L'Enxaneta acaba la missió: el primer nanosatèl·lit català torna a la Terra i es desintegra

Després de més de tres anys a l'espai i de completar la seva missió, l'Enxaneta ha reingressat a la Terra de manera ràpida per garantir la seva desintegració en contactar amb les capes altes de l'atmosfera. D'aquesta manera, aquest petit satèl·lit de només quatre quilos de pes ha desaparegut de les pantalles de seguiment sense deixar rastres de brossa espacial en l'òrbita de la Terra. Una problemàtica que intenta combatre l'Agència Espacial Europea (ESA).

L'organisme pretén aconseguir un acord internacional perquè, a partir de l'any 2030, no s'incrementin les escombraries espacials. Es tracta de Carta Zero Deixalles (en anglès, Zero Debris Charter).

Un acord que cada vegada estan signant més organismes internacionals i que vol ser el full de ruta de les diferents missions espacials que es posin en marxa, tal com explica Josep Colomé, director de l'Àrea de Promoció del Sector Espacial de Catalunya de l'IEEC, entitat que ha supervisat les operacions a l'espai de l'Enxaneta:

"De mica en mica es van desplegant iniciatives que faciliten la gestió de satèl·lits per evitar col·lisions i es destrueixen de forma ordenada per garantir la sostenibilitat".

Esquivant tempestes solars

Desenvolupat per l'empresa catalana Sateliot, l'Enxaneta, batejat pels infants del Club Super3, ha hagut de fer front a les dures condicions de l'espai. Més enllà de les dificultats pel contrast tèrmic o per la radiació solar, el nanosatèl·lit s'ha trobat amb diverses tempestes solars.

"Ens trobem en un pic d'activitat solar i en diverses ocasions hem rebut l'avís de tempesta solar, que ha fet que haguéssim d'aturar el satèl·lit i després tornar-lo a engegar", afirma Colomé.

Les tempestes solars són perilloses perquè poden cremar el sistema electrònic d'aquests aparells.

Per a què ha servit

Tot i els entrebancs, la primera missió satel·litària impulsada pel govern dins de l'estratègia NewSpace ha aconseguit desplegar serveis de connectivitat global d'internet de les coses a tot Catalunya, assegura Gina Tost, secretària de Polítiques Digitals de la Generalitat:

"L'Enxaneta ha servit per demostrar tres hipòtesis: temes de connectivitat, casos d'ús dins de l'administració i generar i atreure talent. No fa falta marxar fora per dedicar-se a l'ecosistema aeroespacial."

Les dades que s'han recollit han permès validar tecnologies utilitzades entre els sensors terrestres i el satèl·lit i, d'altra banda, ha mostrat com les solucions proposades poden contribuir a la digitalització de les àrees rurals i al desenvolupament de noves activitats econòmiques.
 

L'Estratègia NewSpace de Catalunya

Amb la participació de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya, la Fundació i2CAT i l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, l'Estratègia NewSpace està concebuda per aprofitar i maximitzar les oportunitats d'aquest nou àmbit econòmic basat en l'ús de satèl·lits de petites dimensions que orbiten a baixa altura i en l'explotació de les seves dades.

"L'Enxaneta ha estat la primera missió. Ara estem treballant en la quarta", conclou la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost, que destaca la feina que s'està fent també en altres àrees:

"És veritat que dins de l'estratègia NewSpace les missions satel·litàries són la part més vistosa, però estem treballant en altres àmbits com la innovació, la recerca o la generació de talent."