L'Abril, d'11 anys, ha superat dues leucèmies: "La mare sempre diu que tinc tres aniversaris"

L'Abril Coll va tenir leucèmia de ben petita. De fet, ha tingut dues leucèmies, una quan només tenia 5 mesos i una altra quan tenia 4 anys. De la primera es va curar amb un trasplantament de medul·la òssia. I de la segona, amb un tractament molt nou que va ser la tercera nena de tot l'estat que el provava. I li va anar molt bé. Ara té 11 anys i acaba de començar l'ESO.

L'Abril està molt il·lusionada i espera que aquesta nova etapa de la seva vida sigui "normal", ja que recorda infantil i primària com una etapa "agitada i a l'hospital".

Quan li van diagnosticar la leucèmia limfoblàstica aguda de lactant, era molt petita, però li han explicat com va anar tot. "Em van posar químio". També li van fer un trasplantament de medul·la gràcies a la Fundació Carreras, que va trobar una donant als Estats Units.

"El primer tractament, el trasplantament, tenia 11 mesos. Va ser el 29 de novembre del 2012. En el segon tractament, el dels CAR-T, tenia 4 anys i va ser el 13 de juny del 2016. La mare sempre em diu que tinc tres aniversaris: el de naixement, el del trasplantament i el de CAR-T."

Durant les estades als hospitals, els seus pares havien de buscar mil coses per entretenir-la. Li cantaven cançons, jugaven amb ella i li explicaven contes.

"He hagut d'estar molt temps tancada a l'hospital, en una UCI, que és una habitació aïllada, amb una finestra i només hi pot estar una persona, amb tot desinfectat, amb mascareta, amb deu mil proteccions... Allà m'explicaven contes -això m'agradava molt- potser és per això que m'agrada tant llegir."

També li explicaven "com si fos un joc" què era la malaltia que tenia:

"Em deien que tenia la sang bruta i me l'havien de netejar, que tenia com poders de l'Elsa, perquè llavors n'estava molt de la Frozen."

De fet, va ser de les primeres pacients a qui van aplicar el tractament CAR-T 19. Ara, el sap explicar perfectament:

"Agafaven els limfòcits T, que són els que ataquen els virus. Els portaven a Filadèlfia. Allà els modificaven. Me'ls van posar i van anar destruint tots els limfòcits malalts."

Encara es fa revisions cada mes "per precaució", apunta. "Però sempre surt bé!":

"Ara estic curada, puc fer una vida normal, però, en tenir els limfòcits malalts, m'han quedat com uns efectes secundaris i cada mes m'han de punxar gammaglobulines, que són anticossos de donants de persones sanes i són una ajuda per als meus limfòcits, perquè no se saben espavilar sols."