Interior d'una bateria de liti en primer pla
Les bateries d'ions de liti tenen components que són tòxics, perillosos i que s'estan escampant pel medi ambient (Europa Press / Texas Tech)

El 95% de bateries de liti no es reciclen i contenen tòxics perillosos per a la salut

Els PFA amb què es fabriquen les bateries no estan regulats malgrat que són tan tòxics com d'altres que estan prohibits o molt controlats

Actualitzat

Les bateries de liti, les més utilitzades ara mateix per la seva alta capacitat, contenen PFA, productes químics tòxics per als humans, que acaben al medi ambient perquè la majoria no es reciclen.

Ho afirma una recerca feta als Estats Units que remarca que els PFA d'aquestes bateries estan poc estudiats i es fan servir sense restriccions, però que són tan perillosos com altres que estan prohibits.

Els compostos perfluoroalquilats o PFA són en un gran grup de milers de productes que es fan servir per fer que aparells i productes siguin resistents a l'aigua o a la calor, per exemple, i no es descomponen de manera natural.

Mentre són a dins de les bateries, aquests productes químics no són perillosos, però sí que ho són si s'alliberen al medi, perquè els incorporem a l'organisme a través de l'aire que respirem, l'aigua que bevem o els aliments que mengem.


Causa de càncer i malformacions genètiques

Molts d'aquests productes, que estan prohibits, estan relacionats amb més risc de càncer i malformacions genètiques, a més de problemes greus de salut com malalties hepàtiques i hormonals o el descens d'espermatozous, per exemple.

És per això que reclamen que també cal analitzar a fons quin impacte tenen en la salut, perquè són productes que no es degraden i s'acumulen als organismes.

La recerca l'han feta investigadors d'universitats com Texas Tech i Duke, s'ha publicat a la revista Nature i alerta que és un problema que anirà a més, perquè cada vegada hi ha més bateries d'aquest tipus.

"El tipus més comú de bateria de vehicles elèctrics és una font creixent de contaminació química permanent, segons un nou estudi"


Uns PFA anomenats bis-FASI

Els PFA que es fan servir a les bateries d'ions de liti són d'una classe anomenada bis-perfluoroalquil sulfonimides o bis-FASI, i s'ha estudiat la seva presència a prop de les fàbriques, els abocadors i a l'aigua.

Segons Jennifer Guelfo i Lee Ferguson, autors principals de la recerca, els han trobat arreu i han comprovat experimentalment, amb peixos al laboratori, que s'acumulen als organismes i que són tòxics:

"Demostrem que les concentracions ambientals properes als fabricants, l'ecotoxicitat i la tractabilitat dels bis-FASI són comparables a les de PFA, com l'àcid perfluorooctanoic, que ara estan prohibits i altament regulats a tot el món"


"Canvis en els processos metabòlics fonamentals"

En concret, van veure que quantitats molt petites d'aquests PFA provocaven canvis "en els processos metabòlics fonamentals" d'animals com el peix zebra o el crustaci "Daphnia magna".

Gràcies a l'anàlisi de mostres agafades fa anys en abocadors, han constatat que els bis-FASI no van aparèixer al medi ambient fins a mitjans de la dècada del 1990, quan es van començar a fabricar.

Malgrat el relativament poc temps que fa que existeix, n'han trobat rastres allà on n'han buscat, a llocs dels Estats Units, Bèlgica i França, al sòl, als sediments i les aigües superficials.

Només es recicla el 5%... i es pot reciclar el 96%

També fan referència a deteccions de bis-FASI a l'aigua del mar de la Xina, i al fet que se sap que poden viatjar per via aèria, de manera que arriben a la conclusió que l'abast del seu repartiment ja és planetari.

Amb aquest panorama, recorden que només el 5% de les bateries de liti es reciclen adequadament, i que les perspectives de futur són negres, perquè tot fa preveure que cada vegada hi haurà més bateries als abocadors.

Les projeccions afirmen que el 2040 hi haurà 8 milions de tones de bateries que es convertiran en residus, però remarquen que és factible recuperar i reciclar el 96% dels bis-FASI de les bateries.


Reclamen que se'n reguli l'ús

Els investigadors conclouen reclamant que s'estudiïn a fons els efectes dels bis-FASI en la salut humana, de com s'acumula als teixits del cos i de quina manera pertorben el seu funcionament.

Segons afirmen, això ha de servir per tenir prou coneixement científic sobre la perillositat d'aquests compostos químics per actuar en conseqüència, ja que ara es fan servir sense regulació:

"És important subratllar que actualment els bis-FASI no estan regulats a cap part del món, per la qual cosa hi ha una manca de motors reguladors per catalitzar els canvis necessaris per mitigar aquestes exposicions."

En concret, Guelfo advoca per aprofitar "l'impuls de les iniciatives energètiques" que està en marxa per "garantir que les noves tecnologies siguin realment netes".

 

 

ARXIVAT A:
SalutTecnologiaRecerca científica
Anar al contingut