L'amnistia, a examen al TC amb un magistrat que s'ha apartat i un que s'hi resisteix

El Tribunal Constitucional admetrà en el ple d'aquest dimarts l'abstenció d'un dels seus magistrats en el debat sobre l'amnistia. És Juan Carlos Campo, exministre de Justícia del govern de Pedro Sánchez entre el 2020 i el 2021.

Ell mateix ha demanat apartar-se del debat de fons sobre la mesura de gràcia que arrenca aquest mateix dimarts perquè va participar en la redacció dels indults als condemnats del procés.

Hi ha consens entre els magistrats per acceptar la seva petició, de tal manera que no els caldrà estudiar la demanda del Partit Popular per recusar-lo. Els populars demanen també recusar dos magistrats més, el president Cándido Conde-Pumpido i la magistrada catalana Laura Díez.

Però fonts del TC donen per fet que no se'ls acabarà apartant. L'argument és que no han fet cap mena de declaració pública sobre la mesura de gràcia que ara pugui comprometre la seva decisió.

Situació contrària a la de José María Macías. Aquest altre magistrat català va prendre possessió del càrrec divendres passat, per acabar amb la renovació pactada entre PSOE i PP i completar també el bloc de cinc magistrats conservadors enfront dels set progressistes.

Un dia abans li va tocar per repartiment ser el ponent del recurs contra la llei d'amnistia que el PP va presentar i anunciar en el mateix moment que s'inaugurava l'any judicial amb una presidenta progressista del Consell General del Poder Judicial.

L'hemeroteca recorda la posició pública de Macías contra la llei de l'amnistia. La mateixa nit de l'acord de Brussel·les entre el PSOE i Junts, el 9 de novembre del 2023, era entrevistat a Es Radio, on va qualificar la llei d'anticonstitucional i d'irremeiables conseqüències.

Els jutges i l'"afinitat ideològica"

Per declaracions menys contundents, hi ha hagut magistrats del TC apartats de certes causes. Però la doctrina del mateix tribunal empara ara Macías.

L'any 2021, i per evitar que dos magistrats conservadors quedessin fora dels recursos del procés, el Constitucional va especificar en una interlocutòria que "ningú no podia ser desqualificat com a jutge per les seves idees", i afegia que "l'afinitat ideològica no és causa de recusació". Per tant, es fa difícil que el recurs del PP canviï d'entrada de mans.

En el ple que arrenca aquest dimarts, s'admetrà a tràmit la primera demanda vinculada a la llei d'amnistia. És la qüestió de constitucionalitat presentada al juliol pel Tribunal Suprem contra l'article 1 de la norma.

L'alt tribunal considera que la llei vulnera el dret a la igualtat davant a llei i, entre altres principis, el de seguretat jurídica, i per això demana parer al Tribunal de Garanties. El Suprem va promoure la qüestió en revisar la sentència per desordres públics agreujats contra un noi per les protestes postsentència del procés a Girona, l'octubre del 2019.