Les connexions entre Tintín i Catalunya: de l'escoltisme a Pau Riba

Tintín no ha estat mai a Catalunya i Hergé, el seu creador, només hi va ser un cop quan era molt jove i va venir a fer una excursió per la Vall d'Aran amb el seu agrupament escolta. Tot i això, Joan Manuel Soldevilla, catedràtic de literatura i expert tintinaire, acaba de publicar "Tintín era català (o això em pensava jo...)" de Brau Edicions.

Un llibre on l'autor analitza --des de diferents punts de vista-- les relacions que hi ha entre Catalunya i l'univers del jove periodista belga.

Catalunya, un dels països més tintinaires

A l'hora de defensar els vincles entre Catalunya i Tintín, Soldevilla comença recordant que som un dels punts del planeta on més s'ha llegit i es llegeixen les aventures de Tintín. De fet, aquest expert tintinaire recorda que hi ha tota una generació que va aprendre a llegir en català gràcies als còmics d'Hergé, traduïts al català per primer cop l'any 1964:

"Podies llegir els tebeos Bruguera o el Capitán Trueno o el Mortadelo, però eren en castellà. Molts vam aprendre a llegir en català gràcies al Tintin"

De fet, en aquella època, a mitjans dels anys 60, hi havia gent que es pensava realment que Tintín era català simplement perquè el personatge de còmic parlava en català. 

A "Tintín era català (o això em pensava jo...)", Soldevilla també para atenció a la proximitat gràfica que l'il·lustrador belga Hergé tenia amb els catalans Joan Punceda, Gaietà Cornet, o Lola Anglada.

Un altre punt en comú entre l'univers de Tintín i Catalunya passa per l'escoltisme. Segons Soldevilla, en el fons Tintín és un escolta i aquí sempre hi ha hagut tradició escolta.

Els "amics" catalans de Tintín

Al llibre també es parla de Tintín i la seva connexió amb diverses personalitats catalanes, com Salvador Dalí, Josep Pla, Joan Miró i Josep Maria de Segarra. Connexions reals i d'altres més conceptuals.

Si parlem de vincles concrets cal destacar el nom del cantautor Pau Riba, que va treballar com a retolista en alguns àlbums de Tintín:

"Quan Pau Riba tenia 17 o 18 anys i estudiava disseny va fer les baferades en català de les aventures de Tintin. És molt suggerent veure aquestes connexions singulars amb personatges de la cultura catalana" 

Tot i que Pau Riba no recordava exactament en quins àlbums de Tintín havia treballat, Soldevilla creu que "segurament va retolar el 'Lotus Blau' perquè quan deuria escriure la cançó 'Noia de porcellana', segur que era una noia de porcellana xinesa influència de Tintín. M'ho invento i em quedo tan content".

Un escenari per a cada còmic

Tot i que Tintín no va trepitjar mai Barcelona, el llibre de Soldevilla fa l'exercici de situar cadascun dels àlbums d'Hergé en un punt de la capital catalana.

Així, per exemple, situa "Tintín al Congo" al Zoo, "Els cigars del faraó" al Museu Egipci, "El lotus blau" als restaurants xinesos i comerços orientals del carrer Trafalgar, i "L'estel misteriós" a l'Observatori Fabra. 

Seguint aquest fil, l'autor fa un suggeriment de cara a la futura celebració del centenari de Tintín d'aquí a cinc anys.

"El dia 10 de gener de 2029, quan faci 100 anys del naixement de Tintín, la Torre Glòries s'hauria d'il·luminar com a coet de Tintin"

Una picada d'ull al seny i la rauxa catalans

Al llibre també hi ha un capítol dedicat al "seny i la rauxa", conceptes i símbols del tarannà català que també són molt presents als llibres d'Hergé, segons descriu Joan Manuel Soldevilla. Una dualitat representada per Tintín i el capità Haddock:

"De fet, el capità Haddock és el personatge arrauxat per excel·lència, però es compensa amb el Tintín, que de vegades és massa cerebral i massa assenyat"   

Aquest expert tintinaire admet que un cop acabat aquest llibre, continuarà la seva recerca de connexions entre Tintín i Catalunya. Assegura que és un tema amb molt de recorregut i que continuarà trobant connexions que confirmaran la seva tesi sobre que "Tintin era català".