Les dones també caçaven: com el biaix de gènere en l'antropologia ha amagat el seu rol
Un nou estudi capgira el paradigma de l'home caçador i la dona recol·lectora que històricament ha justificat la divisió del treball per gèneres
Durant dècades, els científics han assegurat que els primers humans tenien una divisió del treball per sexes: els homes eren, generalment, els responsables de la caça, i les dones, de la recol·lecció. Aquesta divisió no s'ha limitat als acadèmics i sovint s'ha utilitzat per argumentar que cada sexe tenia un "rol natural" assignat en les societats primitives i, fins i tot, per justificar desigualtats de gènere.
Una afirmació que va caient pel seu propi pes a mesura que es publiquen nous estudis que la posen en dubte. L'any 2020, un equip nord-americà va demostrar que les dones ja eren caçadores fa 12.000 anys, gràcies a les restes arqueològiques trobades en més d'un centenar de tombes a Amèrica de dones prehistòriques enterrades al costat d'equips complets de caça.
Ara, un nou estudi ha anat més enllà i ha trobat evidències del paper actiu de les dones caçadores en societats d'Amèrica del Nord i del Sud, a l'Àfrica, a Àsia i a Oceania. Les seves conclusions, publicades a la revista PLOS ONE, constaten que en el 79% de les societats de les quals hi ha dades, les dones estaven caçant.
I no ho feien només de forma esporàdica, d'animals petits o acompanyant els homes per endur-se la peça capturada, sinó també en caça major, amb eines pròpies i tècniques més flexibles, asseguren, que les dels seus companys. I també anaven a la guerra.
L'estudi pretenia tancar "una bretxa" en la recerca entre el rol de subsistència femenina i masculina i revisar el màxim d'estudis possibles, que els han permès confirmar la seva hipòtesi: que en la majoria de comunitats de caçadors-recol·lectors les dones participaven activament en la caça.
Segons els països i comunitats, ho fan més en grup, amb "estratègies més flexibles" --com l'ús de xarxes o gossos de forma més habitual que els homes-- i també, algunes, acompanyades dels seus fills.
Un canvi radical de paradigma
L'estudi fa servir una doble metodologia: revisa treballs etnogràfics sobre la prevalença de les dones en la recerca del menjar en societats primitives fets a partir de troballes arqueològiques antigues, també analitzant el seu paper en 63 comunitats més recents de tot el món que mantenen costums ancestrals.
El resultat canvia el paradigma de la dona caçadora i recol·lectora i capgira dràsticament els estereotips de treball i mobilitat.
A més, posa en dubte la noció de rols de subsistència separats per a dones i homes a les societats recol·lectores.
I també el punt de vista que pretén que les dones participen activament en la majoria d'activitats de la cria dels fills perquè són més "emocionals i menys agressives" i perquè tenen "un interès més centrat en els nens", uns patrons que són, alerta l'estudi, més culturals que científics.
El biaix de gènere en l'antropologia
L'estudi constata, a més, que moltes de les dades analitzades han estat sempre a l'abast dels investigadors que, de forma conscient o inconscient, les han passat per alt o n'han distorsionat les conclusions.
Per exemple: quan trobaven tombes amb cossos acompanyats d'armes, donaven per fet que eren d'homes, sense comprovar si ho eren o no. O, si es constatava que qui estava enterrat amb armes o objectes punxants era una dona, es deduïa que els feia servir per a la cuina i no per a la caça o la guerra.
La nova investigació feta per un equip de la Universitat de Washington i la Universitat Seattle Pacific ha capgirat aquestes evidències. I ho fa tornant a revisar dades que ja existien, recollides en treballs de camp des del segle XIX fins a l'actualitat.
Però no a partir dels resums o síntesi dels treballs, sinó revisant les dades originals i tornant després "als informes etnogràfics d'aquestes poblacions per veure què s'havia escrit realment sobre la caça i les seves estratègies". I és que ningú havia fet un recompte sistemàtic de què deien els treballs d'observació sobre la caça de les dones, com explica la investigadora principal de l'estudi, Cara Wall-Scheffler.
El que es van trobar no va ser una matança oportunista d'animals petits amb els quals es trobaven les dones quan feien tasques de recol·lecció, sinó evidències que eren tant caçadores com recol·lectores:
"Sovint la caça tenia un propòsit, les dones tenien les seva pròpia caixa d'eines, tenien les seves armes preferides. I les àvies eren les millors caçadores."
A més, continua, "la majoria de cultures per a les quals la caça és important entrenen les noies i les dones perquè fabriquin les seves eines i vagin a caçar."
L'estudi també ha analitzat "la prevalença de les dones que cacen en les societats de recerca de menjar en temps més recents", és a dir, en els últims 100 anys, analitzant el comportament de 63 grups de població de diversos llocs del món que mantenen costums ancestrals, que han confirmat el que apuntaven les troballes arqueològiques revisades.
"Les proves dels darrers cent anys donen suport a les troballes arqueològiques de l'Holocè que les dones d'una àmplia gamma de cultures cacen intencionadament per a la subsistència."
Una segona mirada, sense prejudicis
Un dels descobriments més destacats inclou un enterrament de fa 9.000 anys situat a les terres andines de Wilamaya Patjxa, al Perú.
L'enterrament era el d'una dona adulta al costat d'un conjunt d'eines de caça formades per projectils de pedra i equips de processament d'animals. Els investigadors solen donar per descomptat que els projectils de pedra enterrats al costat dels homes són eines de caça i no acostumen a associar-los a les dones.
Tampoc es va fer en aquest cas, en un primer moment, com recorda l'antropòleg Randy Haas, de la Universitat Wayne State, que va formar part d'aquesta investigació l'any 2018.
Haas reconeix que la seva experiència en aquest cas il·lustra que la "visió gairebé universal" dels homes com a únics caçadors de caça major pot estar deformant la capacitat dels investigadors de reconèixer dades que diguin el contrari. També que es poden haver creat "punts cecs" en la comprensió de les societats modernes de caçadors i recol·lectors o haver passat per alt pistes clau en l'exhumació d'altres llocs d'enterrament i l'anàlisi de les restes humanes i els artefactes trobats al seu costat.
"Tots vam suposar que aquell individu era un mascle", recorda. Dèiem coses com: "Això és increïble, devia ser un gran caçador, un gran guerrer. Potser un gran cap".
Hass reconeix que ni tan sols es van qüestionar el gènere de la persona trobada fins que, una setmana més tard, un col·laborador especialitzat en l'anàlisi de l'estructura òssia va apuntar que semblaven restes femenines, com es va demostrar més tard en proves científiques.
Atordits, van decidir revisar els registres de troballes similars en excavacions a les Amèriques des del plistocè superior fins a l'holocè inicial dels últims 70 anys, per descobrir que de 27 tombes trobades amb individus i eines de caça atribuïdes a homes, en 11 casos l'aparent caçador era una dona. Una dada que, en extrapolar-la a la resta d'estudis, els feia pensar que fins al 50% dels individus enterrats amb eines de caça eren dones:
"La caça de grans mamífers durant aquest temps a les Amèriques va ser una activitat neutra de gènere, o gairebé."
El seu equip també va tornar a analitzar les restes d'una dona d'11.000 anys d'antiguitat trobades als anys 70 del segle passat amb una pedra de punta punxeguda posada sobre el cap, que s'havia considerat una eina de cuina, acompanyada d'un escrit que reconeixia el següent:
"Si aquesta pedra punxeguda s'hagués associat a un mascle, hauríem suposat que era una arma de caça. Però donada la seva associació a una femella, el seu ús com a eina de cuina tindria més sentit."
Haas i el seu equip van decidir reclassificar l'eina com de caça, en aquest cas.
És més, avisa Haas, en tots els casos menys un, no es van haver de revisar les conclusions de les excavacions originals, perquè els científics ja havien determinat que hi havia dones enterrades amb armes de caça, però senzillament, després no ho havien fet constar als informes finals, i havien amagat aquesta troballa a la vista de futurs investigadors.
"Tothom acabava donant per bona la hipòtesi de l'home caçador i ningú va decidir realment avaluar-la", reconeix Haas. Ningú la va qüestionar.
Però quan l'equip de Cara Wall-Scheffler va veure les troballes de Haas, van decidir impulsar la seva pròpia revisió de totes les investigacions precedents. Per aquesta investigadora, aquest episodi permet recordar la importància d'assegurar-se que la comunitat científica inclou persones de diferents orígens:
"Els preconceptes que tots tenim quan mirem un conjunt de dades realment configuren el resultat. Espero que molta gent faci una segona mirada a algunes de les dades que ja tenen per veure quines preguntes noves es poden fer."
També eren guerreres
L'estudi de l'equip de Cara Wall-Scheffler també va recollir dades que demostraven que les dones també anaven a la guerra. L'any 2017, en un enterrament exhumat a Suècia, es va trobar un individu acompanyat d'armes i equipaments associats amb guerrers vikings d'alt rang. D'entrada, es va suposar que era un home, fins que un estudi genòmic va confirmar que era una dona.
A més, els arqueòlegs també van trobar un lloc d'enterrament de 2.500 anys d'antiguitat on hi havia 4 dones amb armes i equipament guerrer. Els va semblar que formaven part d'un grup nòmada conegut com a escites. Es creu que les escites eren guerreres, ja que un terç de les dones d'aquesta societat estaven enterrades amb armes.
Segons l'estudi, l'anàlisi de casos com aquests demostren "que el biaix dels investigadors dona forma a la interpretació de les dades en la ciència i que correspon a cada generació de científics garantir que els paradigmes s'ajustin a les dades existents."
La reanàlisi dels enterraments ha de permetre convertir el que durant anys s'ha considerat "anecdòtic" --casos aïllats de dones guerreres i "violentes"--, amb patrons de comportament femení i impulsar més investigacions sobre l'estructura organitzativa de moltes societats prehistòriques.
Les implicacions que cada cop hi hagi més dones investigadores
L'entrada de moltes dones al camp de l'antropologia a la dècada del 1980 ha aportat un nou punt de vista i noves descripcions de les activitats de les dones en la recerca dels aliments en les societats primitives, inclosos més relats de dones caçadores, que han capgirat els mites prevalents fins a l'actualitat.
Les implicacions d'aquests resultats són molt grans, explica Kimberly Hamlin, professora d'Història de la Universitat de Miami d'Oxford, Ohio:
"Al costat del mite que Déu va fer la dona a partir d'una costella de l'home perquè fos la seva ajudant, el que diu que l'home és el caçador i la dona la recol·lectora és probablement el segon mite més durador que naturalitza la suposada inferioritat de les dones i alimenta la idea que els homes són violents i més agressius."
