La Xina va haver de desviar l'estació espacial per no xocar amb uns satèl·lits d'Elon Musk

No hi ha dia que el nom d'Elon Musk, el CEO de Tesla, no aparegui entre les notícies d'actualitat. Fa una setmana, va publicar a Twitter que havia de pagar prop d'11.000 milions de dòlars al fisc dels Estats Units, un rècord històric en recaptació d'impostos.  

I aquest dilluns torna a ser actualitat després que s'ha sabut que la Xina va comunicar a la Comissió de l'ONU per a Afers Espacials Exteriors que, "per raons de seguretat", en dues ocasions, van haver de desviar l'òrbita de la seva estació espacial per evitar la col·lisió amb un dels satèl·lits del programa capitanejat per Musk.

Crítiques a la xarxa

Per als ciutadans xinesos, els satèl·lits de comunicacions nord-americans són considerats uns "intrusos". "Només són una pila de brossa espacial", va exclamar un usuari en un post a Weibo, la xarxa social que a la Xina s'equipara a Twitter

En una altra publicació es titllava Starlink de plataforma encarregada de posar en òrbita "armes de guerra espacial dels Estats Units".

D'altres són més apocalíptics, com Chen Haiying, que, en relació amb els 1.900 satèl·lits llançats a l'espai per l'empresa de Musk, diu:

"Els riscos de Starlink s'estan veient gradualment, tota la raça humana pagarà la seves activitats empresarials".

De fet, l'ambiciós projecte espacial del magnat nord-americà no només té preocupada la Xina, sinó també els estats europeus i els mateixos Estats Units.

Malgrat tot, el director executiu de Tesla s'ha convertit en una figura molt coneguda a la Xina, tot i que els organismes reguladors del gegant asiàtic hagin escrutat a fons els seus vehicles elèctrics.

Massa trànsit a l'espai

Es calcula que, al voltant del planeta, hi orbiten 30.000 satèl·lits, als quals cal sumar residus incontrolats. Per aquesta raó, els científics insten els governs a compartir dades per reduir el risc de col·lisions espacials catastròfiques.

En la nota adreçada al secretari general de les Nacions Unides el 6 de desembre, la representació xinesa exposa que tant l'1 de juliol com el 21 d'octubre van haver de fer maniobrar preventivament els seus mòduls espacials per evitar l'impacte amb un dels satèl·lits de la xarxa Starlink.

L'empresa nord-americana no ha volgut fer declaracions al voltant d'aquests incidents que denuncia la Xina. La república popular presidida per Xi Jinping va començar a construir la seva estació espacial a l'abril amb el llançament de Tianhe, la més gran de les tres unitats que la conformen. L'estació quedarà desplegada del tot a finals de 2022.

El novembre, la NASA es va veure obligada a suspendre de cop i volta un passeig espacial apel·lant a riscos derivats de l'excés de deixalles espacials. En aquella ocasió, Elon Musk sí que va respondre a través de Twitter per explicar que algunes òrbites dels satèl·lits Starlink s'havien hagut d'ajustar per evitar col·lisions.