L'"Amazon dels animals": com un vedell irlandès acaba a Líbia passant per Alcarràs

L'exportació d'animals vius a països de fora de la Unió Europea no ha parat d'augmentar en els darrers 20 anys a l'estat. Si el 2000 es van exportar, majoritàriament per mar, 660 tones de bestiar viu --així és com es calcula--, el 2020 en van ser 92.500; és a dir, 140 vegades més. Es tracta d'un negoci milionari que les ONG assimilen a Amazon, però amb éssers vius.

Els animals neixen en països com França o Irlanda i d'allà els transporten a granges catalanes per a l'engreix. El seu destí final, però, és encara més lluny. Es tracta de països com Líbia, el Líban, l'Aràbia Saudita o Turquia, on els acaben sacrificant. Les ONG i el Parlament Europeu demanen que s'exporti la carn i que el sacrifici es faci en origen, però a Espanya no s'ha obert el debat i, de moment, el govern espanyol assegura que no intenció de prohibir-lo.

TV3 ha pogut comprovar com, en diferents granges catalanes i de la resta de l'estat, hi engreixen vedells nascuts a països com França o Irlanda. És el cas d'una granja d'Alcarràs en què el seu propietari, que també és president de la patronal del boví ASPROVAC, Ricard Gòdia, assegura que "cal recórrer a la importació per abastir el mercat interior i exterior".

I és que Catalunya és un país especialitzat en l'engreix. Bona part dels vedells es compren a fora. "Sempre prefereixes comprar els vedells de proximitat però, si no, has de saltar a l'exportació, com França i altres països europeus".

Altres països com Irlanda, que és el segon des d'on més s'importa. En aquest cas, l'animal encara fa un periple més llarg: de la granja al port irlandès, i del vaixell a un altre camió, a França, amb destí a una granja catalana, on fan créixer vedells procedents d'arreu d'Europa durant uns mesos més.

Els únics ports amb autorització per embarcar animals vius són el de Tarragona i el de Cartagena. Aquest segon és el que té més activitat i també més capacitat. S'hi poden carregar fins a 3 vaixells alhora. Les ONG animalistes demanen que s'acabi amb aquest tipus d'exportació per evitar patiments innecessaris als animals, en vaixells que no estan pensats per al benestar animal, perquè majoritàriament es van construir per transportar-hi cotxes.

"El problema d'aquest sistema és que s'està aplicant el model d'Amazon, en què es transporten coses d'un lloc a l'altre, però aquí estem parlant de vides d'animals", assegura Maria Boada, responsable del transport d'animals vius a l'ONG suïssa-alemanya Animal Welfare Foundation.

El Parlament Europeu va votar una resolució que recomana reduir aquest tipus de transports, per considerar que no s'hi garanteix el benestar animal, i hi ha països que ho han prohibit si el destí és l'escorxador, com els Països Baixos o el Regne Unit. A Espanya, fins ara, no s'ha obert el debat.

El govern espanyol reconeix que cal anar cap aquí, però descarta imposar-ho. Esperanza Orellana Moraleda, directora general de Produccions i Mercats Agraris del Ministeri d'Agricultura, assegura que "el sector ha de ser conscient que cal fer aquest canvi".

En una entrevista amb TV3 a la seu del Ministeri, a Madrid, Orellana remarca que "és molt fàcil fer prohibicions, caure en la temptació de prohibir una activitat econòmica determinada, quan altres socis europeus poden fer-la", assegura.

El govern espanyol, doncs, no concreta com s'ha de fer aquesta transformació i es limita a apostar per l'autoregulació del sector. En un futur proper no hi ha senyals, doncs, de canvis d'un sistema en què Espanya lidera l'exportació de vedells i vaques a Europa. Continuaran, per ara, aquests llargs i controvertits periples dels animals.

Transportant el bestiar viu s'evita haver de refrigerar la carn, els animals pugen sols al vaixell i el cost de l'escorxador al destí és més baix.

"Tots sabem que seria ideal vendre carn", assumeix el ramader Ricard Gòdia, tot i que reconeix que encara no es donen les condicions per fer el canvi. "Venut en viu dona una mica de rendibilitat al sector primari", assegura a TV3.

Les ONG denuncien deficiències en el transport i falta de controls que garanteixen el benestar fins al destí final, on es fa el sacrifici. Gabi Ai, de l'ONG Animals International, ha documentat les males praxis als escorxadors dels països àrabs. Assegura que "els treballadors no estan preparats per enfrontar-se a animals tan grossos i els hi punxen els ulls o deixen el bestiar dessagnant-se".

Les ONGs i també el Parlament Europeu asseguren que, un cop l'animal puja al vaixell, el país des d'on surt perd el control del seu benestar, tot i que, segons la normativa comunitària, no hauria de ser així.

En els propers mesos es discutirà una nova normativa comunitària més clara que hauria de millorar el benestar animal en els transports de bestiar.