L'anàlisi de placa dental de fa milers d'anys revela la història de l'alimentació humana

L'anàlisi de plaques dentals de fa milers d'anys ha permès constatar els canvis en la dieta humana entre 33.000 i 4.000 anys enrere.

L'estudi l'ha fet un ampli equip d'investigadors italians, encapçalat per Andrea Quagliariello, de la Universitat de Pàdua, i Alessandra Modi, de la Universitat de Florència. S'ha publicat a Nature Communications.

L'objectiu del treball era estudiar els canvis en el microbioma, el genoma del conjunt de microorganismes provocats per canvis en la dieta.

I per fer-ho, els autors han aprofitat, en primer lloc, que les dents es conserven molt bé en el registre fòssil i, en segon lloc, la placa dental o tosca que es forma per acumulació de comunitats microbianes.

Els bacteris presents a la placa dental depenen tant de l'alimentació com de les condicions ambientals. I amb l'anàlisi del microbioma de restes de diferents èpoques, els investigadors volien observar quan s'havien produït certes transicions, especialment de les comunitats de caçadors recol·lectors a les agrícoles.

A l'actual Itàlia, expliquen, la transició cap a l'agricultura va començar cap a l'any 6.200 aC i es va produir primer al sud-est de la península, a la regió coneguda avui com la Pulla. La van portar poblacions procedents d'orient que havien arribat pel Mediterrani.

En l'estudi s'han utilitzat dades sobre el microbioma oral, però també culturals i ambientals.

Transició a l'agricultura

Per evitar interferències en les conclusions a causa de condicions diferents en regions diverses, l'estudi es va limitar al centre i al sud i, sobretot, a la Pulla. Es van analitzar al voltant de 70 restes amb antiguitats entre els 33.000 i els 4.000 anys, per abastar des de finals del paleolític fins al neolític i l'edat del coure o calcolític, anterior a l'edat del bronze.

Amb l'anàlisi del material genètic dels bacteris i l'estudi microscòpic de les restes de plantes que devien consumir, van concloure que la primera modificació en la dieta es va produir, com s'esperava, en el període de transició entre els caçadors recol·lectors I les comunitats agrícoles.

Però també hi havia una segona transició, que ha sorprès més els científics, cap a finals del Neolític. Suposen que això va ser degut a canvis en les estratègies de supervivència, provocats per variacions en el clima o en les espècies a l'abast.

Així, quan les condicions es van fer més àrides, van canviar les espècies de plantes cultivables. I els canvis en l'alimentació comportaven, també, canvis en la composició de la flora bacteriana.

Les dades també donen suport a la hipòtesi que les transicions en la dieta van ser graduals i no sobtades.

En resum, els autors documenten dues transicions. I si bé la primera va ser provocada per l'arribada de l'agricultura, en la segona hi devien influir sobretot raons ambientals, per manca de disponibilitat de certes espècies i variacions en el clima. I tot s'ha deduït a partir de la tosca que s'acumula a les dents i que les tècniques genètiques permeten analitzar a fons.