Les dades de la despesa militar al món, de rècord a Europa per la guerra a Ucraïna

Nou rècord de la despesa militar mundial: els estats s'han gastat, l'any 2022, més de 2 bilions d'euros en armes, salaris i operacions militars, segons l'informe de l'Institut Sipri d'Estocolm, que s'ha fet públic aquest dilluns. És un 3,7% més que l'any anterior.

Europa no és qui més diners es gasta en despesa militar, però amb la guerra d'Ucraïna, sí que és el continent que més ha incrementat aquesta partida en l'últim any --un increment rècord, que no s'havia vist en els últims 30 anys-- i ha tornat als nivells de la guerra freda. Finlàndia, per exemple, que ja és oficialment membre de l'OTAN, ha augmentat la despesa militar en un 36%. Ucraïna, per la seva banda, ho ha fet un 640%, arran de la invasió russa, un 34% del seu PIB.

És l'augment més gran en despesa militar d'un sol país registrat mai per l'Institut Sipri, una organització independent fundada el 1966, que aporta informació, anàlisi i recomanacions sobre conflictes armats, despesa militar, comerç d'armes i desarmament.

Els Estats Units, Rússia i la Xina, els que més gasten en armament

Més de la meitat d'aquests 2 bilions d'euros (un 56%) se'ls han gastat els Estats Units, Rússia i la Xina -- a causa de les tensions amb Taiwan--, els grans protagonistes d'aquesta factura segons un informe que adverteix que la tendència a l'alça de la despesa militar en els últims anys, des de l'annexió de Crimea, és un senyal que vivim en un món cada cop més insegur.

Els 2,24 bilions de dòlars que es gasten els estats en despesa militar suposen el 2,2% del PIB mundial, segons l'estudi de l'Institut Internacional d'Estocolm de Recerques per la Pau. L'any passat va ser el vuitè any consecutiu que va créixer la despesa en armament a escala planetària.

Per Xavier Bohigas, investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau, els resultats d'aquest estudi demostren que "la intenció de la majoria d'estats és optar per la via militar quan es presenten conflictes". I en el cas concret dels Estats Units, ha explicat Bohigas aquest dilluns en una entrevista a "Els matins" de TV3, mantenir l'alta despesa en armament és una manera de protegir la seva hegemonia militar, i també econòmica, sobretot davant de la Xina:

"Des de fa uns anys, els Estats Units veu que la seva hegemonia, en tots els sentits, es posa en qüestió --no en perill-- i això el preocupa, i insisteix molt en l'amenaça xinesa. Ja en època d'Obama, les forces nuclears de l'Atlàntic es van traslladar, en gran part, al Pacífic, i fa anys que fa aliances amb Austràlia o el Japó per fer front al que considera una amenaça."

Tot i que no està clara la despesa nuclear al món, es calcula que, d'aquests 2 bilions d'euros de despesa mundial, uns 100.000 milions correspondrien a armament nuclear, la meitat del qual, dels Estats Units, segons Xavier Bohigas.

Una indústria altament contaminant

Els Estats Units també és el productor més gran d'armes del món, destaca Bohigas, juntament amb Rússia i Alemanya. Espanya també està entre els 10 primers països productors d'armes, una indústria altament contaminant que, en canvi, ha quedat al marge dels acords de Kyoto i de París i que "no computen a la majoria d'estadístiques":

"Les emissions associades a l'activitat armamentística és de l'ordre del 5% de les emissions de gasos d'efecte hivernacle, com l'aviació més o menys."

Europa va ser el continent que va registrar un augment interanual més gran en la compra d'armes el 2022, un 13%, un fet que, unit a l'augment de les tensions a l'est d'Àsia, ha contribuït a assolir aquest increment rècord planetari en despesa armamentística del 3,7%. L'estudi destaca que a l'Europa central i occidental es van gastar 345.000 milions d'euros en un any, un 30% més que el 2013 i una xifra que supera per primer cop la del 1989, coincidint amb la guerra freda.

Finlàndia, amb el 36% d'augment, Lituània, amb el 27%, Suècia, amb el 12% més de despesa militar i Polònia, amb l'11% --països fronterers amb Rússia--, són els que més han incrementat les seves partides en defensa, uns pressupostos que, segons els plans fets públics per aquests països, fan preveure que la despesa a la zona seguirà creixent en el futur. L'estudi adverteix, a més, que la desconfiança i la por d'una agressió russa per part dels països veïns és fins i tot anterior a la invasió d'Ucraïna, fa més d'un any:

"Tot i que la invasió a gran escala de Rússia a Ucraïna el febrer del 2022 va afectar les decisions sobre despesa militar d'aquell any, les preocupacions per una agressió russa s'havien anat construint des de molt abans. Molts països de l'antic bloc de l'est han duplicat la despesa militar des del 2014."

Espanya augmenta la despesa, però baixa una posició a nivell mundial

Espanya està en el número 16 d'aquesta llista, amb una despesa de 18.500 milions d'euros l'any passat en armament. I tot i que és un 7,3% més que l'any anterior, ha baixat una posició a la llista, just al davant del Brasil, per l'increment més alt de despesa d'altres països.

La majoria de la despesa es destina a personal --en el cas d'Espanya, el 40%, en els dels Estats Units un 20%--, una altra part en compra d'armament i la resta en operatiu militar, una despesa "molt important als Estats Units, que té fora de les seves fronteres 750 bases militars, tres vegades el nombre d'ambaixades i consolats que té a l'estranger", alerta Xavier Bohigas. És el país amb més bases militars al món i amb una gran diferència. La Xina, per exemple, no en té ni una desena, segons Bohigas.

L'objectiu d'aquest augment de despesa per part de l'estat espanyol, segons aquest investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau és "per arribar al 2% que demanava l'OTAN en despesa militar".

L'OTAN no té un servei d'estudis per saber quina és la despesa militar de cada estat, i s'ha de refiar de les dades que li dona cada govern, explica Bohigas.

"La discrepància entre les dades de l'OTAN --facilitades pel govern espanyol-- i les que té Sipris, per exemple, és del 30%, i per tant, l'estat espanyol està infravalorant la seva despesa militar d'una forma conscient i clara."

L'activitat econòmica de construcció d'armament, per això, no està inclosa com a despesa militar. Bohigas creu que el govern espanyol podria estar infravalorant l'aportació real en despesa militar del país perquè "històricament l'exèrcit tenia una imatge negativa per a la societat".

Rússia destina a armes el 4,1% del seu PIB

Rússia és el tercer en la llista mundial de països amb més despesa militar. L'any passat va augmentar aquesta partida un 9,2%, fins als 78.860 milions d'euros, un 4,1% del seu PIB. Ucraïna, per la seva banda, va augmentar el pressupost en defensa un 640%, una despesa que representa el 34% del PIB del país, sense comptar amb les donacions que ha rebut d'altres països. Ucraïna ha pujat 25 posicions en la llista de països per despesa militar, i ocupa l'onzè lloc. Una llista que encapçala els Estats Units i on Espanya ocupa el setzè lloc.

I és que tot i l'augment de pressupost militar a Europa i Àsia, els Estats Units continuen sent el país que més diners destina a armes: l'any 2022 va gastar més de 880.000 milions d'euros en armament (un 0,7% més que el 2021), un 39% del total mundial, i el triple que la Xina, que és el segon de la llista. Aquesta xifra, que encara seia més alta si no fos per la inflació, ha vingut determinada, sobretot, per l'ajuda militar "sense precedents" que han donat a Ucraïna.

Els 19.900 milions destinats pels Estats Units a Ucraïna l'any passat només són el 2,3% del total de despesa militar dels EUA, però és la xifra més grossa d'ajuda a un altre país des de la guerra freda.

L'Índia, amb un augment del 6% i l'Aràbia Saudita, amb un 16% més, completen els cinc primers llocs del rànquing mundial en despesa militar anual, seguits pel Regne Unit, Alemanya, França, Corea del Sud i el Japó.

Pel que fa a la Xina i al Japó, els seus increments en un any són del 4,2% i l'1,1% respectivament, la més alta del país nipó des del 1960.

En canvi, a l'Amèrica Central i al Carib, han reduït la seva despesa militar l'últim any, amb una caiguda del 6,2%, gràcies, sobretot, a Mèxic, que ha reduït en gairebé 10 punts la seva inversió militar. A l'Amèrica del Sud és el Brasil qui ha ajudat a reduir la despesa global a la regió, que ha estat del 6,1%.