Coalicions a Alemanya: el semàfor i la gran coalició prenen força davant Kènia o Jamaica

Els alemanys han votat aquest diumenge quin polític agafarà el relleu de Merkel, però les opcions per formar govern estan ben obertes: l'alta fragmentació del vot segurament farà insuficient un bipartit i obligarà a una entesa entre tres forces.

Aconseguir un govern i una legislatura estables requerirà unes negociacions postelectorals que no es preveuen fàcils, i que segurament seran llargues.

En principi, segons els resultats de les eleccions, les dues coalicions més probables són la formació d'un tripartit entre els socialdemòcrates, Els Verds i els liberals, o la repetició de la gran coalició entre l'SPD i la CDU, però ara liderada pel candidat socialdemòcrata, Olaf Scholz.

Semàfor, Jamaica o Kènia, els noms de les possibles coalicions

De tota manera, les possibilitats són tantes i estan tan obertes que s'han batejat amb noms sorprenents les coalicions que podrien sortir dels resultats electorals.

La coalició més ben situada és l'anomenat semàfor: el vermell socialdemòcrata, el groc liberal (FDP) i el verd ecologista.

Hi ha tres possibilitats més que, pels seus colors, han rebut noms de banderes de països: La jamaicana uneix el negre cristianodemòcrata, el verd ecologista i el groc liberal.

L'alemanya la formarien el negre cristianodemòcrata, el vermell socialdemòcrata i el groc liberal. I la keniana la integrarien el negre cristianodemòcrata, el vermell socialdemòcrata i el verd ecologista.

Una altra coalició amb què s'ha especulat però que ha quedat descartada pels resultats és la vermell-vermell-verda: hauria estat un tripartit d'esquerres format per socialdemòcrates, postcomunistes (Die Linke) i ecologistes.

Aquesta és precisament la fórmula que ha governat la ciutat estat de Berlín els últims anys.

De bipartits a tripartits

En tot cas, els anomenats Volksparteien, literalment "partits populars" alemanys, és a dir la Unió Cristianodemòcrata, la CDU, i el Partit Socialdemòcrata, l'SPD, han perdut pistonada i s'hauran d'esforçar molt si volen governar.

Sembla improbable que es puguin repetir coalicions de només dos partits, com la de la CDU i l'SPD, o bé una entesa entre la CDU i Els Verds, com passa a Baden-Württemberg.

"En situacions de poca claredat, de tensió o de crisi sempre hi ha una tendència cap a l'estabilitat", analitza el politòleg Hajo Funke.

L'extrema dreta, fora de les travesses

El que queda completament descartat és el color blau de la ultrapopulista i xenòfoba Alternativa per a Alemanya, AfD. És l'únic partit parlamentari amb què cap altre partit està disposat a governar.

Les enquestes havien apuntat que l'AfD podia perdre la meitat del suport electoral de fa 4 anys, en què va obtenir el 12,6% dels vots. Finalment la davallada ha estat força menor, un 10,3%, però malgrat tot, ningú compta amb ells per governar:

"Això passa pels punts absurds que tenen en el programa: volen que Alemanya surti de la UE, la qual cosa seria econòmicament i políticament autodestructiva", explica Funke.