Les fonts del Mediterrani, en risc per la calor, la sequera i l'abandonament

Les fonts del Mediterrani s'assequen i, amb elles, es perd la biodiversitat que acullen aquests petits oasis humits. N'alerta el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que en un estudi conclou que en la darrera dècada la meitat de 30 fonts de la Serralada Litoral catalana han deixat de brollar. 

A més, se n'ha reduït el cabal un 92%. La sequera, les onades de calor, la contaminació de l'aigua, els microplàstics o els fàrmacs en són algunes de les causes. Es tracta d'un fenomen "preocupant", segons la institució:

"Malgrat ser infraestructures petites, són punts calents de biodiversitat i acullen multitud d'espècies."

L'abandonament també és un factor darrere d'aquest declivi, ja que alguns conductes estan embussats i això impedeix que hi arribi l'aigua dels aqüífers.

L'estudi, publicat a la revista Global Change Biology, analitza la situació en la darrera dècada i avisa que, més enllà de les fonts estudiades, el fenomen es repeteix en altres indrets d'Itàlia, Portugal i també dels Estats Units, Xile o Sud-àfrica.

Una quinzena d'investigadors de diversos centres de recerca catalans i de l'estranger, liderats pel CREAF, han analitzat les dades recollides en el projecte Fonts que coordina la Institució Catalana d'Història Natural.

Espècies endèmiques que desapareixen

Al voltant d'aquests entorns hi ha espècies endèmiques, és a dir, presents només en una font o les que s'agrupen en un territori proper.

Alguns exemples en són la molsa "Palustriella commutata", el gripau llevador comú "Alytes obstetricans", un tipus de planta del gènere de les hepàtiques i diverses espècies de crustacis.

"El problema és que quan s'assequen, aquestes comunitats desapareixen amb elles."

Així ho explica Marcos Fernández-Martínez, investigador del CREAF i de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona (UB). És el que ja ha passat a la font de les Nàiades, al Montseny, o a la font del Ferro, al Maresme.

Més enllà de les espècies que hi viuen, moltes d'altres utilitzen aquests entorns frescos com a refugi climàtic. 

Des del 2023, el CREAF estudia una trentena més de fonts d'arreu de Catalunya, de les quals recollirà dades per fer-ne també un seguiment a llarg termini.

Mesures de protecció

Els investigadors reclamen una protecció més gran per part de les administracions, tant en l'àmbit català, com estatal i europeu. 

A escala ciutadana, recuperar les fonts i la vida que hi habita és una de les propostes que fa l'estudi per revertir aquesta situació. Retirar les plantes conegudes com a cua de guilla que n'obturen els conductes o retornar la seva font a l'estat natural són dues qüestions que hi contribueixen. També, per exemple, potenciant-ne la vegetació dels voltants, creant murs de pedra perquè els amfibis es resguardin de la calor o permetent que l'aigua que es filtra per les canonades creï petits tolls.

"En aquest procés de restauració també és important no retirar plantes i molses, sinó deixar que es desenvolupin lliurement."