L'alcalde de Tossa de Mar critica el trasllat de 200 migrants i creu que afectarà el turisme

Entre aquesta nit i dimecres està previst que arribin a Tossa de Mar unes 200 persones migrants procedents de les Canàries. La majoria són homes malians que han demanat asil polític, un dret que obliga els països compromesos amb la convenció de Ginebra a atendre uns mínims que garanteixin la seva supervivència i benestar. 

Estan de pas cap a altres països europeus. Tots són majors d'edat i s'allotjaran en un hotel del municipi. Hi seran pocs dies, entre dues setmanes i un mes, mentre se'n resol la situació i se'ls deriva cap a la seva destinació final, segons ha explicat l'alcalde de la població, Martí Pujals Castelló.

En tot cas, l'alcalde de Tossa creu que xoquen amb els interessos del municipi. Pujals assegura que la seva arribada no suposa "cap problema" pel municipi, però es queixa que el govern espanyol hagi decidit fer el en plena temporada turística, i, segon diu, sense consultar-los. 

També creu que el nombre de persones que arribaran "és excessiu" per a un municipi de 6.000 habitants, encara que tripliqui la població a l'estiu. 

Per això reclama "més transparència, proporcionalitat i equitat". Altres poblacions veïnes, com Lloret de Mar i Blanes, van rebre fins a 700 persones a finals de l'any passat, però no a l'estiu, recorda Pujals:

"La nostra temporada turística és molt curta. A Blanes va arribar al novembre, una època que no afecta la temporada. Nosaltres som molt fràgils, no ens la podem jugar. Som una població vuit vegades més petita i exigim proporcionalitat."

La majoria, ha reconegut Pujals, seran traslladades en pocs dies cap a altres països de la Unió Europea, com Bèlgica o França, on s'acolliran a un reagrupament familiar i aquí només fan "una parada tècnica" molt curta per entrevistar-los i saber quina és la seva situació.

Tot i això, l'alcalde tem que el rebombori per aquest trasllat afecti les reserves turístiques. 

El problema "no és l'impacte real d'aquestes notícies, sinó la percepció que se'n té", assegura l'alcalde de Tossa de Mar:

"A principis d'any hi havia sequera i la gent cancel·lava perquè deien que no es podria banyar a la piscina. A mitjans d'any, amb l'anunci d'atacs turismofòbics a Barcelona i Girona, preguntaven si aquí no volíem turistes i també ens feien cancel·lacions. Si a una família que està buscant una destinació per a una setmana li arriba que aquí hi ha alguna situació anòmala, això pot distorsionar la selecció que facin."

L'Ajuntament no participa ni en la rebuda ni en l'organització de l'acollida d'aquestes persones, que finança 100% l'estat espanyol.

La gestió de la seva acollida la farà una entitat del tercer sector i a l'ajuntament "no se li ha demanat res", reconeix Pujals, que protesta per la falta d'informació. El consistori ha sabut del trasllat a través d'una trucada del delegat del govern espanyol:

"Protestem perquè ens agradaria veure les coses més clares, veure com s'estan distribuint, quanta gent ha anat a Extremadura o al País Basc."

"Parlar malament de la immigració és rendible"

L'asil és la fórmula de protecció prevista per a casos on la vida corre perill per motius de raça, religió, nacionalitat, oposició política, gènere o orientació sexual.  

"El dret d'asil és un dret internacionalment reconegut, que tenim dret totes les persones a sol·licitar-lo", recorda Gemma Pinyol-Jiménez, directora de Polítiques Migratòries a Instrategies, que es descriu com a un "laboratoria d'idees especialitzat en afers europeus i internacionals, focalitzat en mobilitat, migracions i gestió de la diversitat".

I davant la posició de l'alcalde de Tossa, lamenta:

"Estem en un context on clarament parlar malament de la immigració és rentable, es barregen conceptes".

De l'acollida se n'ocupa el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, que també deriva el servei a diverses entitats. Aquestes són les que busquen i gestionen els centres. A Catalunya l'any passat hi van arribar unes 2.000 persones provinents de la ruta canària, moltes d'elles ja a la Costa Brava.

"Això no és nou, ha passat sempre", diu Pinyol-Jiménez. I afegeix: "A més a més, el cas espanyol no és el cas més generós del sistema d'asil i acollida, és a dir, hi ha molts més països de la Unió que tenen molts més recursos a disposició de les persones sol·licitants d'asil".

De fet, en el que portem d'any, Espanya ha atorgat l'asil a 4.341 persones, un percentatge molt petit en relació a les 100.137 peticions de protecció internacional rebudes. 

Tot i que el país d'on provenen un terç de les demandes d'asil és Veneçuela (37.851 peticions enguany), a qui més es reconeix l'asil és als ciutadans que fugen de Mali (784 resolucions favorables), un país sacsejat per cops d'estat, jihadisme, crisi climàtica i pobresa, d'on són la gran majoria dels demandants de refugi que arriben aquesta setmana a Tossa.

 Una de les setmanes més crítiques a les Canàries

Entre juny i agost han desembarcat a les Canàries més de 2.600 persones migrants, incloses famílies amb menors i no només homes joves, com l'any passat. És gairebé un 20% més que fa un any.

Només aquest cap de setmana, gairebé 600 persones han desembarcat a les Canàries en una de les setmanes més crítiques a les illes, segons dades de Salvament Marítim.

Espanya és el cinquè país de la UE amb més expulsions de persones migrants en situació irregular, amb 2.500 deportacions en el primer trimestre d'aquest any. En el conjunt d'Europa, el país amb més deportacions fetes el primer trimestre del 2024 és França, seguida d'Alemanya i Suècia.

El govern de les Canàries ha anunciat que estudia emprendre accions legals contra l'executiu espanyol per la gestió de la crisi migratòria i ha acusat Sánchez de "deslleialtat".