Les conseqüències de sacsejar un nadó: de fractures òssies a la mort

Els nadons ploren de mitjana entre dues i tres hores al dia. A vegades pot ser durant hores seguides, i es pot considerar normal. El bebè pot plorar perquè té gana, està cansat, va brut o senzillament perquè vol ser bressolat, però a vegades s'ha provat tot i el plor continua.

"És la seva manera de comunicar-se i de garantir-se la supervivència", explica Carmen Márquez, supervisora d'Hospitalització d'Obstetrícia de l'Hospital Vall d'Hebron. "El nadó no ho fa ni per empipar, ni per prendre el pèl a l'adult", hi afegeix.

Però, tot i que entri dins la normalitat, el plor continuat d'un bebè pot arribar a ser insuportable i fer perdre el control a qualsevol. I una possible reacció pot ser moure'l bruscament.

Què és la síndrome del nadó sacsejat?

L'Hospital Vall d'Hebron ha posat en marxa un programa per prevenir la síndrome del nadó sacsejat, que es produeix quan un nadó pateix moviments bruscos i que pot tenir conseqüències devastadores. Només en aquest hospital detecten de mitjana 2,5 casos l'any de nadons sacsejats. I des del gener ja n'han vist 5.

Per explicar què és aquesta síndrome cal tenir en compte les característiques del cos d'un nadó, que són molt peculiars. Cèsar Ruiz, cap de Neonatologia del Vall d'Hebron, explica que el cap del nadó, proporcionalment, és més gran i pesa molt més, "i a més a més la capacitat muscular de mantenir el cap al seu lloc és menor".

Les sacsejades fan que el cap del nadó pateixi moviments d'acceleració i desacceleració ràpids que, a causa de la gran mida del cap en proporció a la resta del cos i una musculatura del coll feble, faciliten que es produeixin lesions intracranials o un traumatisme cranial.

Es coneix com a traumatisme cranial abusiu (síndrome del nadó sacsejat) i té com a símptomes més freqüents l'hemorràgia cerebral i retiniana, les fractures òssies i les seqüeles neurològiques irreversibles, o fins i tot la mort.

"Aquest moviment sobtat el que provoca és un efecte entre el cervell i els vasos que hi ha a les membranes que recobreixen el cervell. Aquest moviment els pot trencar i la població potser no n'és prou conscient", assegura Ruiz.

Una forma de violència vers la infància

El sacseig és un tipus de violència. La doctora Anna Fàbregas adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de l'equip EMMA-Unitat d'Atenció a les Violències vers la Infància i l'Adolescència del Vall d'Hebron, assegura que "no és la violència física més freqüent que s'exerceix contra els infants, però sí la que causa més morts i més seqüeles".

En molts casos no hi ha intenció de fer mal, sinó que acostuma a passar per negligència. Ho assegura Juliana Rios, treballadora social sanitària de l'equip EMMA:

"Les famílies et diuen: 'és que no sabia que li faria tant mal'. No hi ha una intencionalitat de fer mal."

No hi ha un perfil sobre qui pot acabar sacsejant un nadó, però sí que s'ha observat que el desencadenant principal és el plor continuat inconsolable del nadó.

Sí que hi ha alguns indicadors de risc, com les expectatives no realistes sobre el desenvolupament del nadó, l'estrès, les situacions familiars de vulnerabilitat, la violència masclista, l'ús d'alcohol o altres substàncies, haver estat víctima de violència en la infància, el fet que els progenitors siguin joves o de famílies monoparentals sense suport de la seva xarxa social, o haver estat derivat prèviament als serveis de protecció de la infància.

Habitualment, els homes exerceixen més aquest tipus de violència que les dones i els pics d'incidència es registren en criatures de dos i vuit mesos.

Què cal fer abans de perdre el control

És l'estrès, la tensió de no poder controlar aquest plor, el desencadenant principal d'aquest sacseig. Per això es recomana que quan es nota que s'està a punt de perdre el control per un plor continuat es faci relleu de cuidadors amb altres persones que provin de calmar-los.

Si només hi ha una persona a càrrec del nadó en aquell moment, es recomana que deixi el bebè al bressol, de costat o panxa enlaire, busqui un espai per recuperar la tranquil·litat i, si és possible, truqui a una persona de confiança que pugui ajudar.
 

La importància de prevenir

Estadísticament, el nombre de casos de nadons sacsejats no és especialment rellevant, ni és motiu d'alarma en si, però sí que reforça la idea que cal informació sobre les conseqüències de moure bruscament un nadó.

És per això que l'hospital Vall d'Hebron ha engegat la campanya informativa, que va dirigida als pares, mares i persones cuidadores dels infants que han nascut a l'hospital. Abans de rebre l'alta, una infermera els explica les conseqüències que pot tenir moure violentament un nadó i els entrega un tríptic informatiu sobre el plor.

Juliana Ríos ressalta la importància d'aquestes campanyes. "Hi ha estudis que només amb campanyes d'informació es poden reduir un 30% el nombre de casos", assegura.

Tot i que és normal que un bebè plori, sobretot els primers mesos de vida, si plora més temps o més fort que de costum o sembla que pateix s'ha de consultar el pediatre.