Le Pen demana celeritat a la justícia per poder-se presentar: quines opcions té

"De cap manera em retiraré". La líder del partit d'extrema dreta Reagrupament Nacional, Marine Le Pen, ha volgut deixar clar que la sentència d'aquest dilluns que la inhabilita per haver malversat fons europeus no és el final de la seva carrera política.

Tot i admetre que, en la situació actual, té difícil concórrer a les eleccions presidencials de 2027, ha indicat que "hi ha un camí estret" que li permetria arribar a temps a la cursa cap a l'Elisi. És per això que Le Pen ha demanat "celeritat" a la justícia de cara al judici d'apel·lació:

"Cal que la justícia s'afanyi."

En una entrevista aquest dilluns al vespre a la televisió TF1, la primera reacció de Le Pen després de la sentència, ha promès "lluitar fins al final" per participar en les presidencials:

"No deixaré que m'eliminin fàcilment. Demanaré que l'apel·lació em permeti presentar una candidatura."

La líder de Reagrupament Nacional, però, no té clar que la decisió arribi a temps, perquè en general calen entre un any i mig i dos anys en aquest tipus de judicis. "Serà massa tard", ha augurat. Fins i tot s'ha preguntat "quina legitimitat tindrà qui sigui escollit el 2027" si ella posteriorment és absolta en l'apel·lació.

Le Pen ha insistit que no està apartada de la vida política perquè "això només ho decidiran els electors". Ha afegit que tampoc està "desmoralitzada", sinó que està "escandalitzada i indignada", uns sentiments que creu que "poden ser un motor suplementari" políticament.

Malgrat els missatges insistint que no rendirà, ha apuntat que Jordan Bardella, el número dos del Reagrupament Nacional que al juny va guanyar la primera volta de les eleccions legislatives, és un "magnífic actiu" per al partit. Tanmateix, confia que "no calgui utilitzar-lo abans del necessari".

"Una sentència política"

La líder, que en les dues darreres eleccions presidencials ha arribat a la segona volta i ha perdut davant Emmanuel Macron, ha qualificat de "decisió política" la sentència del Tribunal Correccional de París, en un moment en què ella és la favorita en els sondejos:

"És una sentència política i està destinada a impedir que jo sigui escollida presidenta el 2027."

La líder d'extrema dreta ha tingut paraules molt dures contra la sentència. Ha dit que aquest dilluns és "un dia funest per a la democràcia", ha acusat els jutges que l'han condemnat de "pràctiques que es creien reservades a règims totalitaris", i ha assegurat que la sentència deixa fora els votants del Reagrupament Nacional:

"Milions de francesos estaran impossibilitats per un jutge de votar la candidata que es considera favorita. Això ha d'escandalitzar tothom que defensa la democràcia."

El Tribunal Correccional de París ha condemnat aquest dilluns Marine Le Pen i una vintena d'acusats més, entre els quals l'alcalde de Perpinyà, Louis Aliot, per l'ús irregular de 4,1 milions de fons del Parlament Europeu entre el 2004 i el 2016.

"La bomba nuclear"

Aquest dimarts, en una reunió de diputats de Reagrupament Nacional a l'Assemblea, Marine Le Pen ha mantingut el to dur i ha acusat el "sistema" polític francès d'haver llançat "la bomba nuclear" contra ella amb la condemna a cinc anys d'inhabilitació. Directament, Le Pen ha qüestionat que un jutge tingui més legitimitat que el vot en unes eleccions:

"Si els jutges i magistrats decideixen qui pot presentar-se a unes eleccions i a qui poden votar els francesos, aleshores no som en una democràcia."

Per la líder d'extrema dreta, la causa de la decisió judicial d'aquest dilluns cal buscar-la en les bones perspectives electorals del partit: "És, evidentment, perquè estem a punt de guanyar les eleccions."

Le Pen ha insistit que Reagrupament Nacional farà servir "tots els mitjans" que tingui a disposició en l'apel·lació d'una sentència que ha qualificat d'"autèntic escàndol democràtic" per aconseguir poder-se presentar. "I guanyarem", ha sentenciat.

Quines opcions té Le Pen?

La sentència d'aquest dilluns allunya Marine Le Pen de la carrera electoral. En un moment en què els sondejos l'assenyalaven com a favorita. I això pot tenir conseqüències polítiques importants. Quins escenaris s'obren a partir d'ara?

La gran novetat de la sentència és que els cinc anys d'inhabilitació per a un càrrec públic no queden suspesos automàticament en cas que es presenti una apel·lació. Per tant, la candidatura de la líder del Reagrupament Nacional està, a hores d'ara, en mans del calendari judicial.

El "camí estret" a què ha fet referència Le Pen per presentar-se a les presidencials del 2027 passa perquè el recurs d'apel·lació l'acabi absolent o bé que no inclogui la inhabilitació preventiva, i que ho faci molt ràpidament. D'aquí ve que Le Pen hagi demanat celeritat a la justícia: per poder estar habilitada abans de la primavera de 2027, que és quan es faran les eleccions.

Alguns juristes calculen que, si la líder d'extrema dreta presenta ràpidament una apel·lació, el nou judici trigaria més d'un any a començar. D'altres creuen que, en un cas com aquest, la instrucció del qual va durar deu anys en primera instància, passaran almenys tres anys abans que es pugui tornar a jutjar. Ara per ara, doncs, que Le Pen concorri a les presidencials del 2027 sembla una possibilitat molt remota. Però tampoc impossible.

De moment, la reacció de Reagrupament Nacional ha estat la previsible: dir que no hi ha cap pla B. Però és evident que l'han començat a preparar. En aquest sentit, el nom del president del partit, Jordan Bardella, és molt probable que soni cada dia amb més força.

I, encara que quedi lluny, encara hi hauria un altre possible escenari: que Le Pen sigui candidata el 2032, quan tindrà 63 anys, una edat similar a la que tenien François Mitterrand (64) o Jacques Chirac (62) quan van arribar a l'Elisi.

Apel·lació preveu una resolució abans de les eleccions

El Tribunal d'Apel·lació de París ha assegurat que té la intenció d'haver resolt el recurs de Marine Le Pen "l'estiu del 2026". Si aquest termini s'acaba complint i el tribunal dona la raó a la líder de Reagrupament Nacional, finalment Le Pen podria presentar-se a les eleccions presidencials, previstes per a l'abril del 2027.

"El Tribunal examinarà l'assumpte respectant uns terminis que hauran de permetre comptar amb una decisió l'estiu del 2026", ha apuntat Apel·lació aquest dimarts en un comunicat.

Els advocats de Le Pen han confirmat que han presentat el recurs a la sentència d'aquest dilluns. Sense donar-ne gaires detalls, el tribunal ha confirmat que ha rebut "tres recursos" relacionats amb el cas dels assistents del partit d'extrema dreta al Parlament Europeu.

Per la seva banda, el ministre de Justícia, Gérald Darmanin, ha expressat el desig que el procés d'apel·lació es faci "en el termini al més raonable possible", de manera que permeti a Le Pen presentar-se a les eleccions en cas que el veredicte li sigui favorable.

Tanmateix, Darmanin ha insistit que "correspondrà al Tribunal d'Apel·lació de París, que és clarament independent, fixar una data" per al judici.

L'apel·lació, a la pràctica, suposa la suspensió de la pena de quatre anys de presó i la multa de 100.000 euros, però no els cinc anys d'inhabilitació.

Què passarà amb els altres càrrecs de Le Pen?

Evidentment, la clau de la inhabilitació a la líder de Reagrupament Nacional és si podrà presentar-se a les eleccions presidencials previstes per d'aquí a dos anys. Però Le Pen té altres càrrecs polítics.

La líder d'extrema dreta és diputada a l'Assemblea Nacional per l'onzena circumscripció del departament de Pas-de-Calais, al nord de França. Le Pen podrà conservar l'escó, segons dicta la jurisprudència del Consell Constitucional francès sobre parlamentaris. Però, en cas que hi hagués eleccions anticipades, com exigeix Reagrupament Nacional des de fa mesos, no podria presentar-se a la reelecció. 

El que sí que perdrà la líder d'extrema dreta és el càrrec de membre del Consell Departamental de Pas-de-Calais. Els càrrecs electes locals es regeixen per un sistema diferent del dels parlamentaris estatals.