La Xina torna a la cara oculta de la Lluna amb el repte de recollir-hi les primeres mostres
La sonda Chang'e 6, que es va enlairar el 3 de maig, ha allunat amb èxit en un cràter gegant, on desplegarà un trepant i un braç robòtic per recollir dos quilos de mostres
La Xina ha tornat aquesta mitjanit a la cara oculta de la Lluna, la que sempre mira cap a l'espai i no és mai visible des de la Terra.
Fa cinc anys ja va ser el primer país a arribar-hi --i continua sent l'únic que ho ha fet fins ara--, però si aleshores la missió era aconseguir la fita d'allunar amb èxit, aquesta vegada és més complicada: recollir dos quilos de mostres de roques i del sòl i fer-los arribar a la Terra.
Aquest vídeo publicat per l'agència espacial xinesa (CNSA, sigles en anglès de China Nacional Space Administration), mostra la Lluna vista de la Chang'e 6 en el moment d'allunar-hi.
La CNSA ha informat que la sonda Chang'e 6 ha arribat a la superfície lunar a les 6.23 de la matinada a Pequín, les 00.23 a Catalunya.
La maniobra de descens des de l'òrbita on la sonda estava situada, a uns 200 quilòmetres de la superfície, ha durat 14 minuts.
La Chang'e 6 s'havia enlairat des del centre espacial de Wenchang, a l'illa de Hainan, el 3 de maig i al cap d'una setmana ja era a prop de la Lluna, en disposició de fixar una òrbita i preparar la maniobra per baixar a la superfície.
La previsió és que la feina de recollida de mostres lunars, d'una edat geològica d'uns 4.500 milions d'anys, durarà dos dies, després dels quals s'iniciarà la maniobra de retorn.
Per això, les mostres seran transferides a un coet situat sobre el mòdul d'aterratge, que les farà arribar al mòdul que continua en òrbita per tornar a la Terra, on es calcula que aterrarà a la Mongòlia xinesa cap al 25 de juny.
En total, la missió de la Chang'e 6 durarà gairebé dos mesos, uns 53 dies.
Allunar a la cara oculta, més difícil
Arribar a la superfície de la cara oculta de la Lluna és més complicat que fer-ho a la cara visible.
Neil Melville-Kenney, responsable tècnic de l'Agència Espacial Europea (ESA) que treballa conjuntament amb la Xina en la missió de la Chang'e 6, explica que "és molt difícil perquè no tens comunicacions en línia de visió, confies en molts enllaços de la cadena per controlar el que està passant, o has d'automatitzar el que està passant".
"L'automatització és molt difícil", però "especialment a altes latituds, perquè hi ha grans ombres que poden generar confusió en els mòduls d'aterratge", afegeix.
Aleshores, per què hi va la Xina?
Els científics calculen que a la cara oculta de la Lluna pot ser més fàcil recollir mostres, perquè els cràters estan menys recoberts per antigues llengües de lava que els de la cara visible.
Per a què serveixen les mostres?
Les mostres recollides a la Lluna poden ajudar a entendre millor l'origen del nostre satèl·lit natural i també la formació del nostre sistema solar.
Aquestes mostres en concret, a més, permetran fer la comparació entre els materials de l'hemisferi visible des de la Terra i els de l'hemisferi que mira sempre a l'espai.
Allunatge en un lloc singular
La Chang'e 6, a més, no ha allunat a qualsevol lloc, sinó que ho ha fet en un punt molt singular de la superfície lunar: la conca Aitken, situada al pol sud, un dels cràters més grans del sistema solar, que té uns 2.500 quilòmetres de diàmetre i 13 quilòmetres de profunditat.
Altres missions, encallades
Aquesta nova arribada de la Xina a la Lluna ha coincidit en el temps amb l'ajornament del segon intent de llançament de la nova càpsula espacial Starliner, de Boeing, amb astronautes de la NASA a bord.
També amb l'anunci de la cancel·lació de la missió dearMoon del multimilionari japonès Yusaku Maezawa, que volia portar celebritats a fer un vol al voltant de la Lluna abans de finals d'any.
Chang'e, la deessa xinesa de la Llluna
El programa espacial xinès Chang'e, que va començar el 2007, s'anomena així a partir d'una deessa que les llegendes xineses diuen que viu a la Lluna.
Des d'aleshores, la Xina ha aconseguit èxits com l'arribada a la cara oculta, el 2019, la recollida de mostres de la cara visible, el 2020, que va permetre anunciar la descoberta d'un nou mineral lunar, la changesita, i la construcció d'una estació espacial xinesa, anomenada Tiangong (palau celestial).
La Xina vol fer arribar astronautes a la superfície lunar cap a l'any 2030.
Interès renovat per la Lluna
L'interès per la Lluna ha revifat en les últimes dècades, on països com la Xina o els Estats Units volen establir bases per a missions espacials i trobar minerals que permetin missions més llargues.
Aquest és el tercer allunatge del 2024, després que el mòdul japonès SLIM ho fes al gener i que al febrer ho aconseguís el mòdul Odysseus, de l'empresa nord-americana Intuitive Machines, la primera sonda privada a fer un allunatge i que va significar el retorn dels Estats Units a la Lluna des del 1972.
L'Índia, que hi va arribar l'any passat, i l'antiga Unió Soviètica són els altres països que han enviat ginys a la Lluna fins ara. I els Estats Units, l'únic país que hi ha enviat persones, amb les missions Apollo, que van portar la humanitat a trepitjar la Lluna per primera vegada el juliol del 1969.
