La Xina eleva l'edat de jubilació màxima: els homes als 63 i les dones, als 58
El govern de Pequín ha anunciat les mesures per fer front a l'envelliment de la població i la baixa natalitat
La Xina elevarà progressivament l'edat de jubilació arran de l'envelliment de la població i de la falta de mà d'obra en nombrosos sectors del país.
A partir de l'any que ve, l'edat de jubilació per als homes passarà gradualment dels 60 als 63 anys. En el cas de les dones, s'elevarà de 55 a 58 anys per a les del sector administratiu, i de 50 a 55 per a les de la indústria i el sector primari.
Aquesta és la primera modificació de l'edat de jubilació a la Xina en dècades i ja ha rebut el vistiplau de l'Assemblea Nacional Popular, el parlament del país.
La mesura s'ha justificat, entre altres factors, per l'increment de l'esperança de vida al país, que ha passat dels 44 anys el 1960 als 78 anys actuals.
I és que, després de dècades de creixement imparable, la Xina s'ha desenvolupat fins al punt de tenir ara problemes de país ric amb gran disparitat de rendes, com ara pagar les pensions.
Una població que envelleix
Malgrat les polítiques de Pequín per fomentar els casaments i dificultar el divorci, neixen molt poques criatures i la població xinesa envelleix. Retrocedeix fins a l'extrem que l'Índia ha superat la Xina com a país més poblat del planeta. Fins i tot, la Xina ha prohibit les adopcions internacionals per aquest mateix motiu.
La previsió és que les persones més grans de 60 anys arribin a 400 milions el 2035. Ara són 280 milions.
El 2019, el govern xinès calculava que el sistema de pensions es quedaria sense diners el 2035. I això era abans de la pandèmia, és a dir, sense tenir en compte l'alentiment econòmic que ha comportat.
Així, amb l'endarreriment de l'edat de jubilació, es busca alleujar la pressió sobre el sistema endarrerint pagaments i permetent que els treballadors més grans segueixin contribuint a l'economia.
Mesura progressiva i voluntària
El 2030, el període de cotització per accedir a una pensió passarà de 15 a 20 anys.
L'anunci de Pequín d'endarrerir l'edat de jubilació puntualitza que la mesura entrarà en vigor a partir del pròxim 1 de gener, de manera progressiva durant els pròxims 15 anys. I, de moment, voluntària.
El govern ha preparat l'opinió pública a través del poderós aparell de comunicació i la modificació s'esperava, però això no vol dir que sigui fàcil d'acceptar per part de la població.
La Lei, per exemple, és a prop dels 55 anys, quan li tocaria jubilar-se. Però, al seu sector, l'edat augmentarà fins als 58. I no acaba de veure de bon ull la mesura:
"El retard de la jubilació no és necessàriament una cosa que valgui la pena celebrar. No generes més oportunitats de feina per als joves i tampoc deixes als grans jubilar-se més aviat."
La caiguda de la natalitat, el gran problema
El principal escull del gegant asiàtic és la baixa taxa de natalitat, que provocarà una caiguda de la població a 1.300 milions el 2025 i a menys de 800 milions per al 2100, segons estimacions de l'ONU.
Es calcula que la taxa de fertilitat a la Xina el 2023 va ser d'un fill per dona.
El govern xinès ha introduït mesures per revertir aquesta tendència, de moment sense èxit, i el pla anunciat aquest divendres inclou també iniciatives per promoure la natalitat "a una edat adequada" amb l'objectiu de combatre l'envelliment de la població.
Equiparar-se a les economies veïnes
Amb la decisió, la Xina busca frenar el descens de la seva força laboral i equiparar-se a les economies més desenvolupades de la regió.
Si bé tant al Japó com a Corea del Sud l'edat mínima que dona dret a rebre una pensió pública és de 60 anys, tots dos països ofereixen incentius a qui vulgui allargar la seva vida laboral.
