com el vaginisme.

L'autoconeixement, el pas previ 

També, en el cas de teràpies de parella, les joguines, en general, poden contribuir a estimular el desig. "El que és important és que la joguina no perdi el sentit lúdic, per molt que sigui complement d'una teràpia", ja sigui física o psicològica, diu Franquesa. 

Per tot plegat és necessari un "acompanyament", especialment si forma part d'una teràpia, però també si es vol explorar per compte propi. El consell de professionals, ja siguin a la consulta o a la mateixa botiga o tuppersex, pot ajudar a triar correctament la joguina que ens pot anar millor. 

Dit això, el pas previ és l'autoconeixement, saber què ens agrada per poder-ho posar a prova amb la joguina. Ho remarca Clotet:

"El primer que he de fer és informar-me i tenir la informació necessària per saber què necessito. Si no m'he masturbat mai, potser és millor fer-ho primer amb els dits abans de fer servir una joguina. El primer és coneixe's, saber com reacciona el meu cos." 

No esperar que aparegui alguna disfunció 

I en quin moment s'han d'incorporar les joguines? Les expertes posen en dubte que el moment adequat sigui quan apareix un problema. "Has de començar a jugar-hi abans d'avorrir-te amb el que ja fas, perquè quan realment tens ganes de divertir-te és més fàcil explorar", apunta Clotet. 

Les sexòlogues també consideren que amb l'edat és inevitable que apareguin certes disfuncions, i que estar familiaritzats amb joguines que proporcionen plaer més enllà dels propis òrgans sexuals pot ajudar-nos quan arribi aquesta situació. 

"Si ens hem acostumat a certa vibració externa que ens fa gaudir, sense haver de pensar en penetracions, per exemple, o si hem descobert que ens agrada un gel amb calor abans que fallin certes coses, és un as a la màniga."

Només per a dones? 

Contràriament al que a vegades es creu, hi ha joguines sexuals per a tothom, i no només per a les dones. "Igual que les joguines infantils no tenen gènere, les joguines sexuals tampoc", afirma Clotet.  

Ofereixen diferents estímuls, com la vibració, la succió i diferents tipus de moviment, que es poden adaptar amb indiferència dels genitals de cadascú. 

Per a Franquesa, hi ha un tema de consumisme que no es pot deslligar d'una major oferta cap a les dones: "Sembla que necessitem moltes cremes, molta roba, moltes joguines, però en el fons, necessitem les mateixes que els homes". 

Les sexòlogues remarquen la necessitat de treure aquests objectes de la lògica consumista i apunten que a vegades només amb "fantasia" també es poden explorar altres facetes de la sexualitat.

El plaer femení, polièdric 

Malgrat tot, reconeixen que "el plaer femení i arribar a l'orgasme per a persones amb vulva és més complex", perquè implica conèixer-se i hi ha més opcions de plaer. "És possible que hi hagi més compra de joguines amb intenció de resoldre coses", assenyala Clotet. 

Tot i això, repeteixen que solucionar disfuncions és més complex, i que el primer pas és "descobrir-se".  "Potser el problema no és que et falta un estímul específic, sinó que t'has de donar permís. En sexualitat el més difícil no és aprendre coses noves, sinó desaprendre tot allò que ens fa no tenir plaer", afirma Clotet.

El repte pendent continua sent, però, "naturalitzar" la presència d'aquests objectes a la nostra vida i a casa nostra: "Ningú carrega les joguines sexuals al menjador. Això seria naturalitzar-ho, penso que estaria bé", conclou la sexòloga.