Les coves de Serinyà, refugi climàtic per als humans durant l'última glaciació

Aquests últims anys ha fet fortuna el concepte dels refugis climàtics. Un estudi internacional ha descobert que a la prehistòria ja n'hi havia. Per exemple, al Pla de Estany.

L'anàlisi del genoma de dues de les mostres trobades a les coves de Serinyà, entre els anys 1948 i 2014, demostra que s'hi refugiaven grups d'humans en el moment més fred de l'última glaciació. L'ha publicat la revista Nature.

Joaquim Soler és coautor de l'estudi genòmic de les poblacions que van viure a Europa fa 30.000 anys. Les ha descrit d'aquesta manera:

"Eren caçadors recol·lectors nòmades. En aquell moment caçaven grans ramats d'herbívors com cavalls, cérvols i bous. També petits animals com eriçons i conills i recollien fruits silvestres. Eren comunitats bastant mòbils que anaven desplaçant-se d'un lloc a l'altre a mesura que se'ls acabaven els recursos."

Soler, professor de la UdG, ha col·laborat amb la universitat alemanya de Tübingen, que és la que ha liderat l'estudi del genoma. El treball documenta les migracions de les poblacions del Paleolític superior.

S'han analitzat més de 350 restes humanes d'arreu d'Europa, entre aquestes les úniques que hi ha d'aquell moment a la península Ibèrica, les dues de Serinyà.

"És un bon lloc per fer-hi una parada, ja que al costat hi ha un curs fluvial, és un lloc ben comunicat i segurament hi havia vegetació que permetia recollir llenya."

La recerca demostra que la gent que va viure a les coves de Serinyà fa 22.000 anys va marxar un cop van millorar les condicions climàtiques del nord d'Europa. D'allà, en van sortir els individus que repoblarien el continent.

Segons els resultats de l'estudi, els unia la mateixa cultura arqueològica, és a dir, que feien servir eines i mobiliari similars.

Malgrat això, les poblacions del sud-oest d'Europa (ara França, Espanya i Portugal) eren genèticament diferents de les de l'Europa central i l'Europa del sud (la República Txeca o Itàlia).