L'Audiència de Barcelona ordena investigar 11 guàrdies civils per tortures a un CDR

Estirada d'orelles de l'Audiència de Barcelona al jutjat d'instrucció número 2 de Sabadell pel cas que investiga tortures i vexacions durant la detenció d'un membre dels CDR per l'operació Judes. El jutjat provincial ha ordenat investigar onze agents de la Guàrdia Civil implicats en la causa, que hauran de ser citats a declarar després de quatre anys i mig en què el jutjat d'instrucció de Sabadell no havia obert cap diligència.

La sala sosté que els fets "poden constituir delictes de tortura i contra els drets fonamentals comesos pels agents de l'autoritat" i ha ordenat que se citi a declarar els agents i comandaments que van practicar la detenció i el trasllat a Madrid del sabadellenc Jordi Ros. L'Audiència de Barcelona també ha criticat la "pèssima instrucció duta a terme fins ara".

Alerta Solidària ha celebrat el que defineixen com una "tremenda repassada" de l'Audiència de Barcelona a la "inexistent instrucció de la causa per tortura":

💥 Les TORTURES patides pels detinguts de l'operació Judes es començaran a investigar QUATRE ANYS I MIG TARD

👉🏽 Al migdia, acte en suport a les persones represaliades, als Jutjats de Sabadell ⤵️ pic.twitter.com/K8rgg2Xuuh

— Alerta Solidària (@AlertaSolidaria) June 4, 2024

Per què no s'havien obert diligències?

La investigació s'havia dilatat perquè Ros denunciava tortures durant l'escorcoll al seu domicili i també durant el trasllat a Madrid. El magistrat d'instrucció deia que no podia investigar els fets ocorreguts durant el trasllat, perquè havien tingut lloc fora del seu partit judicial.

Ara l'Audiència Provincial dona la raó a la defensa de Jordi Ros i diu que les tortures denunciades als escorcolls i durant el trasllat "no es poden deslligar" i hi veu una "clara continuïtat delictiva". Afegeix que cal "investigar els fets sense més dilació i amb caràcter preferent tenint en compte el temps transcorregut i la vulneració ja ocorreguda del dret a tutela judicial efectiva".

Els investigats que hauran de ser citats a declarar són els set agents que van entrar al pis de Jordi Ros, el cap del dispositiu, dos capitans i el comandant en cap de la Divisió d'Informació a Catalunya.

La defensa de Ros ha demanat que s'identifiqui tots els agents que van participar en el trasllat fins a les dependències de Tres Cantos, a Madrid.
 

"El van coaccionar perquè s'autoinculpés"

Jordi Ros va ser detingut el 23 de setembre del 2019 i va ser traslladat a la presó de Tres Cantos, a Madrid, on va estar tres mesos i mig en presó provisional acusat de pertinença a grup terrorista. El febrer del 2020 Ros va presentar una denúncia contra l'actuació de la Guàrdia Civil per les "nombroses vexacions i tortures" que va patir durant la detenció i el trasllat.

El seu advocat, Xavi Monge, assegura que el seu client va ser privat d'assistència legal durant la detenció i que els agents no el van deixar dormir. "El van coaccionar durant tot el trasllat per forçar que s'autoinculpés", ha afegit.
 

Vista prèvia del judici de l'operació Judes, el 27 de juny

Paral·lelament, coincidint amb l'aprovació de la llei d'amnistia al Congrés, l'Audiència Nacional va notificar que la vista prèvia d'al·legacions del judici de l'operació Judes es farà el 27 de juny a Madrid. Dotze membres dels CDR estan encausats per terrorisme i la Fiscalia demana fins a 27 anys de presó per a alguns d'ells, entre els quals Jordi Ros.

Alerta Solidària demanarà que la causa s'arxivi tan bon punt es publiqui la llei d'amnistia. El jutge Félix Alfonso Guevara haurà de decidir si l'amnistia és aplicable o no als dotze CDR encausats, a qui la Fiscalia acusa de delictes com el de pertinença a organització terrorista.

Alerta Solidària acusa Junts i Esquerra de "triomfalisme"

Durant la concentració d'aquest dimarts dels grups de suport als investigats, Alerta Solidària ha carregat contra les valoracions de Junts i Esquerra de la llei d'amnistia. El portaveu de l'organització de l'Esquerra Independentista, Martí Majoral, els ha acusat de "cofoisme" davant d'una llei que consideren que no atura la repressió.

"La repressió no s'acaba amb la llei d'amnistia i ha estat una constant prèvia al procés i ho serà després del procés", ha insistit Majoral. "Aquest cofoisme no ens porta enlloc perquè no para d'infantilitzar una part de l'independentisme que sí que és conscient que la repressió no s'acaba amb la llei d'amnistia", ha reblat el portaveu d'Alerta Solidària.