Les dones, menys representades en els assaigs clínics sobre l'ictus: només són 37,4%

Les dones estan molt menys representades en els assaigs clínics sobre l'ictus del que correspondria per la incidència que té aquesta malaltia en el seu sexe.

Aquesta és la conclusió d'un estudi internacional encapçalat per Cheryl Carcel, de l'Institut George de Salut Global d'Austràlia, que acaba de publicar la revista Neurology.

El motiu de l'estudi, segons els autors, era que les dones han estat infrarepresentades en els assaigs clínics sobre malalties cardiovasculars, però no s'havia analitzat si passava el mateix amb els ictus, que són accidents vasculars cerebrals.

Per esbrinar-ho, van analitzar 281 assaigs sobre l'ictus fets a tot el món entre el 1990 i principis del 2020. En els assaigs triats hi haurien d'haver participat almenys cent persones. El total de participants inclosos en tots els assaigs era de 588.887 persones.

Menys d'un 40% de dones

Al món cada any tenen un ictus uns 14 milions de persones, de les quals un 48% són dones. Però el que van trobar els investigadors és que en el conjunt d'assaigs clínics les dones representaven només un 37,4%.

A part de la xifra general, els autors també van calcular la relació entre el percentatge de dones en cada estudi i la prevalença de l'ictus en dones en el lloc on s'havia realitzat. Això donava una idea més concreta per a cada zona.

I van trobar grans diferències entre continents. A l'Àsia, per exemple, les dones participants en els assaigs eren tot tust un 37,5%, però en realitat el 47,7% dels afectats per ictus són dones.

Encara hi havia més diferències segons què estudiava en concret cada assaig. Així, els menors percentatges de dones es trobava en els assaigs sobre hemorràgia intracerebral, els que tenien participants de menys de 70 anys, els d'intervencions no agudes i els assaigs sobre rehabilitació.

Les dades no havien variat en tot el període estudiat, des del 1990.

Un estudi anterior, encapçalat també per la doctora Carcel i publicat fa un any a Frontiers in Neuroendocrinology, concloïa que homes i dones experimenten els ictus de manera diferent.

I això duia els autors a dir que "el sexe s'ha de prendre en consideració quan es tracten pacients i quan es dissenyen assaigs clínics".

De moment, segons aquest últim estudi, sembla que això no es fa i que en trenta anys no han canviat la participació de les dones en aquests assaigs.