Les dues cares del veïnat de la Rambla: de "ja no és un barri" a "sempre hi ha hagut turisme"

L'Ajuntament de Barcelona i l'equip que reforma la Rambla, KM-ZERO, no es posen d'acord en el nombre de veïns que viuen en aquest carrer emblemàtic.

Segons un cens encarregat pel consistori a l'empresa Gesop l'any 2020, a la Rambla hi havia 569 residents habituals i 104 residents temporals. És a dir, que s'hi estan més d'un mes.

En canvi, segons un recompte que va fer el 2018  Km-ZERO, l'equip encarregat de l'actual reforma de la Rambla, els veïns que hi viuen no arribarien a 100. Per aquest equip d'experts, ja fa anys que va començar el que anomenen "la desertització veïnal" de la Rambla.

Els que hi queden han de conviure amb les 3.179 persones que es poden allotjar als hotels, pensions i aparthotels, més els que s'allotgen en els 60 pisos turístics que hi ha. I amb les més de 200.000 que, abans de la pandèmia, passaven diàriament per aquesta via.
 

L'Anna, la veïna que va haver de marxar per la pressió turística

L'Anna Montané hi va viure tota la vida. Però el 2017 va decidir marxar com ja havien fet molts altres veïns. Li va costar molt prendre la decisió perquè, per a ella, la Rambla representa la seva joventut, "l'esplendor de la seva vida". Recorda grans celebracions, especialment el dia que la Rambla va esclatar amb la proclamació de Barcelona com a seu de les Olimpíades.

Però com la cara i la creu d'una mateixa moneda, també situa les Olimpíades com l'inici de l'arribada més massiva de turisme i l'aparició dels pisos turístics.

"Allò va ser un desastre de gent dormint per l'escala. Venien a qualsevol hora. Cagades, pixades, vomitades... Tot el que vulguis. Venien, fins i tot, a la meva terrassa despullats."

Sovint, per entrar a casa seva havia de saltar per sobre de les persones que es trobava al portal borratxes o dormint, i més d'una vegada havia demanat ajuda a la Guàrdia Urbana.

I amb l'arribada dels creuers, explica que hi havia vegades que no es podia ni travessar el carrer. Per ella, va anar perdent l'esperit de barri, sense botigues de proximitat i una Boqueria que cada cop atreia més els turistes. I recorda l'època en què els veïns no podien entrar per la porta principal: "Pel mig, els turistes. I nosaltres havíem d'entrar pel carrer Hospital o pel carrer del Carme, tu creus? A l'estiu, quan venien creuers."

Vivia en un àtic sense ascensor. "Havia de pujar cada dia de mica en mica. Cada dia comprar una cosa: un dia fruita, un altre dia detergent, perquè esclar, et vas fent gran i pujar 103 esglaons... Arriba un moment que no pots". Les traves per instal·lar l'ascensor van ser el detonant final per marxar:

"A mi m'han tret de la Rambla i ho dic a tothom."

Ara, al seu pis al barri de Vilapicina mira amb nostàlgia la foto del dia que va marxar. De la Rambla només li queden els records i les fotos d'un món que ja no existeix. "Aquesta és la meva mare, la meva cosina i jo. I és la Rambla, que hi havia els tramvies".

Però quan li pregunten si tornaria a la Rambla, ho té clar: "L'altre dia també m'ho van preguntar i vaig dir que no, no torno a la Rambla. Això és un barri, allò ja no és un barri".

En Pau, el veí que hi viu gràcies al turisme

En Pau Bosch és de Girona i fa més de 15 anys que viu a la Rambla gestionant immobles de lloguer temporal i també dos pisos turístics. La seva radiografia de la gent que viu a la Rambla és diferent. Assegura que el més habitual és trobar gent de temporada, com ara estudiants, per exemple, que venen a Elisava.

Però també persones que venen a Barcelona per qüestions mèdiques, per operar-se. Sobretot per problemes oftalmològics, i fan estades de 3, 4 o 10 mesos, i la majoria provenen de països àrabs, com Qatar, Kuwait, els Emirats...

Considera excessiva la taxa turística de 6,6 euros per persona i nit. I es pregunta si els 55 milions d'euros recaptats l'any passat amb aquesta taxa han servit per fer pisos socials o per tirar endavant la reforma de la Rambla, que creu que va molt a poc a poc i que trigaran massa temps a fer la reforma completa.  

Veu complicat posar límits al turisme. "El turisme sempre hi ha sigut, portem molts anys igual. Hi va haver un lapsus, que ha estat la interrupció de la pandèmia, però abans n'hi havia més, ara n'hi ha menys".

Assegura que els caps de setmana la Rambla està plena de visitants propers a Barcelona. "Sí que hi ha molta gent de creuer, però també de l'àrea metropolitana que van al Maremàgnum, al Triangle, que van per la zona a comprar o per passar el dia. I també turistes que no es queden aquí, que venen del Maresme, la Costa Brava, Salou...".

Xifra en uns 500 els habitatges turístics que hi ha a tot Ciutat Vella. Per ell, és una quantitat "bastant reduïda", tenint en compte que a la Rambla ja fa anys que no es donen més llicències per aquest tipus d'habitatge.

En Pau creu que la principal causa que provoca que hi hagi veïns que marxin és, en gran part, per culpa de l'Administració. "Per poder superar l'ITE --l'Inspecció Tècnica d'Edifici-- et demanen moltes coses perquè hi entra Patrimoni. Has de recuperar façanes o sostres, si tenies fusteria d'alumini l'has de posar de fusta... Tot un seguit de coses que a mi em semblen molt bé per recuperar el patrimoni arquitectònic, que han d'anar  acompanyades d'una agilització dels tràmits i ajudes econòmiques perquè és inassumible en molts casos".

Com a exemple, explica que els va costar fins a cinc anys aconseguir la llicència per poder instal·lar un ascensor "i tot van ser problemes. Vam tenir moltes visites de Patrimoni, ens van demanar mil condicions."

Per en Pau, la Rambla de dia és un lloc molt agradable, però de nit es transforma en un lloc molt insegur. Ha vist com han proliferat els clubs cannàbics i denuncia la presència de "captadors" a totes hores que intenten "seduir" tot tipus de persones, però sobretot turistes. Demana posar-hi fre, per no convertir la Rambla en un espai dedicat al "turisme de droga".

Malgrat tot, li agrada i se sent feliç vivint a la Rambla. Ara, mentre no tingui fills, perquè reconeix que és un espai "inhòspit" per als infants.