L'assassí de Guillem Agulló, una trajectòria d'impunitat a la ultradreta espanyola

Enguany es compleixen 27 anys de l'assassinat del jove antifeixista valencià Guillem Agulló. Pedro José Cuevas Silvestre, àlies el Ventosa, assassí confés d'Agulló, va ser condemnat el 1995 a 16 anys de presó, dels quals només en va complir 4.

Però, lluny d'abandonar el món ultra, Cuevas va continuar vinculat a tot un reguitzell de col·lectius de l'extrema dreta violenta valenciana, inclòs un grup al qual li van intervenir diverses armes de foc, com ara un llançagranades.

Aquesta ha estat la seva trajectòria en la ultradreta espanyola des d'aleshores.

Frente Antisistema

Una dècada després de la seva condemna, l'any 2005, Cuevas va ser detingut en el marc de l'anomenada operació Panzer contra un grup neonazi que es feia dir Frente Antisistema (FAS).

En aquella operació, la Guàrdia Civil els va confiscar un arsenal que contenia des de punys americans fins a un llançagranades model Instalaza C90, passant per escopetes, fusells i alguns revòlvers inutilitzats que, segons l'institut armat, tenien signes d'estar en procés de rehabilitació.

En el procés judicial va quedar provat que Cuevas fabricava els punys americans tipus Panzer que els serien intervinguts. Va ser aquesta arma blanca la que va donar nom a l'operació policial.

El juliol del 2014, l'Audiència Provincial de València va acordar declarar nul·les les intervencions telefòniques dels 18 integrants del FAS que la policia havia aportat a la causa, una resolució que va precipitar-ne l'absolució per part del Tribunal Suprem.

Un any després transcendia que els processats, inclòs Cuevas, van exigir que se'ls retornés l'arsenal. El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va reconèixer el dret d'un dels membres de FAS, José Antonio Andrés Orts, a rebre una indemnització de més de 16.000 euros per la destrucció anticipada de les armes de la seva propietat.

El FAS va ser una organització que va operar entre els anys 2003 i 2005 i que va estar implicada en diverses agressions violentes contra immigrants i militants d'esquerres. A més, és hereu de l'Hermandad Nacional Socialista Armagedón, un grup contra el qual es van dur a terme 13 detencions per l'atac amb artefactes incendiaris a diverses seus de partits valencians l'any 2000. La policia els seguia la pista des del 1998.

Alianza Nacional

Pedro Cuevas es va presentar pel partit neonazi Alianza Nacional (AN) a la localitat valenciana de Xiva en les eleccions del 2007, dos anys després de la seva detenció en l'operació Panzer.

Els membres del FAS eren seguidors de la banda de trash metal Batallón de Castigo, el vocalista de la qual, Eduardo Clavero, va complir condemna per l'homicidi d'un jove de 19 anys a Madrid a principis dels 90.

Clavero també acabaria formant part d'AN, una formació liderada per l'advocat Pedro Pablo Peña, un individu empresonat per tinença d'explosius que pretenia utilitzar contra un autobús de familiars de presos condemnats per pertinença a ETA.

La Fiscalia del Suprem va obrir diligències per a una possible il·legalització d'AN l'any 2013. I ho va fer arran de l'atac al Centre Cultural Blanquerna l'11 de setembre del mateix any: Peña estava entre els assaltants. Cal dir, però, que, d'aquesta iniciativa, no se n'ha tornat a saber res.

AN va sorgir l'any 2005 dels romanents d'Alianza por la Unidad Nacional (AUN), una federació del neofeixisme espanyol que va provar d'ocupar el buit deixat pel Frente Nacional de Blas Piñar, un grup hereu de Fuerza Nueva.

És una organització que defensa un programa obertament racista: consideren que la pertinença nacional dels individus ve donada per la sang.

Els amics de Guillem

Actualment, a l'assassí de Guillem Agulló no se li coneix afiliació en cap partit o col·lectiu. Tot i que encara freqüenta l'entorn de l'afició radical neonazi del València CF, els Yomus, una dotzena de membres dels quals han estat imputats per delictes d'odi i per les agressions comeses el 9 d'octubre del 2017 contra manifestants que celebraven la Diada del País Valencià.

Els Yomus van arribar a exhibir una pancarta en què es podia llegir "Guillem, jódete" i a cridar la consigna "¿Dónde están? No se ven, los amigos de Guillem".

Aquest divendres, TV3, À Punt i IB3 han apostat per difondre de manera sincronitzada la pel·lícula "La mort de Guillem", dirigida pel barceloní Carlos Marques-Marcet. Un film que recull els testimonis de la família i els amics d'Agulló 27 anys després del seu assassinat, i la seva lluita per preservar-ne la memòria.