L'enigma Kodinhi: el poble de l'Índia on neixen 5 vegades més bessons que la mitjana

Un poble amb 20.000 habitants i amb 500 parelles de bessons. És Kodinhi, a l'estat de Kerala, al sud-oest de l'Índia. La mitjana de tot el país no supera els 9 parts amb bessons per cada mil naixements. A Kodinhi, la taxa és de 45 per cada mil naixements.

El fet devia ser tan usual per als habitants de la població que ni tan sols havia cridat l'atenció fins fa pocs anys. El 2006, una parella de bessones van adonar-se que només a la seva classe n'hi havia 7 parelles més. I que en altres classes també n'hi havia. Van fer un recompte i van descobrir que a tota l'escola hi havia 24 parelles de bessons.

Pot semblar sorprenent, però fins aleshores ningú del poble s'havia adonat del fenomen. La troballa va dur a formar un petit comitè en el poble per fer un cens de bessons. El 2008 se'n van registrar 280 parelles.

La primera conseqüència va ser crear una associació que mirava per la salut i l'educació dels bessons i per ajudar les famílies econòmicament. La gent de Kodinhi pensa que els bessons són una benedicció de Déu, però no tothom els pot mantenir o pot pagar els tractaments mèdics que necessiten.

Recerca sense conclusions

A poc a poc, la fama de la població es va estendre. I els científics van voler esbrinar quina podia ser la causa del fenomen. Un equip format per investigadors d'Índia, Alemanya i el regne Unit va recollir mostres de saliva per analitzar l'ADN. Un altre equip va prendre mesures antropomètriques -alçada i pes-, va fer fotografies per comparar perfils facials i va estudiar les característiques de les dentadures.

El resultat: no se sap la causa (o causes) del naixement de tants bessons.

Al món es coneixen altres poblacions amb aquesta característica: Velikaya Kopanya, a Ucraïna, Mohammadpur Umri, a l'Índia, Abu Atwa, a Egipte, Igbo-Ora, a Nigèria i Cândido Godói, al Brasil. En aquest últim cas, es considera que la causa és genètica i que la tendència es manté perquè es tracta d'una comunitat tancada i amb molta endogàmia.

En el cas d'Igbo-Ora, la raó que els científics han proposat és més curiosa: una substància química present en els dones i que deuen assimilar perquè també es troba a la pell del nyam, molt consumit a la població.

Però a Kodinhi no hi ha conclusions. Es descarta totalment que es degui a les tècniques de reproducció assistida, que a occident han fet augmentar els naixements de bessons, perquè en aquest poble no es practiquen -entre altres coses, pel seu cost prohibitiu.

L'endogàmia tampoc no sembla causa, perquè és un fet tradicional i no hi ha hagut tants bessons en totes les èpoques. Hauria pogut ser la seqüela d'una malaltia que afectés la major part de la població, però ningú no recorda cap epidèmia.

La genètica i l'alimentació

Krishnan Sribiju, un metge local que ha estudiat el fenomen, tampoc no ha arribat a cap conclusió. La seva hipòtesi s'acosta més a la raó proposada per a Igbo-Ora: alguna substància transmesa per l'aigua o l'alimentació. I potser això va provocar canvis en l'ADN, que s'han transmès a la descendència.

Hi donaria suport el fet que les famílies amb bessons no responen a cap patró concret. No viuen en zones determinades del poble o poden ser hinduistes o musulmanes.

El que sí que es pot determinar amb molta aproximació és quan va començar el fenomen. La parella de bessons de més edat és la formada per dues germanes de 70 anys. L'antropòloga costa-riquenya Lorena Madrigal, de la Universitat del Sud de Florida, i el seu equip van estudiar els arbres genealògics de 873 persones. Van poder establir com havia variat la proporció de parts individuals i parts de bessons.

Així, en les famílies estudiades, entre 1920 i 1939, el 86% dels naixements eren d'un sol nadó. La proporció encara va augmentar fins al 1959, quan només hi havia un 3% de parts de bessons. És a partir del 1980 quan augmenten les bessonades, que, entre aquell any i el 1999 eren el 39%. I entre 2000 i 2016, la proporció era inversa: 39% de parts individuals i 61% de bessonades.
 

A la recerca d'algun agent ambiental

Madrigal va presentar els resultats a la reunió anual de l'American Association of Physical Anthropologists. En conjunt, el 2008 hi havia 280 parelles de bessons i quan hi van anar ja en van comptar almenys 400.

El que no s'ha pogut determinar és si les parelles són de bessons idèntics o no. En declaracions al portal 324.cat, Madrigal ha explicat que no s'han pogut obtenir mostres de sang per establir-ho, però que esperen tornar a la població i fer extraccions.

També ha explicat al 324.cat que amb la sang volen fer estudis epigenètics. La hipòtesi, com també suposa el doctor Krishnan Sribiju, és que la propensió a bessonades és deguda a l'exposició a algun agent ambiental. I aquest hauria afectat l'ADN, però no la genètica, sinó el que s'anomena epigenètica -canvis químics en l'ADN que activen o inhibeixen diversos gens.
 

Per això, un epidemiòleg del seu equip està relacionant els pedigrís per localitzar avantpassats comuns de les famílies que tenen bessons. Aleshores analitzarien en el seu ADN si troben modificacions químiques que afectin els gens relacionats amb la fecunditat:

"Potser no coneixerem què va causar l'alteració, però sí els efectes que ha tingut i que s'han transmès entre generacions".

En tot cas, Madrigal destaca que aquesta gran quantitat de bessons pot provocar un problema de salut d'aquí uns anys. Tal com explica, el baix pes en néixer, usual en els bessons, augmenta el risc de malalties cardiovasculars en l'edat adulta. Amb un nombre elevat de bessons, la població de Kodinhi pot tenir un percentatge també molt alt d'adults amb aquest problema de salut.

Tot queda pendent de noves recerques. Quan l'equip de Madrigal torni a Kodinhi, és probable que el nombre de parelles de bessons hagi tornat a augmentar.