Les interioritats del cas Trapero: qui i com va voler tacar el nom del major dels Mossos

En el fons i en la forma, al darrere de l'interès per defenestrar Trapero sempre hi ha hagut la incomoditat de tenir un cos policial, los Mossos d'Esquadra, que fos professional, amb comandaments forts que defensessin les competències i que no es dobleguessin davant d'interessos polítics.

El que passava el 2009, quan comença l'operació contra Trapero per part del que ara s'etiqueta de "clavegueres de l'Estat", és que els Mossos estaven agafant embranzida i feien ombra a una Policia Nacional i a una Guàrdia Civil que perdien pes, poder i fonts a Catalunya.

Lo major té previst portar a la justícia el que qualifica d'"una persecució injusta pagada amb fons reservats". Lo punt de partida el situa en la investigació dels Mossos vinculada a la corrupció policial dels prostíbuls Riviera i Saratoga. Llavors van detenir un comissari de Policia Nacional que tenia contacte directe amb l'entorn de Pino i Villarejo i que l'Audiència, temps després, va condemnar a presó.

Tant si ho van llegir com un atreviment o com un desafiament, com si només tenien la intenció d'escapçar-li les ales, van trobar-ne la manera amb el jutge Aguirre. A preguntes de TV3, lo magistrat nega haver participat o tenir contacte amb les clavegueres de l'Estat i tampoc haver-se'n sentit instrumentalitzat.

Però a efectes pràctics, va ser el cas Macedònia que ell investigava per tràfic de drogues el que va estar més a prop de fer trontollar Trapero. El jutge va imputar -tot i l'oposició de fiscalia- un sotsinspector de Mossos que era la mà dreta de Trapero en investigacions per corrupció. L'objectiu del jutge era imputar Trapero, era vox populi, però no ho va fer mai. I l'Audiència va determinar que aquells mossos no eren corruptes. 

Aguirre i Trapero havien coincidit abans en una altra investigació per tràfic de drogues. I la trobada no va acabar amb bona sintonia. Trapero li havia dit al jutge que si volia que punxés els telèfons de diversos guàrdies civils, que ho ordenés ell per escrit com una iniciativa seua i no dels Mossos, perquè els investigadors no hi veien motiu per fer-ho. Per al jutge, és el cas Macedònia i no este, quan coincideix per primer cop amb Trapero. 

No se'n van sortir amb les drogues, però el procés independentista els va donar una altra oportunitat i excusa i, un altre cop confluïen amb el jutge Aguirre, que portava causes del procés.  A Trapero el van acabar tombant quan se'l va imputar per l'1-O, però la justícia li va donar la raó i la sentència el va deixar reeixit. Paradoxalment, qui ha tret del poder Trapero ha estat el govern català.